El Diari del Treball es un blog con voluntad de reflejar, tanto desde la información como la opinión, la lucha por preservar los derechos laborales y económicos que la crisis pone ahora en peligro. El blog está coordinado por el periodista Tomeu Ferrer.
Llegir el Diari del Treball en català aquí.
Els casos de corrupció esquitxen a tort i a dret. Per això la percepció de la ciutadania és de sospita generalitzada. Aquesta idea molesta especialment aquelles organitzacions que basen la seva activitat en la confiança. Els sindicats majoritaris a Catalunya s'esforcen per bandejar qualsevol ombra de dubte. Per això han fet públics els seus comptes. Saben que hi ha qui aprofitaria qualsevol irregularitat per carregar contra la mateixa existència de les organitzacions obreres.
Comissions Obreres de Catalunya té els comptes auditats i els ha presentat també a la Sindicatura de Comptes. Al seu torn, UGT també ha auditat els seus comptes i en fa difusió perquè tots els qui n'estiguin interessats sàpiguen què se'n fa del primer a l'últim euro que gestiona.
Les característiques de cada organització fan que les dades fetes públiques no siguin equivalents. En tot cas són una mostra del seu desig de transparència.
La Confederació Nacional Obrera de Catalunya afirma haver ingressat l'any passat 24,96 milions d'euros. La part més important, 18,6 milions, va correspondre a cotitzacions. D'aquesta quantitat han aportat 4,86 milions a les CCOO estatals i a les organitzacions europees i internacionals a què estan vinculat el sindicat. Una altra font d'ingressos pròpia són els serveis, per exemple l'assessorament sindical i jurídic tant a afiliats com a seccions sindicals i a comitès i treballadors, cosa que han suposat 971.501 euros. A aquests apartat s'hi ha de sumar 1,55 milions d'altres ingressos propis. Les transferències internes han aportat 191.651 euros i l'apartat d'altres ingressos ha suposat 1,337 milions. En total han estat 17,83 milions.
Els sindicats tenen altres fonts de finançament. Una és la realització d'activitats subvencionades. L'activitat més coneguda són cursos de formació ocupacional. Aquest apartat ha suposat 5,82 milions per a les arques de CCOO. Finalment, les subvencions per mandat constitucional directe han suposat 1,09 milions ,i altres subvencions institucionals 206.000 euros.
Els ingressos totals van ser, doncs, de 24,96 milions, dels quals un 71,44% van correspondre a ingressos propis i la resta, el 28,56 van ser ingressos aliens.
Les despeses declarades són 11,2 milions per a personal. 6,99 per a serveis i consums, 100.814 euros en tributs. També es van pagar 4,06 milions en serveis rebuts per a formació. Es van concedir 424.550 milions en ajuts. També es van pagar 264.721 euros en reintegrament i proveïment de subvencions i es van gastar 1,6 milions en altres despeses. Total, les despeses van sumar 24,722 milions. La diferència entre ingressos i despeses són 237.555 euros que el sindicat destina a un fons social.
Els comptes de CCOO integren també diversos organisme autònoms: La Fundació Paco Puerto, El Gabinet Jurídic, La fundació Cipriano García, L'Escola de formació sindical, el CITE d'atenció a la immigració i la fundació de Pau i Solidaritat.
Els ens autònoms generen ingressos i despeses. Concretament, 10,998 milions d'ingressos i 12,314 milions en despeses. Això suposa un dèficit el 2013 d'1,3 milions. En definitiva, CCOO a Catalunya va tenir entre la confederació sindical i els ens autònoms 1,078 milions en nombres vermells l'any passat.
UGT de Catalunya formula els seus comptes de manera diferent. Les dades fetes públiques fan referència únicament al Secretariat Nacional de Catalunya. No inclouen, doncs, les federacions i els organismes autònoms, que tenen personalitat jurídica i fiscal diferent.
La gestió del sindicat suposa uns ingressos de 9,597 milions. D'aquesta xifra la part més important l'aporten les quotes, 5,296 milions. La prestació de serveis suposa 1,33 milions més. L'assessorament jurídic suposa 1,96 milions. La compensació per a la participació institucional suma 1,050 milions. Els ingressos de convenis per prestacions finalistes de serveis a les administracions van sumar 2,22 milions. Finalment la venda d'immobilitzat ha aportat 23.861 euros.
En les despeses, les més importants són les corresponents a personal, 5,569 milions. Manteniment, subministres, despeses externes i obligacions tributàries van sumar el 2013 un total de 2,815 milions. Les despeses per activitats sindicals van ascendir l'any passat 1,245 milions.
Les despeses fruit de convenis per prestacions finalistes de serveis a les administracions, (bàsicament la formació ocupacional) van sumar al seu torn, 2,387 milions.
Finalment, l'amortització de l'immobilitzat ha suposat una despesa de 377.666 euros.
Fet i fet el sindicat de tradició socialista va tenir un resultat d'explotació (exceptuant les federacions i organismes autònoms) que va suposar uns números vermells de 553.409 euros.
I encara afina més UGT. Declara uns ingressos financers de 10.468 euros, però també té unes despeses financeres importants: 884.291 euros. Per tant, si UGT de Catalunya fos una empresa hauria tingut unes pèrdues d'1,4 milions d'euros.
Els sindicats, igual com qualsevol família, quan un any o un mes tenen més despeses que ingressos recorren al crèdit per tal de tenir liquiditat. Els préstecs els garanteixen amb les seves propietats.
Els dos sindicats majoritaris com a conseqüència de la seva situació econòmica han pres decisions tendents a equilibrar a mig termini els seus comptes. Dependre cada cop més de les quotes i no confiar amb l'ajuda pública és una resposta que s'escolta dels màxims responsables de CCOO i UGT. No obstant, la situació de crisi no ajuda. El desig de mantenir el lligam amb els treballadors que estan a l'atur ha fet que hi hagi iniciatives com la quota zero o aportacions simbòliques, cosa que es reflecteix en els comptes. No obstant això hi ha una certa esperança. Tant a CCOO com a UGT expliquen que l'afiliació es manté i que fins i tot comença a créixer lleugerament, malgrat la crisi i els seus efectes.
Els casos de corrupció esquitxen a tort i a dret. Per això la percepció de la ciutadania és de sospita generalitzada. Aquesta idea molesta especialment aquelles organitzacions que basen la seva activitat en la confiança. Els sindicats majoritaris a Catalunya s'esforcen per bandejar qualsevol ombra de dubte. Per això han fet públics els seus comptes. Saben que hi ha qui aprofitaria qualsevol irregularitat per carregar contra la mateixa existència de les organitzacions obreres.
Comissions Obreres de Catalunya té els comptes auditats i els ha presentat també a la Sindicatura de Comptes. Al seu torn, UGT també ha auditat els seus comptes i en fa difusió perquè tots els qui n'estiguin interessats sàpiguen què se'n fa del primer a l'últim euro que gestiona.