Porta oberta a l'activitat privada amb l'autorització del Govern al Consorci del Clínic

El Govern de la Generalitat ha tirat endavant, sense escoltar a les entitats, col·lectius i partits polítics que s'hi han oposat, el Consorci de l'Hospital Clínic. L'hospital, sense forma jurídica d'ençà que l'estat cedís les competències a la Generalitat el 2008, quedarà constituït en un consorci integrat pel Servei Català de la Salut (CatSalut) i la Universitat de Barcelona (UB) i permetrà la participació de metges i infermeres en l'òrgan de govern.

Els estatuts que oficialment s'han aprovat deixen la porta oberta a la participació d'altres institucions, sense especificar la titularitat jurídica d'aquestes i, per tant, obren la porta a la participació privada. Malgrat que en el punt 1.2 dels Estatuts el Govern ha reculat i ha deixat per escrit que l'ampliació del consorci es podrà fer admetent entitats del sector públic, i ha esborrat “del sector privat”, altres punts del document poc específics donen a entendre aquesta possibilitat. “Que hagin tret això és una mínima operació de maquillatge”, ha expressat la diputada de la CUP Isabel Vallet en declaracions a Catalunya Plural.

“Tenint en compte els precedents i qui està darrere és evident que l'aposta publico-privada no ha quedat enrere”, ha expressat Vicenç Ortega del sindicat Lluitem i impulsor de la recollida de firmes en contra del consorci, a aquest diari.

Intentat dissuadir la polèmica, el Dr. Josep Maria Piqué, director general de l’Hospital Clínic de Barcelona, ha dit en un comunicat que “el nou model de governança ofereix un marc de referència clar que confirma la nostra vocació de servei a la salut pública, en una aposta per l’excel·lència en l’assistència, la docència, la recerca i la innovació”. Però en cap moment del comunicat es fa referència a les al·legacions presentades el mes de maig. 4.000 firmes, d'usuaris, plataformes i partits polítics com la CUP, Ciutadans o Barcelona en Comú, que avalaven un discurs en contra de la forma consorcial. Però el departament que encapçala Boi Ruiz ha fet orelles sordes, i ha decidit tirar endavant amb la idea del consorci tot i la polèmica. “No hem rebut resposta a les al·legacions, han tirat pel dret”, es queixa Ortega.

També han fet orelles sordes als moviments ciutadans que s'han mobilitzat en repetides ocasions per demanar que s'atures el consorci. El mateix dia que el Govern autoritza la creació del consorci desenes de persones s'han concentrat davant del Clínic en oposició a aquesta iniciativa, amb el suport de Marea Blanca i liderat per la plataforma Tancada Clínic.

L'ambigüitat dels Estatuts: porta oberta a la privatització

“Les activitats expressades de conformitat amb el que disposa l'article 3.1 es prestaran prioritàriament i majoritàriament en règim de cobertura pública i finançament públic”, descriu el punt 3.2 dels estatuts, un dels article més controvertits del document.

En el 3.2 s'especifica que les activitats de l'Hospital les “pot realitzar directament o a través de qualsevol altres formes de gestió admeses en dret”. I especifica que per aquestes activitats es poden “formalitzar convenis de col·laboració amb altres institucions especialitzades”, sense especificar en cap punt dels estatuts quin perfil jurídic o forma tenen aquestes “institucions especialitzades”.

La nova titularitat del Clínic permetrà, segons Vallet, que l'activitat privada dins d'aquest hospital pugui arribar a ser del 49%. I això, segons la diputada de la CUP, “té un perjudici sobre l'equitat d'accés”.

Vallet coincideix amb Ortega en què el vocabulari emprat en la redacció dels estatuts és molt ambigu. “És més que probable que aquestes col·laboracions puguin permetre l'entrada o sortida a entitats públiques o privades, el text és prou ambigu perquè es donin aquestes col·laboracions”, denuncia Vicenç Ortega.

Seguint en la mateixa línia, el punt 2.3 dels Estatuts estipula que “l'Hospital Clínic de Barcelona podrà gestionar, a més, altres dispositius assistencials i de recerca, sigui directament o mitjançant la creació o participació en altres entitats instrumentals”, sense especificar de nou la forma jurídica d'aquestes.

Un altre dels temes polèmics que envolta aquest hospital és el de BarnaClínic, el departament de l'hospital que s'aprofita de les instal·lacions públiques d'aquest centre per prestar serveis privats. Ortega tem que el consorci pugui afavorir encara més aquest centre. “Com a mínim no desapareixerà”, ha confirmat.

La por a la privatització, assegura Ortega, és fruit d'un seguit d'antecedents. De fet, la forma consorcial aplicada al sistema sanitari ha estat posada en dubte fins i tot per la Sindicatura de Comptes, qui va emetre recentment un estudi en què, després d'investigar un seguit de corporacions i consorcis sanitaris catalans, deia que havia identificat vint irregularitats recurrents en quant a pressupostos i contractacions en els centres estudiats.

Consorci de Lleida i Consorci del Clínic, dues lluites molt diferents

A diferència del Clínic l'opció de crear un consorci sanitari a Lleida va quedar aturada després de la forta oposició d'usuaris i treballadors. A l'abril es van presentar les al·legacions, recolzades amb més d'11.000 firmes, una xifra que, per Ortega, podria explicar perquè en el cas de Lleida es va aconseguir aturar aquesta iniciativa.

Un membre de Marea Blanca ha dit en declaracions aquest diari que creu que s'ha aprovat més ràpid per tal de poder-ho fer abans del canvi en l'Ajuntament de Barcelona. “I pel pes de l'Hospital Clínic dins de Barcelona”, ha explicat com a segon motiu. “Estem parlant d'un volum molt important de gent i concentrada en un lloc, com a negoci és més interessant el Clínic que Lleida”, ha dit.

“La mobilització -en contra- no té res a veure amb el que hi ha hagut aquí” explica Ortega, treballador del Clínic. Això es deu, segons Vallet, al fet que a Lleida es pretenia consorciar tot el que era de titularitat de l'ICS (públic), i en canvi el Clínic es trobava en un estat de personalitat jurídica no regulada. “El cas de Lleida era greu perquè integrava també l'atenció primària”, ha confessat Vallet, que creu que el desconeixement en vers la titularitat del Clínic per part de la ciutadania ha favorit la manca d'oposició social al consorci.

Un altre factor diferencial ha estat la implicació dels professionals en aquesta lluita per aturar els consorcis. Mentre que a Lleida la majoria d'ells s'hi han implicat, en el cas del Clínic molts no ho han fet, ni tan sols, explica Ortega, els sindicats interns de l'hospital. “Alguns metges els interessa el consorci perquè veuen complementat el seu salari amb l'activitat privada” ha explicat Vallet, fent referència a aquells professionals que treballen també a BarnaClínic, i deixen clar que no es tracta de tots.

El Govern de la Generalitat ha tirat endavant, sense escoltar a les entitats, col·lectius i partits polítics que s'hi han oposat, el Consorci de l'Hospital Clínic. L'hospital, sense forma jurídica d'ençà que l'estat cedís les competències a la Generalitat el 2008, quedarà constituït en un consorci integrat pel Servei Català de la Salut (CatSalut) i la Universitat de Barcelona (UB) i permetrà la participació de metges i infermeres en l'òrgan de govern.

Els estatuts que oficialment s'han aprovat deixen la porta oberta a la participació d'altres institucions, sense especificar la titularitat jurídica d'aquestes i, per tant, obren la porta a la participació privada. Malgrat que en el punt 1.2 dels Estatuts el Govern ha reculat i ha deixat per escrit que l'ampliació del consorci es podrà fer admetent entitats del sector públic, i ha esborrat “del sector privat”, altres punts del document poc específics donen a entendre aquesta possibilitat. “Que hagin tret això és una mínima operació de maquillatge”, ha expressat la diputada de la CUP Isabel Vallet en declaracions a Catalunya Plural.