La Generalitat manté l'assistència sanitària als immigrants però exclou els més vulnerables

El passat mes d'agost, la Generalitat va prendre una decisió a contracorrent de la resta d'Espanya respecte a l'atenció sanitària als immigrants. Mentre el govern espanyol va decidir excloure les persones en situació irregular d'aquest servei públic, l'executiu dirigit per Artur Mas va decidir continuar incloent a aquest col·lectiu, igual que a Andalusia, Astúries i Euskadi.

El govern central pretenia, amb el polèmic decret llei 16/2012, resoldre el problema del turisme sanitari i així disminuir les despeses de la sanitat pública. Però aquest reglament va convertir un sistema sanitari basat en la universalitat en un de reservat als assegurats. El conseller de Salut, Boi Ruiz, va decidir ampliar llavors aquest dret a tots els que portessin més de tres mesos empadronats en municipis catalans. No obstant això, una lectura exhaustiva dels detalls del reglament revela l'exclusió de certs col·lectius.

La plataforma 'Sanitat per tothom', que aglutina diverses entitats, alerta que les persones no empadronades, les més vulnerables, estaran excloses de l'atenció sanitària. Aquest cas es pot donar en persones que no tenen contracte de lloguer, per exemple, o que no han pogut renovar el seu empadronament (el reglament català exigeix ​​un període continu de presència en el padró), a més de dones en situació de trata o bé de persones sense sostre.

A partir del mes que ve, aquestes persones només podran accedir a urgències, servei que continuarà sent universal. D'acord amb la normativa estatal, les dones embarassades i els menors també seran atesos com tots els ciutadans. No obstant això, l'atenció primària estarà reservada a aquelles persones que portin més de tres mesos empadronades i l'atenció especialitzada, excepte casos especial, estarà oberta únicament als que portin un any registrats en algun municipi català.

Segons la Conselleria de Salut, unes 116.000 persones sense papers a Catalunya van perdre la seva condició d'assegurats amb el decret-llei. La majoria d'elles, tanmateix, ha rebut una nova targeta sanitària, anomenada Accés CatSalut Nivell 1 o 2, segons el temps que porten empadronades. Però unes 10.000 segueixen corrent el risc de perdre l'atenció sanitària per no haver renovat la seva inscripció en el padró municipal (encara que també es pot donar el cas que hagin marxat de Catalunya). Pel que fa al nombre de persones no empadronades, no hi ha cap estimació oficial.

D'altra banda, les entitats de la plataforma 'Sanitat per tothom' alerten de les dificultats burocràtiques imposades als immigrants per regularitzar la seva situació amb CatSalut. Han creat un observatori per recollir les denúncies dels usuaris i han demanat una reunió amb el director de CatSalut per intentar solucionar aquest tipus d'incidències.

També estan estudiant la possibilitat de l'objecció de consciència per part dels metges, encara que ressalten que això requereix la complicitat del personal administratiu, el qual gestiona els horaris de visita dels metges. En tot cas, rebutgen la creació d'un sistema paral·lel ja que, segons ell, la sanitat pública hauria d'estar oberta a tots els ciutadans.

El passat mes d'agost, la Generalitat va prendre una decisió a contracorrent de la resta d'Espanya respecte a l'atenció sanitària als immigrants. Mentre el govern espanyol va decidir excloure les persones en situació irregular d'aquest servei públic, l'executiu dirigit per Artur Mas va decidir continuar incloent a aquest col·lectiu, igual que a Andalusia, Astúries i Euskadi.

El govern central pretenia, amb el polèmic decret llei 16/2012, resoldre el problema del turisme sanitari i així disminuir les despeses de la sanitat pública. Però aquest reglament va convertir un sistema sanitari basat en la universalitat en un de reservat als assegurats. El conseller de Salut, Boi Ruiz, va decidir ampliar llavors aquest dret a tots els que portessin més de tres mesos empadronats en municipis catalans. No obstant això, una lectura exhaustiva dels detalls del reglament revela l'exclusió de certs col·lectius.