El Diari del Treball es un blog con voluntad de reflejar, tanto desde la información como la opinión, la lucha por preservar los derechos laborales y económicos que la crisis pone ahora en peligro. El blog está coordinado por el periodista Tomeu Ferrer.
Llegir el Diari del Treball en català aquí.
Uns 10.000 aturats catalans tenen un malson. La Generalitat, els hi reclama una penalització equivalent a un mes del subsidi de desocupació. El motiu: no haver fitxat puntualment com exigeix la normativa. La reclamació la van rebre els desempleats gairebé un any després de produir-se l'incident normatiu i és objecte d'una reclamació d'UGT i d'una picabaralla entre els governs central i català. Tot plegat no seria important si no hi hagués afectades persones que tenen circumstàncies difícils en el seu dia a dia.
No són els diners a recuperar, fent un càlcul aproximat, podrien ser 500 euros per cada cas, uns 5 milions d'euros, sinó el conflicte de competències el que hi ha de teló de fons.
La Generalitat va presentar en el seu dia un recurs d'inconstitucionalitat en considerar que s'envaïen les competències sancionadores respecte a les polítiques d'ocupació pel que afecta a les prestacions per desocupació.
L'any 2013 el tribunal constitucional va resoldre a favor del govern català. Per tant, la Generalitat va recuperar aquesta competència des del 24 de maig de 2013. Però, vet aquí que el govern central, amb un reial decret va modificar la normativa sobre la no-renovació de la demanda d'ocupació. Amb una finta legal tornà a atribuir als Servicios Públicos de Empleo (SEPES) la competència sancionadora ja que canvia el tipus d'infracció.
S'ha de dir que entre el 24 de maig i el 4 d'agost la Generaliat havia exercit la seva potestat i havia posat unes 10.000 sancions. Les multes són les que gairebé un any més tard van arribar als aturats, que es van dirigir a UGT per queixar-se. El sindicat va obrir un front legal i un altre front instant la intervenció del Síndic de Greuges, que va emetre el seu dictamen.
Estalviant el llenguatge legal, l'organisme presidit per Ribó ha remès un dictamen que recomana a la Generalitat que apliqui «el principi de retroactivitat de la norma sancionadora més favorable als afectats, es deixin sense efecte i s'arxivin els procediments sancionadors iniciats pel SOC, pel fet de no renovar la demanda d'ocupació entr el 24de maig i el 3 d'agost de 2013 i que s'anul·lin si s'escau, totes les resolucions que s'hagin pogut dictar al respecte».
Dos paràgrafs més avall en la mateixa resolució la sindicatura de greuges va al fons de l'assumpte: «Vull fer constar el que pels fets descrits és una evidència. És el debat polític competencial el que a provocat la situació descrita. El canvi de normativa es deu a la voluntat de l'Administració Centra de recuperar una competència que el Tribunal Constitucional havia considerat pròpia de la Generalitat i que l'actitud del govern de l'Esta, amb el Reial Decret llei 11/2013 és voler obviar el contingut i els efectes de la sentència del Constitucional 104/2013».
Finalment constata l'afany de l'Estat a desvirtuar les competències executives estatutàries de la Generalitat en l'àmbit laboral, cosa que posa en qüestió la seguretat jurídica que ha afectat als ciutadans.
Des d'UGT, el responsable de política sindical confia que la Generalitat trobarà, després de la recomanació del síndic, la forma d'evitar que la baralla competencial afecti ciutadans enxampats al mig d'aquesta baralla, més quan molts d'aquests ciutadans no tenen forma de pagar la sanció que se'ls exigeix, per haver esgotat el seu subsidi i estar en condicions molt precàries.
Uns 10.000 aturats catalans tenen un malson. La Generalitat, els hi reclama una penalització equivalent a un mes del subsidi de desocupació. El motiu: no haver fitxat puntualment com exigeix la normativa. La reclamació la van rebre els desempleats gairebé un any després de produir-se l'incident normatiu i és objecte d'una reclamació d'UGT i d'una picabaralla entre els governs central i català. Tot plegat no seria important si no hi hagués afectades persones que tenen circumstàncies difícils en el seu dia a dia.
No són els diners a recuperar, fent un càlcul aproximat, podrien ser 500 euros per cada cas, uns 5 milions d'euros, sinó el conflicte de competències el que hi ha de teló de fons.