Algunes àrees de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa estan inoperatives i nombroses habitacions estan tancades. Aquest fet es produeix mentre es mantenen les llargues llistes d’espera a l’hospital i amb un servei d’urgències sovint proper al col·lapse, que, durant els propers mesos, es veurà agreujat per la incidència de la grip. El tancament de plantes per mitjà d'uns aparatosos cadenats que n’impedeixen l’accés deixa, a més, inoperatives les sortides, en cas d’emergència o evacuació.
El director territorial del Servei Català de la Salut, Albert Gómez, justifica que no estiguin operatius tots els llits amb l’argument que “no es tanquen, es gestionen”. Alhora assegura que els llits poden ser operatius en qualsevol moment, ja que les tomes d’oxigen, per exemple, poden ser activades si és necessari. La realitat és, però, que les habitacions tancades estan desproveïdes d’equipaments o no compten amb llits i d’altres materials.
La direcció del centre insisteix que a l’hospital “no s'hi tanca cap planta”, i que part dels llits no es poden fer servir perquè s’estan fent o es faran obres al recinte, un argument que, ha servit, en ocasions, per exemple a l'Hospital de Bellvitge, per no reobrir tots els que es van tancar durant l'estiu en anys anteriors.
A l’Hospital Verge de la Cinta hi va haver crítiques, com a molts altres hospitals catalans, pel tancament de llits l’estiu passat. Sindicats, treballadors i usuaris van denunciar que dels 237 llits de l’hospital se’n van tancar 76, un 32%, i que dels set quiròfans habituals només en van estar funcionant dos durant el mes d’agost. Això va provocar que alguns dels pacients que arribaven a urgències i havien de ser intervinguts de manera urgent, haguessin de romandre en lliteres als passadissos.
D’altra banda, la tendència a incrementar l’activitat de la cirurgia menor ambulatòria (intervencions que cursen alta sense ingrés hospitalari) fa que el retorn d’aquests pacients al seu domicili permeti estalviar diners a l’hospital, però incrementa les despeses i la càrrega sobre ells i els seus familiars. Aquest fet és especialment greu en els casos de persones d’edat avançada o amb mobilitat reduïda, on l’entorn domiciliari no és precisament el més idoni per tenir-ne cura.
Nombrosos pacients han denunciat que les hospitalitzacions domiciliàries són precipitades i que sovint han hagut de reingressar al centre sanitari a través del servei d’urgències per recuperar-se adequadament.
Obrir llits suposaria contractar més personal sanitari i l’administració de la Generalitat no aposta, precisament, per augmentar la despesa en aquest capítol, ni tan sols mantenir-la. De fet, la direcció de l’hospital presenta el tancament de llits com un èxit davant els nivells superiors d’administració de la Generalitat.
Les Terres de l’Ebre presenten, a més, una distribució territorial que agreuja les conseqüències del tancament de llits i la reducció de serveis. Es tracta d’un territori gran i dispers, amb moltes petites poblacions allunyades de les capitals comarcals on es troben els centres hospitalaris. La població de referència és d’unes 200.000 persones distribuïdes en un territori de 3.300 quilòmetres quadrats, que representa el deu per cent de Catalunya. A més, com recollia un article publicat per aquest diari, el nou model de gestió del transport sanitari a les terres de l'Ebre ha aixecat crítiques entre usuaris i treballadors ja que segons diuen el model ara vigent compta amb menys ambulàncies.
Als usuaris de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa els costa d’entendre que hi hagi pacients en lliteres als passadissos del servei d’urgències, que no se’ls ingressi en una habitació del centre o se’ls derivi a un altre centre hospitalari quan hi ha equipaments i habitacions tancades al propi centre. Entre 2011 i 2014, l’Hospital Verge de la Cinta va rebre 1.142 reclamacions per part dels usuaris, només superat per l’Hospital de Bellvitge (2.693), Vall d’Hebron (2.514) i Joan XXIII (2.488). Una reclamació per cada 175 habitants, molt per sobre de la proporció corresponent a la resta dels grans hospitals més grans de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Sobre este blog
El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
