El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
Les desigualtats en salut per barris es constaten, conclou l'informe 'La salut a Barcelona' que cada any elabora l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). L'informe mostra com els barris amb indicadors socioeconòmics més desfavorables presenten pitjors resultats de salut. “Els principals determinants són les condicions de vida i treball de les persones”, ha explicat Carme Borrell, gerent de l'ASPB, durant la presentació dels resultats aquest dijous.
Així, indicadors com l'esperança de vida, per exemple, varien molt en funció d'un barri o un altre. Un exemple l'ha posat la comissionada de Salut de l'Ajuntament de Barcelona Gemma Tarafa, que ha remarcat que hi ha onze anys de diferència entre l'esperança de vida a Pedralbes i a Torre Baró. Més dades que constaten les desigualtats: l’esperança de vida de la població sense estudis és d’aproximadament 4 anys menys respecte al total i l’esperança de vida és molt inferior a Ciutat Vella -gairebé 3 anys menys en els homes i 2 anys menys en les dones- que a la resta de Barcelona. A tota la ciutat l’esperança de vida continua la tendència a l'alça i ha augmentat a 80,7 anys en els homes i a 86,6 anys en les dones, un punt més que el 2012.
En general, la mortalitat a Barcelona segueix una tendència decreixent però les desigualtats socioeconòmiques en la mortalitat persisteixen a la ciutat, de manera que les persones de nivell socioeconòmic baix, i les residents en àrees amb més privació socioeconòmica, presenten més risc de mortalitat, assenyala l'estudi.
En línies generals i fixant-se en diversos indicadors, el text conclou que en 18 dels 73 barris de Barcelona les dificultats socioeconòmiques es tradueixen en problemes de salut. Aquests 18 barris més desfavorits seran prioritaris per l'Ajuntament de Barcelona, que ha anunciat que hi vol estendre a tots el programa 'Salut als barris', que ja existeix en 13 barris de la ciutat, entre els quals hi ha el Poble-sec, Ciutat Meridiana o Torre Baró. Per a poder arribar ara també a aquests 18 barris més desfavorits la comissionada de Salut de l'Ajuntament ha explicat que el govern municipal ja ha previst prop de 300.000 euros més per als pressupostos municipals de 2016 per dur-ho a terme.
Per a Tarafa és important no perdre mai la mirada cap als determinants socials de la salut. De moment, a través del programa ja implantat en alguns barris s’han posat en marxa intervencions per a infants, joves, adults i gent gran, fent servir els actius locals i d’acord amb prioritzacions participatives.
Altres línies de treball prioritàries per al consistori, a més del pla de salut als barris, seran la salut sexual i reproductiva i la salut mental. Sobre salut mental l'informe rescata les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona, en la que s’observa que els darrers tres anys la prevalença de mala salut mental dels aturats triplica la dels ocupats.
L'estudi també conclou que en les dones adolescents, tant els avortaments com la fecunditat han disminuït l’any 2014 i s’han situat en taxes inferiors a les dels anys 2003 i 2004. Un indicador que també ha disminuït ha estat la incidència d’infecció pel VIH, que tot i que disminueix respecte a l'any anterior, continua sent alta en el grup de persones que practiquen relacions sexuals de risc. Infeccions de transmissió sexual, continuen estenent-se des de l’any 2007, que s’observa una tendència creixent.
D'altra banda, continua la reducció en la incidència de la tuberculosi (un 9% respecte a l’any anterior). Durant l’any 2014 s’han detectat 300 casos de tuberculosi en persones residents a la ciutat i la malaltia és més freqüent a Ciutat Vella, en població immigrant i en els barris amb rendes més baixes.
Les desigualtats en salut per barris es constaten, conclou l'informe 'La salut a Barcelona' que cada any elabora l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). L'informe mostra com els barris amb indicadors socioeconòmics més desfavorables presenten pitjors resultats de salut. “Els principals determinants són les condicions de vida i treball de les persones”, ha explicat Carme Borrell, gerent de l'ASPB, durant la presentació dels resultats aquest dijous.
Així, indicadors com l'esperança de vida, per exemple, varien molt en funció d'un barri o un altre. Un exemple l'ha posat la comissionada de Salut de l'Ajuntament de Barcelona Gemma Tarafa, que ha remarcat que hi ha onze anys de diferència entre l'esperança de vida a Pedralbes i a Torre Baró. Més dades que constaten les desigualtats: l’esperança de vida de la població sense estudis és d’aproximadament 4 anys menys respecte al total i l’esperança de vida és molt inferior a Ciutat Vella -gairebé 3 anys menys en els homes i 2 anys menys en les dones- que a la resta de Barcelona. A tota la ciutat l’esperança de vida continua la tendència a l'alça i ha augmentat a 80,7 anys en els homes i a 86,6 anys en les dones, un punt més que el 2012.