En realitat l’informe del Departament de Salut s’hauria de dir: Efectes sobre la salut de la crisi econòmica i les polítiques del govern per fer-hi front, ja que determinades polítiques d’austeritat i retallades han agreujat els efectes de la crisi en comptes de pal·liar-les.
Segons l’informe, gairebé tots els determinants de la salut s’han vist deteriorats i això sabem que a mig termini afectarà la salut de les persones.
- L’atur ha passat de 277.500 persones (7%) al 2006 a 902.300 (24,5%) al 2013. Un de cada tres adults reben alguna prestació (un 31,7%) però només un de cada vuit menors de 30 anys la reben (un 11,9%). A més, el 56,3%(500.000)fa més d’un any que estan en atur.
- El risc de pobresa ha augmentat. Al 2006 era d’un 17,2%, mentre que al 2012, d’un 20,1%
- La privació material greu era al 2006 d’un 3% i al 2011 d’un 5,8%. Els dos indicadors afecten sobretot les classes socials amb només estudis primaris o inferiors.
- En el mateix informe, citant dades de la PAH, des del 2007 al 2013 hi ha hagut a Catalunya 79.043 desnonaments, és a dir 30 desnonaments cada dia de l’any. Un 70% dels desnonats estaven a l’atur i també un 70% tenien dificultats severes per cobrir les necessitats bàsiques (alimentació, aigua, energia, etc)
- Des del 2008 ha augmentat en un 31% les persones sense llar, de les quals el 30% dormen al carrer, el 20% en assentaments i un 50% en recursos assistencials. (dades de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja)
- Augmenten els hàbits tòxics, sobretot en aturats de llarga durada i classes econòmicament pobres.
- La retallada pressupostària de 2.000 milions d’euros en tres anys representa un 16% de disminució del pressupost. Traduït en pressupost per càpita significa que de 1.297 € per persona l’any 2.010 es va passar a 1.150 el 2.012 i a només 1.090 el 2.013. Això ha comportat una gran pèrdua de qualitat en el sistema,que s’ha visualitzat, sobretot, en el tancaments de serveis, disminució de personal, pèrdua de condicions laborals (sous, pagues, etc).
- Augment en totes les llistes d’espera (quirúrgiques de tots els procediments, visites i proves) encara que l’informe ho maquilla dient que s’ha prioritzat l’accés per patologies greus (cirurgia cardíaca i oncologia). L’informe diu que l’activitat quirúrgica va baixar del 2008 al 2011, però que ha pujat (lleugerament) en el 2012 i 2013 i que la cirurgia amb ingrés també ha baixat (com era d’esperar pel tancament de serveis) la qual cosa es compensa amb la cirurgia sense ingrés (de poca complexitat).
L’informe diu que els resultats en salut encara són bons, cosa que no és del tot certa, ja que es comencen a veure els (mals) resultats d’aquestes polítiques:
- L’esperança de vida, que anava augmentant a Catalunya en els darrers anys, ja s’ha estancat, i, fins i tot, en el darrer any (2012) ha perdut ja una dècima.
- La mortalitat general augmenta en el 2012
- La mortalitat infantil (a un any) augmenta de 2,96/1000 al 2009 a 3,03 al 2012.
- La mortalitat perinatal (7 dies) passa de 4,77/1000 al 2008 a 5,39 al 2011.
- Augmenten lleument les morts per suïcidis: de 4,9 al 2008 a 5,6 al 2011. A més, també han augmentat les hospitalitzacions per intents de suïcidis en majors de 65 anys. Augmenten el consum d’ansiolítics i antidepressius.
- Augmenten molt les infeccions de transmissió sexual. Aquest augment important s’hauria d’explicar i posar-hi mesures de prevenció (Gonococs de 5,3 el 2007 a 12,7 al 2013; Linfogranuloma de 0,2 a 1,6; Sífilis, de 3,2 a 11,1)
- Empitjora significativament la percepció de la salut, sobretot en les persones sense estudis i aturats.
Així estan alguns indicadors del sistema sanitari i de la salut de la població en aquest primer informe, que avalua fins al 2012 o el 2013 en alguns casos: els determinants de la salut (socials, econòmics, educatius, etc) han empitjorat, sobretot en les classes socials més desafavorides i els resultats en accesibilitat al sistema per les patologies més freqüents, han empitjorat com percep la majoria de la població afectada. Els resultats en salut ja comencen a deteriorar-se també (augment de certes patologies, augment de la mortalitat, dels suïcidis, disminució de l’esperança de vida, etc). Una situació que, malauradament, si no s’hi posen polítiques preventives, tant en els determinants (atur i pobresa, etc) com en el sistema sanitari (retornant els 2.000 milions d’euros de pressupost que li han pres) anirà creixent.
És per tot això que els ciutadans i ciutadanes hem d’exigir que volem decidir també sobre la nostra salut i el sistema sanitari de Catalunya.
En realitat l’informe del Departament de Salut s’hauria de dir: Efectes sobre la salut de la crisi econòmica i les polítiques del govern per fer-hi front, ja que determinades polítiques d’austeritat i retallades han agreujat els efectes de la crisi en comptes de pal·liar-les.
Segons l’informe, gairebé tots els determinants de la salut s’han vist deteriorats i això sabem que a mig termini afectarà la salut de les persones.