La sanitat catalana ha estat molt sacsejada durant els últims anys: escàndols de corrupció i de conflictes d’interessos, retallades i augment de les llistes d’espera, derivacions de pacients a la privada, etc. Per analitzar aquest procés, investigadors del Grup de Recerca en Desigualtats de la Salut (GREDS) i activistes acaben de publicar el llibre ‘Com comercien amb la teva salut?“ (Icaria Editorial) que ha estat finançat gràcies a una campanya de micromecenatge. El llibre, que es va presentar el dimecres passat, defensa la tèsi que tots aquests fets responen a un lògica de mercantilització del sistema sanitari públic. ”Calien dades científiques per contraargumentar aquest discurs dominant, armar-nos d'arguments per continuar lluïtant per la defensa de la sanitat pública“, va apuntar Gemma Tarafa, directora científica del llibre.
El concepte de mercantilització es defineix en el llibre per la introducció de criteris mercantils al sector públic amb la idea que el mercat és el més eficient par la distribució de recursos. Els autors, però, contesten aquesta afirmació i, després d’analitzar estudis internacionals, conclouen que “els pacients atesos en hospitals amb ànim de lucre presenten uns pitjors resultats i amb uns costos superiors que els dels atesos en hospitals públics o privats sense ànim de lucre”.
En opinió dels autors, aquesta tendència, però, no és nova sinó que es produeix des de fa molts anys a Catalunya. En concret, el tret de sortida de la mercantilizació va ser la reforma de la llei d’ordenació sanitària de Catalunya que el 1995 va introduir formalment ‘l’ànim de lucre’ en la sanitat catalana.
També apunten que aquesta introducció de l’ànim de lucre ha estat acompanyada d’una persistència del caràcter “hospitalocèntric” del sistema sanitari. “Aquest enfocament”, afirmen, “genera beneficis considerables en ‘medicalitzar’ persones sanes, sobretot les més grans”. Per això lamenten que el sistema no doni una importància més gran a l’atenció primària malgrat que “una atenció primària feble s’associa a una mortalitat general i prematura més elevades”.
Després d’aquest repàs històric, el llibre es centra en les conseqüències de les retallades aplicades durant els últims anys: 4 centres d’atenció primària han estat tancats, 31 han vist el seu horari restringit i 58 han deixat de funcionar les 24 hores. Pel que fa a l’atenció especialitzada, es van tancar 1.132 llits entre 2010 i 2012 i van desaparèixer diferents serveis i activitats en alguns hospitals. A tot això s’afegeixen l’augment important de les llistes d’espera per les intervencions quirúrgiques o les reduccions de sou del personal sanitari.
Lluites i noves idees
El llibre no pretén només ser un anàlisi de l'evolució de la sanitat catalana. Per això també conté un capítol dedicat a les lluites que s’han multiplicat els darrers anys : des de les ocupacions contra els tancaments de centres d’atenció primària, contra les retallades en les condicions laborals del personal sanitari o bé contra l’anomenat ‘apartheid sanitari’ que limita l’accés dels migrants a la sanitat pública. En el mateix sentit, la activista Clara Valverde va dir durant la presentació que “aquest llibre ajudarà a repolitizar, a explicar a la gent que allò que està passant és fruit de decisions polítiques”.
En la seva intervenció, Valverde va subratllar la pertinència de les noves lluites a favor de la sanitat pública. Creu més eficaç multiplicar les accions aïllades com ara les ocupacions de CAPs. “Això contagia, inspira altres grups”, va justificar. “No cal tenir un plan conjunt com feiem abans quan ens limitàvem a crear plataformes i firmar manifestos”.
L'última part del llibre proposa idees per un nou “Sistema nacional de salut a Catalunya”, que consideraria com a ens públics tots els centres d'atenció primària i especialitzada que rebin finançament públic, el que, en la pràctica posaria fi al model actual de consorcis. Però els autors van més enllà i proposen un enfocament “bio-psico-social” de la salut de les persones, és a dir menys medicalitzat i amb menys pes farmacèutic. Finalment, proposen una democratització del sistema amb una participació real dels usuaris i dels professionals.