El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
Si hi ha un àmbit en el qual Convergència i la CUP estan molt lluny l'un de l'altre, aquest és la sanitat. En la passada legislatura es van fer evidents en reiterades ocasions els posicionaments radicalment oposats entre CiU i la formació anticapitalista sobre quin ha de ser el model del sistema sanitari català. En l'última proposta d'acord presentada per Junts pel Sí a la CUP, la coalició transversal amplia força les propostes en matèria de sanitat -incloent algunes demandes de la CUP- però també fa propostes que ja van ser aprovades durant la passada legislatura en diverses mocions, d'altres que en concreten d'anteriors, algunes que són noves però cal concretar, propostes que ja duia JxS en el seu programa o altres que fins i tot poden suposar tirar endavant projectes als quals la CUP s'ha oposat radicalment, com el Consorci de Lleida o el VISC+.
Algunes de les propostes que Junts pel Sí fa en l'última proposta d'acord estan pràcticament calcades del que proposava la CUP. Exemples com ara “garantir l’accés als tractaments mèdics i farmacològics de forma universal i gratuïta a totes les persones afectades per Hepatitis C” o “garantir l’accés als tractaments farmacològics de forma universal a totes les persones”, mesures que, d'altra banda, ja duia JxS en el seu programa.
La proposta d'acord també inclou el Pla de rescat de les persones afectades per Síndromes de Sensibilitat Central i la revisió dels criteris d'aplicació de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM), dues mesures que la CUP demandava.
Sobre les propostes ja recollides en mocions durant la legislatura 2012-2015 hi ha diferències de criteri entre les dues candidatures. L'equip negociador de la CUP considera que no suposen gaires avenços, perquè son coses que ja s'haurien d'estar duent a terme, mentres que des de Junts pel Sí recorden que les mocions només son vinculants durant la legislatura vigent, raó per la qual tot el que es proposa ara, recollit o no de mocions de la legislatura passada, són passes endavant i noves propostes.
D'aquest tipus són mesures com garantir la igualtat d’accés de totes les dones lesbianes i/o dones sense parella masculina i/o dones soles a la reproducció assistida o no dur a terme nous concursos per a la gestió de centres d’atenció primària, que ja van ser aprovades durant la passada legislatura amb les mocions 80/X i 190/X respectivament.
Sobre l'accés al tractament mèdic i farmacològic, una de les demandes de la CUP que recull la proposta de Junts pel Sí, és una mesura que va en la línia del que ja va aprovar-se en una altra moció (la 80/X) durant la passada legislatura el 2014, en la qual es deia “garantir la gratuïtat dels medicaments prescrits pels facultatius del sistema sanitari a les persones que tinguin dificultats per a abonar-ne l’import o que no puguin fer-ho, amb la finalitat d’assegurar que cap persona quedi exclosa del subministrament farmacològic per raons econòmiques”.
Una mesura aprovada per CIU, ERC, PSC i ICV en la Moció 138/X al 2014 contemplava ja la reducció de les llistes d'espera tot i que no especificava percentatges ni terminis. El mateix que va passar amb l'aprovació d'una proposta de CiU i ERC al juny en la que s’establia senzillament “avaluació d’assignació de recursos” o “vetllar perquè es compleixin els terminis de referència” i que, per tant, tampoc no concretava la reducció.
Junts pel Sí concreta ara la reducció de les llistes d'espera per operacions quirúrgiques en un 10% i proposa reduir a la meitat el temps mitjà de les llistes d’espera per primera visita a l'especialista i proves diagnòstiques -insistint en el que ja va proposar en el Pla de Xoc-. La novetat és que per fer-ho preveu una dotació de 96 milions d'euros, una quantitat insuficient per la CUP però significativa en relació al total del pla de xoc de JxS, quantificat en una inversió global de 270 milions d'euros.
Amb tot, encara es troba lluny de la CUP pel que fa la reducció de les llistes d'espera per intervencions quirúrgiques, pel que la CUP també proposa una reducció del 50%. Segons fonts de Junts pel Sí, només aquesta reducció suposaria una inversió de prop de 450 milions d'euros, és per això que la candidatura opta en la seva proposta per reduir més les altres esperes -visita a l'especialitsta i proves diagnòstiques- perquè són més barates i les que “fan patir més”. En realitat, el 10% de reducció en les llistes per ser intervingut seria una reducció automàtica conseqüència de les reduccions en la diagnosi i la visita a l'especialista, expliquen les mateixes fonts.
Una de les propostes de Junts pel Sí fa referència precisament al sistema sanitari actual: el SISCAT (la xarxa d'utilització pública que inclou una cinquantena d'hospitals i centres sanitaris de diferent titularitat, públics i privats, i amb ànim de lucre i sense). En aquest sentit i com explicàvem aquest dimecres, Junts pel Sí fa dues propostes contradictòries: eliminar centres privats de la xarxa pública però defensar l'activitat privada dins del SISCAT. Segons fonts de la CUP la proposta de Junts pel Sí permetria la continuïtat de casos com Barnaclínic, el braç privat que opera en una de les plantes de l'Hospital Clínic -part del SISCAT- i que ha estat motiu de polèmica també en la passada legislatura.
Per contra, fonts de Junts pel Sí destaquen com a positiu que eliminar centres privats amb ànim de lucre de la xarxa del SISCAT i citen com a exemple que la Clínica del Vallès o l'Hospital Sagrat Cor -del grup Quironsalud (antiga IDC)- serien “desprivatitzades”. També asseguren que la idea és “revertir les extrernalizacions injustificades”, com el servei d'alergologia de l'Hospital Doctor Josep Trueta (Girona), un dels vuit hospitals públics de l'ICS.
Un altre dels punts nous és la proposta d'obrir o reobrir els CAP o CUAP durant 24 hores i tots els dies de l’any tal com la CUP demanava en el document 'Fil a l'agulla'. Ara bé, el que proposa JxS és reobrir els que compleixin uns requisits determinats; per exemple, aquells “que assoleixin el nivell d’activitat mínim observat abans del seu tancament” o “el nivell socioeconòmic de la població de referència”. El segon requisit està pensat per recollir algunes de les demandes de la CUP.
Fonts negociadores de la CUP expliquen que els requisits parlats només suposarien a la pràctica la reobertura del CAP de Montcada i Reixac i, per contra, no suposaria la reobertura del de la Guineueta a Nou Barris, el CAP de Cerdanyola o el de Gatassa a Mataró, tres caps que ells demanaven reobrir. Des de Junts pel Sí argumenten que la proposta és raonable i que podrien negociar-se quins han de ser els indicadors, per exemple els nivells mínims d'activitat, per reobrir un servei però no defensen reobrir de manera discrecional els 4 CAPS que proposa la CUP. Tot i així, asseguren que els indicadors per decidir quin es deu reobrir i quin no es poden continuar negociant.
Una resolució parlamentària aprovada per CiU, ERC, PSC i PPC en la Moció 201/X instava el Govern a aturar la creació del consorci sanitari de Lleida mentre no hi hagués “consens al territori que pugui avalar aquest projecte”. Davant la resolució i les prop d'11.000 al·legacions presentades, a l'estiu i davant les sospites que pogués tirar-se endavant el projecte, el conseller de Salut va assegurar que aquest restava aturat, informació que va confirmar recentment aquest diari consultant-ho al Departament de Salut. Per tant, es parla de moratòria d'un projecte que ja es troba aturat, un fet que segons fonts de la CUP pot fer sospitar que tard o d'hora es tirarà endavant el projecte.
D'altra banda, si bé la proposta de Junts pel Sí diu que no es permet la incorporació d'entitats privades, aquest fet ja es va contemplar en la modificació dels estatuts del Consorci. Fonts de Junts pel Sí corroboren les sospites de la CUP ja que asseguren que no renunciaran a la creació del Consorci, un projecte que consideren que cal fer i que pot ser potent pel territori. “S'ha de canviar? Potser sí, però cal fer-lo, no hem de renunciar als instruments que facin millorar el sistema sanitari”, asseguren. Respecte el fet que el Consorci es regeixi pel dret privat -fet criticat per la CUP- fonts de Junts pel Sí insisteixen que “que es regeixi pel dret privat no vol dir que es privatitzi la sanitat”.
En el pla de xoc inicial proposat per Junts pel Sí no es parlava del Visc+, el projecte «Més Valor a la Informació de Salut de Catalunya», de reutilització de dades sanitàries per la recerca, igual que tampoc no parlava del Consorci de Lleida. En la proposta de Junts pel Sí es parla de promoure un programa públic de “Big Data” sanitari que garanteixi que els únics destinataris de dades sanitàries del SISCAT siguin els centres de recerca de titularitat pública o sense ànim de lucre acreditats pel CERCA i que realitzin projectes de recerca avalats per un CEIC i es concreta que “en cap cas estarà permesa la venda de dades sanitàries dels pacients a empreses privades, essent l’única entitat gestora l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS). Amb tot, el director de l'AQUAS declarava a aquest mitjà en un altre article que el projecte ”s’està desenvolupant i que hi ha projectes que estan ja en la fase d’accedir a la informació“.
Si hi ha un àmbit en el qual Convergència i la CUP estan molt lluny l'un de l'altre, aquest és la sanitat. En la passada legislatura es van fer evidents en reiterades ocasions els posicionaments radicalment oposats entre CiU i la formació anticapitalista sobre quin ha de ser el model del sistema sanitari català. En l'última proposta d'acord presentada per Junts pel Sí a la CUP, la coalició transversal amplia força les propostes en matèria de sanitat -incloent algunes demandes de la CUP- però també fa propostes que ja van ser aprovades durant la passada legislatura en diverses mocions, d'altres que en concreten d'anteriors, algunes que són noves però cal concretar, propostes que ja duia JxS en el seu programa o altres que fins i tot poden suposar tirar endavant projectes als quals la CUP s'ha oposat radicalment, com el Consorci de Lleida o el VISC+.