A meitats de juny el Parlament va celebrar un ple monogràfic sobre salut a petició de l’oposició en un context marcat per les retallades pressupostàries. Ja en aquell ple s’intuïa la bona sintonia entre ERC i CiU, que van presentar totes les propostes de manera conjunta, i també les diferents visions sobre el model de salut que exemplifiquen la dificultat d'una entesa entre Junts pel Sí i la CUP -en parlava la diputada de la CUP Anna Gabriel aquest dilluns en una entrevista amb Mònica Terribas a Catalunya Ràdio- però és que ja en la passada legislatura aquestes diferències eren evidents.
“El centre del debat avui és el model, el model de cohabitació públic-privat, que és un model corruptor, que potencia portes giratòries, és el model el que configura un sistema de salut que és feudal, classista i ha fet augmentar la desigualtat”, va dir en el monogràfic de salut la llavors diputada de la CUP Isabel Vallet. Ara, dos mesos després del 27-S, Catalunya té un govern en funcions, incògnites per resoldre, projectes estancats i d'altres en marxa. Repassem les principals actuacions.
Suspensió de l’autonomia de gestió del Consorci Sanitari del Maresme
A meitats d'octubre la Generalitat va suspendre l’autonomia de gestió del Consorci Sanitari del Maresme. La decisió, que es va prendre entre altres motius perquè el 2014 l'Hospital de Mataró va tenir un dèficit de dos milions i mig d’euros, ha provocat la mobilització d'usuaris, treballadors i fins i tot el rebuig per part de tots els grups municipals. Setmanes després de la suspensió, centenars de persones van protestar a Mataró contra el desmantellament del servei sociosanitari que consideren que suposa el Pla de Reequilibri proposat per Salut. A més, segons va poder saber aquest diari, el Pla Director del CatSalut preveu derivacions a centres amb ànim de lucre, fet que consideren actuacions de caràcter privatitzador.
Oposicions per primer cop en cinc anys a l’ICS
A meitats d’octubre el DOGC publicava l’anunci que l’ICS obria 340 places per personal estatutari sanitari per aquest 2015, 136 de les quals són per infermers i 52 per metges. La convocatòria de 340 places a l'ICS, on es calcula que hi ha uns 12.000 llocs de treball coberts interinament, ha estat vist com “una vergonya” per sindicats com Metges de Catalunya i SATSE.
Situació crítica amb el sector farmacèutic i els centres concertats pel retard en els pagaments
A finals d’octubre la Generalitat va anunciar als farmacèutics que s'endarreria una vegada més el pagament dels medicaments dispensats i que el Servei Català de la Salut, el proveïdor, no disposava de més diners per pagar medicaments fins que no arribés des del Ministeri d'Hisenda una aportació extraordinària. No és una situació nova, ja que fa anys que el sector farmacèutic pateix endarreriments en els pagaments, un fet que ha arrossegat a 16 farmàcies arreu de Catalunya a tancar i que ha provocat un deute de la Generalitat amb el sector de 330 milions d’euros. La setmana passada el govern espanyol va anunciar que s’abonarien a Catalunya 319 milions a càrrec del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) ordinari de novembre, dels quals 101 milions seran per al pagament directe als proveïdors farmacèutics i 7,1 milions són per a concerts sanitaris.
Nou model de gestió del Transport Sanitari a Catalunya
El passat 3 de novembre va començar el desplegament gradual del Transport Sanitari Integral a Catalunya (urgent i no urgent). El Sistema d'Emergències Mèdiques centralitza ara la gestió de tot el transport sanitari públic de Catalunya, fins ara coordinada entre el CatSalut (per al transport no urgent) i el SEM (per al transport urgent). Segons l'Ana Martínez, del GREDS, el fet que a partir d'ara sigui el SEM qui gestioni el transport (per un valor total de 214 milions d’euros anuals) suposa “la concertació de la subcontractació”. La nova organització, assegura Martínez, implica “menys control i menys transparència i és una volta més en la mercantilització i opacitat del sistema català”.
Des d’inicis de novembre les diverses empreses guanyadores del concurs públic per gestionar el transport sanitari van començar el desplegament de les seves ambulàncies a les diferents regions, començant per la Regió Sanitària Lleida. En determinades zones, com a les Terres de l’Ebre, el desplegament ha despertat polèmica entre usuaris i treballadors que consideren que els canvis logístics que impliquen el nou conveni suposen retallades en el servei d’ambulàncies.
Barnaclínic segueix estructurant-se
El passat 17 de novembre la direcció de Recursos Humans va remetre al comitè d'empresa de l'Hospital Clínic la normativa i disposicions que permeten la compatibilitat de l'activitat privada dels professionals de la pública, explicant-los com fer compatible l’activitat pública amb la privada. Fonts de l’hospital veuen en el comunicat, al que va tenir accés aquest diari, un “descarat intent legal de carregar-se el sistema públic introduint jornades de 67 hores que mai es compliran”.
El nou Pla de Salut: estancat
Divendres passat el conseller de Salut, Boi Ruiz, va presentar l’avaluació del Pla de Salut 2011-2015, en la que es va fer balanç dels resultats obtinguts en relació als objectius operatius (desenvolupament de projectes) i de salut (fixant-se en diversos indicadors). També es va parlar de la primera versió del Pla de Salut 2016-2020, que ha de ser una continuació del pla actual i que es va presentar a l’estiu. Amb tot, però, el pla estratègic que ha de guiar les prioritats dels propers quatre anys en termes de salut i assistència sanitària es troba ara mateix estancat ja que ha de passar primer pel Parlament, on s’ha d’aprovar.
El Consorci Sanitari de Lleida: aturat amb les incògnites damunt la taula
En la passada legislatura la intenció del govern de fer un Consorci Sanitari a Lleida i la proposta d’acord amb data a 2015 a punt per ser signada es va trobar amb una forta oposició d’usuaris i treballadors, que van aconseguir més d’onze mil signatures en contra de la iniciativa. Segons va poder saber Catalunya Plural a l’estiu, el conseller de Salut Boi Ruiz va informar a diferents diputats de la Comissió de Salut del Parlament que la iniciativa estava del tot aturada. Aquest diari ha preguntat al Departament de Salut si hi ha hagut cap novetat des de Setembre i fonts del departament asseguren que “està aturat tal com instava la Moció 190/X del Parlament de Catalunya”.
El projecte VISC+: en marxa
També va generar polèmica el projecte VISC+ («Més Valor a la Informació de Salut de Catalunya»), de reutilització de dades sanitàries per la recerca. El director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries, Josep Maria Argimon, ha explicat a aquest mitjà que el projecte “s’està desenvolupant i que hi ha projectes que estan ja en la fase d’accedir a la informació”. “Encara s’estan signant els convenis de cessió d’informació”, matisa Argimon. El director de l’AQuAS ha insistit en què “no hi ha cap empresa recollint dades” sinó que els centres de recerca amb qui se signen convenis poden demanar dades amb finalitats de recerca. Entre aquests centres hi hauria el CREAL, el VIR O l’IDIBAPS. Tot i que el VISC+ compta amb el suport de part de la comunitat científica, com ara el Comitè de Bioètica de Catalunya o el COMB, s’ha trobat amb el qüestionament del Comitè de Bioètica de la UB o l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
Se segueix licitant
El Govern amb funcions pot obrir licitacions i de fet ho està fent. Només durant el mes de novembre el CatSalut ha publicat tres licitacions, l’última d’elles, referent a la contractació de la gestió dels serveis de Teràpies Respiratòries a Domicili en l'àmbit de tot Catalunya, per un valor de 449.383.930,32 € sense IVA.