La corrupció que s'amaga sota els fonaments de l'hospital de Reus

Ubicat al Tecnoparc (Reus), l’hospital salta a la vista per les seves grans dimensions i arquitectura moderna. Alguns l’anomenen “l’aeroport”. Oficialment es diu Hospital Universitari Sant Joan de Reus. També destaquen les plaques fotovoltaiques a la coberta així com els diferents jardins als quals s’accedeix des de qualsevol dels passadissos. Dins, l’edifici fa la sensació de ser una espècie de laberint de parets blanques i llargs passadissos dominats per una llum natural que envaeix el centre a través de les enormes vidriades. Un disseny horitzontal estructura l’hospital en cinc nivells i una planta tècnica d’instal·lacions i grans àrees diferenciades per lletres i colors. La majoria d’habitacions són individuals i estan preparades per, si cal, convertir-les en dobles.

Era 24 de setembre del 2010, el dia abans de la diada de Misericòrdia. Les xifres eren espectaculars: 92.073 metres quadrats, 310 llits d’internament, 150 llits sociosanitaris, 60 boxs d’urgències, 12 quiròfans -un d’ells per a urgències i un altre per a ginecologia- i 36 places d’hospital de dia. Els llavors president de la Generalitat, José Montilla, i consellera de Salut, Marina Geli, inauguraven amb orgull davant la premsa el novíssim Hospital Sant Joan de Reus, que triplicava en capacitat al vell.

En la inauguració, Montilla i Geli acompanyaven amb un somriure al socialista Lluís Miquel Pérez, que va estar al capdavant del govern municipal com alcalde de Reus des del 99 fins al 2011 i el qual es troba ara entre la cinquantena d’imputats pel cas Innova. La inauguració de l’hospital suposava la culminació d’un projecte posat en marxa quatre anys enrere. La llum que avui domina els passadissos de l’hospital contrasta amb les ombres que planegen sobre la construcció d’aquest.

El centre deu encara prop de 50 milions d’euros als bancs

A meitats de l’any 2000 l’Ajuntament -governat pel PSC- decideix que l’hospital es queda petit. Llavors el govern municipal parla amb la consellera de Salut i es posen d’acord que és necessari construir un nou hospital. Així, l’Ajuntament, a través de l'empresa municipal Innova, decideix demanar un crèdit per fer les obres de l’hospital. “Una part de l’aval, i això és molt significatiu, són els diners que donava el CatSalut per mantenir els pacients. Una altra part són els terrenys de l’hospital antic”, explica el regidor de la CUP David Vidal, que va començar a aixecar catifes a l’Ajuntament quan la CUP va entrar-hi per primera vegada, després les municipals de 2011. Ara com ara l’hospital deu encara als bancs prop de 50 milions d’euros -interessos inclosos- del crèdit demanat per construir-lo. El cost de l’obra, que va sortir a oferta pública per una xifra de 70 milions d’euros, augmentava fins als 170 milions d’euros, segons anunciava la nota de premsa de l’Ajuntament difosa el dia de la inauguració. És a dir, que sobrepassaria en 100 milions la previsió inicial. Amb tot, encara avui es desconeix en què s’haurien gastat aquests 100 milions de més.

L’hospital, de titularitat 100% municipal, depèn del concert de l’ICS amb Innova. Al voltant d’un 7% del que factura l’hospital prové del que ingressa per l’activitat de mútues i privats, a qui es reserva l’ús dels quiròfans a les tardes, explica a aquest diari el regidor de la CUP. Segons dades del centre, l’activitat de mútues i privats hauria augmentat un 28% entre 2011 i 2013. D’altra banda rep 9 milions d’euros mensuals del CatSalut, és a dir, 108 milions d’euros anuals. Segons fonts de la direcció mèdica de l’Hospital el percentatge d’inactivitat o desocupació del centre és del 20-25%. De les 400 habitacions, unes 300-320 estan ocupades. “Si es rebessin diners per tenir ocupades les 400 habitacions les tindríem totes, de la mateixa manera que podríem tenir les habitacions ocupades per dues persones en comptes d’una”, explica Vidal.

387.000 euros per 4 informes i l’“esquizofrènia contractual” de Batesteza

Una de les peces que estan sent investigades pel jutge instructor del cas Diego Álvarez de Juan, la número dos, fa referència a la contractació de l’arquitecte Jorge Batesteza, qui va ocupar càrrecs al Servei Català de la Salut entre el 2000 i el 2007, anys durant els quals hauria mantingut reunions amb Innova com a gerent d’Infraestructures del CatSalut per tal d’assessorar el consistori sobre com havia de ser el projecte del nou hospital. Segons l’auto emès pel Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus el passat 23 de Juliol, Batesteza va ser contractat per Innova pocs dies després de deixar el càrrec al CatSalut. L’empresa municipal l’hauria fitxat a través d’un contracte subscrit pel també imputat Josep Prat, que llavors n’era el gerent, per realitzar funcions d’assessorament tècnic en la construcció del nou hospital, funcions per les quals va cobrar 9.000 euros mensuals (més IVA). “Ell ja tenia uns coneixements d’antuvi”, comenta Vidal.

El total facturat a Innova en relació als tres contractes que l’arquitecte va signar entre el 2007 i el 2010 ascendeix a 387.000 euros (més IVA). Segons especifica l’auto només es tindria constància de quatre informes sobre l’evolució dels treballs efectuats per Batesteza, qui segons el contracte n’hauria d’haver presentat fins a 43. A més, l’arquitecte va facturar fins a gairebé 9.000 euros en concepte de desplaçaments per suposades visites a Reus, les quals no s’han pogut acreditar en la seva totalitat.

La situació es complica encara més quan Innova contracta l’empresa Euroconsult, que al seu torn hauria contractat Batesteza com a tècnic extern perquè “inspeccionés, controlés i supervisés” l’execució de les obres. És a dir, hauria cobrat per supervisar-se a si mateix, un fet que el jutge ha anomenat “esquizofrènia contractual”. Aquest fet va suposar un sobrecost, segons indica l’auto, de com a mínim 116.293.71 euros. Amb tot, Batesteza va mantenir ambdós contractes i hauria cobrat simultàniament per les dues bandes, d’Innova per un costat, i d’Euroconsult per l’altre. Jorge Batesteza està imputat per prevaricació, malversació de fons públics, tràfic d’influències, frau administratiu, blanqueig de capitals i falsedat documental.

Altres punts opacs relacionats amb l’Hospital

A més de la peça sobre la contractació de Batesteza, fonts properes al cas asseguren que és possible que el jutge estigui investigant altres àmbits relacionats purament amb les obres de construcció de l’hospital. Aspectes que podrien estar sent investigats implicarien elements que anirien des de la planxa de formigó fins a la jardineria o les plaques solars.

D’altra banda, la contractació de diferents serveis per part del grup que gestiona l’hospital, SAGESSA, estaria incomplint la Llei de Contractes del Sector públic en un percentatge elevat. Aquest diari ha tingut accés a l’acta de la reunió del Consell d’Administració de l’Hospital Sant Joan de Reus del dia 18 de setembre de 2014, on s’anuncia que segons un estudi realitzat el 85% dels contractes del grup SAGESSA no es troben inclosos en el registre de contractació. És a dir que només un 15% de la contractació de serveis per part del grup compleix la Llei de Contractes. Més concretament, dels 46.986.000 euros de la despesa amb tercers que s’hauria d’haver licitat el 2014 només van licitar-se’n 12.060.000.

Ubicat al Tecnoparc (Reus), l’hospital salta a la vista per les seves grans dimensions i arquitectura moderna. Alguns l’anomenen “l’aeroport”. Oficialment es diu Hospital Universitari Sant Joan de Reus. També destaquen les plaques fotovoltaiques a la coberta així com els diferents jardins als quals s’accedeix des de qualsevol dels passadissos. Dins, l’edifici fa la sensació de ser una espècie de laberint de parets blanques i llargs passadissos dominats per una llum natural que envaeix el centre a través de les enormes vidriades. Un disseny horitzontal estructura l’hospital en cinc nivells i una planta tècnica d’instal·lacions i grans àrees diferenciades per lletres i colors. La majoria d’habitacions són individuals i estan preparades per, si cal, convertir-les en dobles.

Era 24 de setembre del 2010, el dia abans de la diada de Misericòrdia. Les xifres eren espectaculars: 92.073 metres quadrats, 310 llits d’internament, 150 llits sociosanitaris, 60 boxs d’urgències, 12 quiròfans -un d’ells per a urgències i un altre per a ginecologia- i 36 places d’hospital de dia. Els llavors president de la Generalitat, José Montilla, i consellera de Salut, Marina Geli, inauguraven amb orgull davant la premsa el novíssim Hospital Sant Joan de Reus, que triplicava en capacitat al vell.