L'estrès, la pressió i la falta de supervisió porten als metges residents a organitzar-se

“Moltes vegades després de les fatídiques guàrdies d'hivern he vist sortir a molts residents plorant. La vida dels pacients està a les nostres mans i no podem assumir-ho tot”. La que relata això és l'Ana Katerine, metgessa resident de quart any. Ha estat els primers tres anys fent pràctiques a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i ara és resident a l'ambulatori del barri de Sant Roc a la mateixa ciutat. Amb frustració explica a Catalunya Plural que està cansada de la pressió assistencial i la manca de tutorització que reben els residents com ella.

Katerine a més de metgessa és, des de fa una setmana, la presidenta de l'Agrupació de Facultatius en Formació, un grup creat recentment dins del sindicat de Metges de Catalunya i que pretén reforçar la unió del col·lectiu i lluitar per la millora de les condicions laborals d'aquests professionals.

“Assumim molta càrrega assistencial, fem moltes hores de guàrdia”, explica Katerine. Un metge resident pot fer fins a 6 i 7 guàrdies al mes a l'hospital, menys que les que fa un metge ja format, explica. Ella ara a l'ambulatori, encara que es tracta d'un altre tipus de guàrdies, en fa fins a 12 al mes.

Però més enllà d'aquesta pressió assistencial que també es tradueix, segons Katerine, en una càrrega de treball molt gran amb l'objectiu de treure el màxim rendiment a les hores treballades, el que li preocupa és la manca de seguiment per part dels tutors. “Moltes vegades estem poc tutoritzats durant les guàrdies, a l'hospital de Badalona durant la guàrdia érem 10 residents i només dos tutors”, denuncia. “Des del primer any ateníem a pacients complicats i a la universitat no se'ns forma per això, perquè és una cosa que s'ha d'explicar a l'hospital, però se'ns llença directament a tractar amb aquest tipus de pacients, llavors, i com és normal, cometem errors”, diu.

El seu company Aldo Humberto és el secretari de l'Agrupació i resident de tercer any a l'àrea bàsica de Tarragona. Humberto ho té clar: “ens tenen com a mà d'obra barata i substitueixen les mancances del sistema amb residents”, diu. “La càrrega assistencial i la no formació fan que el pacient estigui pitjor atès”, explica ell. Això es tradueix, diu, en què de vegades es demanin proves de més, els tractaments arribin tard o que hi hagi errors a l'hora d'indicar tractaments. Malgrat tot, Humberto vol denunciar que els residents no tenen cap tipus de suport legal i que davant d'un d'aquests erros són ells els que han d'assumir les conseqüències.

El doctor Jordi Bonal no està d'acord amb això. És el coordinador de docència dels postgraduats de l'Hospital Trias i Pujol i assegura que els residents de primer any sempre estan supervisats i no prenen grans decisions. “Els residents es poden estressar molt perquè pensen que han de prendre decisions que en veritat no han de prendre”, diu.

Afegeix a més que des de fa uns anys hi ha un pla formatiu amb un sistema de tutors molt ben establert, cosa que anys abans no hi havia, segons explica a Catalunya Plural.

Estrès psicològic o burnout

La càrrega de treball i la falta de suports s'han convertit per a aquests metges metges en un problema per a la salut mental. Segons un estudi realitzat per la Fundació Galatea sobre els estils de vida i la salut dels residents MIR, l'esgotament emocional pot arribar a afectar un 75% dels professionals en formació. Pel que fa als resultats d'aquesta enquesta, s'observa un increment del risc de patir un trastorn mental entre el principi de la residència (15%) i el final del primer any (29%).

Segons aquest estudi es posen de manifest els efectes de l'estrès emocional de l'exercici de treball per la presència de l'esgotament emocional, o burnout com se l'anomena, i per una diminución de la implicació laboral.

“La pressió que rebem per intentar treure suc a les nostres hores té conseqüències a nivell psicològic”, diu Katerine. I explica que van fer un estudi entre residents de quart curs en què van constatar que el 80% dels entrevistats, tots residents de quart any, acaben cremats, o amb aquest sentint aquest efecte burnout. “Si acabem la nostra residència i comencem la nostra vida laboral ja cremats, quin futur per a nosaltres i els pacients ens espera?, reivindica ella. Katerine ha constatat també que des que va començar, i causa de les retallades i la manca de recursos, la pressió assistencial ha anat en augment.

Pel doctor Bonal l'estrès que pateix el resident no es deu tant a les hores treballades sinó al fet de no saber quin treball fer ni quin paper juguen dins del seu equip. “Si el teu treball no està reconegut per el teu entorn i no saps que s'espera de tu això pot causar la sensació d'estrès”, diu.

Afegeix també que s'ofereixen armes als estudiants per poder respondre davant un dubte i no cometre errors. “Fer una consulta no és un menyspreu al seu estatus de metge”, recorda.

Segons l'estudi de la Fundació Galatea el 54% dels entrevistats van respondre que havien treballat més de 40 hores l'última setmana i el 30% va considerar que el temps de treball era excessiu.

La salut dels residents

L'informe de Galatea conclou també que augmenta la injecta de medicaments per part dels residents durant el seu període de pràctiques. En concret, l'automedicació passa del 53% al 66% des del principi de la seva estada a final del primer any de residència.

També es constata que durant la seva estada de pràctiques disminueix el nombre d'hores de pràctica d'esports, es perden hores de son o baixa la vida social. Així ho constata Humberto que explica el difícil que és acostumar-se a les guàrdies i que el treball acaba provocant trastorns de son.

Amb tot, aquest metge resident creu que és difícil que hi hagi unitat entre els estudiants perquè en general els metges residents tenen por a protestar perquè es juguen el seu futur. Katerine per la seva banda diu que precisament perquè no tenen a ningú que els defensi necessiten unir-se per protegir la “dignitat del resident”.