Els fons del Servei d'Ocupació cauen en un 50% des de l'inici de la crisi

L'atur és el principal problema per als ciutadans. Però les administracions sembla que no prioritzen els mitjans materials i humans que destinen a lluitar-hi en contra. A Catalunya, des de l'inici de la crisi, l'any 2008, el nombre d'aturats ha crescut en més d'un 50%, però els diners que la Generalitat dedica a aquest àmbit han baixat en la mateixa proporció, segons les dades del departament d'Empresa i Ocupació.

Les dades són contundents. El desembre de l'any 2008 hi havia a Catalunya 423.232 aturats que eren atesos per 1.433 treballadors del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC). A aquests treballadors caldria sumar-hi la plantilla del Servicio Público de Empleo (SEPE), que depèn del ministeri de Treball i que es dedica bàsicament a la gestió de les prestacions. Els operaris del SOC es dediquen a gestionar les polítiques actives.

A banda del pagament de les prestacions, que d'altra banda depenen de les cotitzacions anteriors, la part més important del pressupost dedicat a la lluita contra la desocupació són els cursos, la formació, l'orientació laboral i l'acompanyament. Aquestes polítiques gestionades per la Generalitat tenien el 2008 un pressupost de 516,91 milions d'euros.

Els pressupostos van seguir un camí lògic d'increment fins l'any 2010, que van arribar al seu punt més alt. A partir d'aquell moment la davallada ha estat constant, coincident amb el creixement desmesurat de l'atur.

Al tancament de l'any 2013 el nombre d'inscrits als serveis d'ocupació de Catalunya eren a finals de desembre 624.872, gairebé un 47 per cent més que els que hi havia cinc anys abans. Els diners que administrava la Generalitat per atendre i donar sortida laboral a aquesta gernació eren 256,8 milions, gairebé el 50% menys dels que tenia a principis de la gran crisi. Si es miren les persones que han de fer el seguiment i orientació als aturats, són ara un 9% menys que les que assumien aquesta tasca cinc anys enrere, sempre segons les dades oficials.

Laura Pelay, responsable de l'àrea sociolaboral d'UGT de Catalunya dóna una primera explicació: “Això es deu a que els diners que es reparteixen cada any procedents de la Conferència Sectorial cada cop són més escassos. I això mentre creix sense aturador el nombre de persones que requereixen ajuda per trobar una nova feina”. Segons aquesta sindicalista cada any en la conferència esmentada es reparteixen per part del govern central els diners que van cap a polítiques actives d'ocupació que administren les autonomies. Els últims exercicis les retallades en aquesta partida han estat “brutals” i expliquen en part la caiguda en picat dels diners disponibles. L'altra gran partida que forneix aquest apartat és la del Fons Social Europeu (FSO).

Desatenció palmària

Pelay explica que, a més de la dificultat econòmica, es dóna una situació de desatenció palmària. Conta que l'esmentada conferència sectorial corresponent a l'any 2013 no es va poder fer fins la darrera setmana d'aquell any, cosa que va fer que s'haguessin de començar molts cursos cuita corrents, per evitar que la seva validesa caduqués. I la conferència corresponent a 2014 encara no està convocada, la qual cosa vol dir que no hi ha previsió de diners ni de quan es podran començar les activitats corresponents al present exercici-

Tot plegat passa mentre l'atur no deixa de créixer i es fan imprescindibles mecanismes que a més de formar aturats els ajudin a pal·liar situacions apurades. Aquestes solucions temporals són, de vegades les contractes de formació o plans d'ocupació locals, o també programes vinculats a la renda mínima d'inserció. I les dotacions econòmiques que es precisen per tirar endavant aquests plans procedeixen bàsicament dels diners que reparteix el govern central i el fons social europeu.

“les polítiques sobre l'atur són un desastre” assegura Pelai sense tallar-se. “La falta de mitjans i de perspectives fa que moltes persones deixin fins i tot d'estar inscrites com a demandants de feina, perquè veuen que a banda de les prestacions no hi ha res a fer en aquest sentit”. Tot plegat seria un motiu per entendre com les dades de l'atur baixen, tot i que no millori la situació econòmica global.

La dirigent d'UGT contrasta aquesta falta de diners amb la única política en la que destaca el govern central : “estan criminalitzant els aturats, buscant que es denunciïn els uns als altres”, explica, mentre la Unió Europea ha de reclamar una vegada i una altra un pla d'ocupació juvenil que “ni hi és ni se l'espera”.

L'atur és el principal problema per als ciutadans. Però les administracions sembla que no prioritzen els mitjans materials i humans que destinen a lluitar-hi en contra. A Catalunya, des de l'inici de la crisi, l'any 2008, el nombre d'aturats ha crescut en més d'un 50%, però els diners que la Generalitat dedica a aquest àmbit han baixat en la mateixa proporció, segons les dades del departament d'Empresa i Ocupació.

Les dades són contundents. El desembre de l'any 2008 hi havia a Catalunya 423.232 aturats que eren atesos per 1.433 treballadors del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC). A aquests treballadors caldria sumar-hi la plantilla del Servicio Público de Empleo (SEPE), que depèn del ministeri de Treball i que es dedica bàsicament a la gestió de les prestacions. Els operaris del SOC es dediquen a gestionar les polítiques actives.