El Diari del Treball es un blog con voluntad de reflejar, tanto desde la información como la opinión, la lucha por preservar los derechos laborales y económicos que la crisis pone ahora en peligro. El blog está coordinado por el periodista Tomeu Ferrer.
Llegir el Diari del Treball en català aquí.
El nombre d'aturats catalans que, coincidint amb l'època estival, disminueix, ni que sigui lleugerament. Però la millora no se sent en el col·lectiu potser més feble: els aturats de molt llarga durada, que supera els 24 mesos sense feina. Aquest grup no ha parat de créixer des de març de 2010 quan hi havia 70.900 aturats d'aquest tipus, i quatre anys més tard sumava 312.000, segons un estudi de la UGT de Catalunya, presentat per la secretària de benestar i treball, Laura Pelay.
La dirigent sindical ha posat xifres al que considera que és un problema que pot tenir a tints dramàtics si no s'hi posa remei. Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) a Catalunya hi ha 312.000 persones en atur de molt llarga durada. Això és el 37% de l'atur total del Principat, d'acord amb les xifres del primer trimestre d'aquest any.
Des del primer trimestre de 2010 el creixement del nombre d'aturats de molt llarga durada ha estat del 340%. En quatre anys hi ha 241.000 persones que fa més de dos anys que estan a l'atur, cosa que fa pensar a la dirigent ugetista que no tenen cap ingrés procedent de la seva feina.
Com se sap a Espanya hi ha dos mecanismes per a comptar els aturats. Un és L'EPA, basat en una enquesta, que és el sistema reconegut internacionalment. L'altre és l'atur registrat. És a dir, el basat en les persones inscrites als serveis públics d'ocupació, a Catalunya el SOC. En aquest cas, 206.000 persones superen els dos anys de permanència a les llistes. Respecte al primer trimestre de 2010 l'augment és de 96.720 persones, equivalents al 25% del total d'aturats inscrits.
La diferencia entre les xifres de l'EPA i l'atur registrat s'explica per la presumpció que moltes persones donades d'alta als serveis públics deixen de renovar les seves peticions de feina quan esgoten les prestacions.
Tendència a la cronificació
El que més preocupa UGT és que tant si es mira el registre de l'EPA com si s'analitzen les dades de l'atur registrat, es veu que entre el primer trimestre de 2013 i el primer trimestre de 2014 hi ha un lleuger descens del nombre d'aturats. Però l'atur de molt llarga durada en aquest mateix període manté la seva tendència creixent.
Analitzant les característiques personals dels parats de molt llarga durada el retrat robot que en surt és el d'una dona, de més de 50 anys i amb una instrucció que no passa dels estudis secundaris i majoritàriament vinculada al sector dels serveis. En aquest sentit, el sindicat creu que la falta de formació ocupacional fa difícil aconseguir que tornin a treballar, cosa que fa témer que aquestes persones entrin en un “ bucle existencial” del que no tinguin sortida ni per la banda laboral, ni per la banda d'aconseguir prestacions.
La situació econòmica fa encara més difícil actuar per ajudar els aturats que fa més de 24 mesos que no treballen. Això fa pensar a UGT en la possibilitat que es creï un atur cronificat que sigui molt difícil d'eliminar.
Un dels mecanismes per sortir de l'atzucac és aplicar polítiques actives de formació dels aturats, va assegurar Pelay. Però ella mateixa es va lamentar que, precisament en elmoment en què hi ha més aturats i més necessària és la inversió en formació, més es retallen els fons que l'Estat espanyol destina a aquest àmbit. L'any 2011 la Generalitat va rebre de l'Estat 443 milions destinats a polítiques actives contra l'atur. Aquest any per a la mateixa finalitat el govern de Catalunya rebrà 176 milions, cosa que representa una retallada del 60,27%.
Programes específics
Pelay, en nom del seu sindicat, ha reclamat que es dibuixin polítiques específiques per reduir l'atur de molt llarga durada. S'haurien de fer programes que combinin formació i treball. Això atacaria els dos problemes claus del col·lectiu: la preparació i el reciclatge professionals, i tornar a cotitzar per a la jubilació. Això s'hauria d'articular en un pla interdepartamental en què hi hagi diverses conselleries implicades per aconseguir un tractament integral del problema potencialment greu a Catalunya.
La crida de Pelay té poc ressò, perquè aquest any la Generalitat pensa destinar només 18 milions dal programa “Treball i formació” que ha de beneficiar 2.000 dels 59.646 aturats de llarga durada registrats a les oficines del SOC que han esgotat totes les prestacions.
El nombre d'aturats catalans que, coincidint amb l'època estival, disminueix, ni que sigui lleugerament. Però la millora no se sent en el col·lectiu potser més feble: els aturats de molt llarga durada, que supera els 24 mesos sense feina. Aquest grup no ha parat de créixer des de març de 2010 quan hi havia 70.900 aturats d'aquest tipus, i quatre anys més tard sumava 312.000, segons un estudi de la UGT de Catalunya, presentat per la secretària de benestar i treball, Laura Pelay.
La dirigent sindical ha posat xifres al que considera que és un problema que pot tenir a tints dramàtics si no s'hi posa remei. Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) a Catalunya hi ha 312.000 persones en atur de molt llarga durada. Això és el 37% de l'atur total del Principat, d'acord amb les xifres del primer trimestre d'aquest any.