El Diari del Treball es un blog con voluntad de reflejar, tanto desde la información como la opinión, la lucha por preservar los derechos laborales y económicos que la crisis pone ahora en peligro. El blog está coordinado por el periodista Tomeu Ferrer.
Llegir el Diari del Treball en català aquí.
Uns 200 treballadors i treballadores en el conjunt de l'Estat espanyol, dels quals una quinzena a Catalunya, estan incursos en procediments administratius i/o penals per haver pres part en activitats sindicals. En la majoria dels casos les acusacions imputen als treballadors haver format part de piquets encarregats de la difusió de vagues tant generals com sectorials.
Tot i que el moment de més duresa en les denuncies es produeix a partir de l'arribada al poder, el desembre de 2012 del Partit Popular (PP), les primeres actuacions, qualificades de repressives pels sindicats ,t'inicien amb en la vaga general de 2010, convocada quan governava el PSOE. Durant els gairebé 35 anys anteriors l'exercici del dret de vaga no havia suscitat reaccions tant dures per part de les autoritats governatives.
Cal recordar que les vagues generals de 2010 i 2012 es convoquen contra la política econòmica sorgida de la reforma constitucional que prioritza el pagament del deute per davant d'altres despeses. Aquesta decisió desemboca en dues reformes laborals que han retallat dràsticament els drets laborals. I no només això, de l'obertura de sumaris es desprèn que també podrien quedar restringits drets fonamentals com els de reunió o manifestació, expliquen fonts jurídiques vinculades als sindicats majoritaris que han llançat la campanya #vaganoésdelicte.
Només a Catalunya la política abans esmentada té en marxa diversos procediments que tenen en el punt de mira a sindicalistes.
La vaga general de 2010 va generar un procediment judicial contra quatre càrrecs sindicals que es tramita a Terrassa. Els imputen delictes contra els drets del treballadors per als quals el ministeri fiscal demana 4 anys de presó per a cadascun dels acusats. En aquest cas, per evitar el judici, es va arribar a un acord que imposa una pena de quatre mesos, cosa que evita l'entrada en presó. Però té un condicionant, els sindicalistes no poden veure's afectats durant dos anys en cap actuació de tipus penal, cosa que, de passar, suposaria l'ingrés en presó per complir la pena. A més, s'ha imposat una multa conjunta de 3.450 euros i l'assumpció dels danys.
Vic, és un altre escenari d'un procediment judicial obert arran de la vaga general de 2012 contra l'actuació d'un piquet. En aquest cas, dos anys més tard, encara no s'ha formulat cap acusació.
Per la mateixa vaga general es tramita a Barcelona un altre cas. Afecta a l'actuació de piquets a la zona universitària. S'imputa als afectats danys, atemptat, resistència i lesions.
També l'any 2012 a conseqüència d'una vaga en l'àmbit del transport metropolità de Barcelona, els jutjats d'aquesta ciutat tenen obert un cas en què s'imputa un delicte de danys a un membre del comitè d'empresa del Metro de Barcelona.
Les vagues seguides per aconseguir negociar convenis sectorials també han deixat causes judicials. L'aturada per la negociació d'un conveni sectorial a Tarragona, el maig de 2013, ha suposat l'obertura als jutjats de Valls i de Barcelona de casos en què s'imputen delictes de coaccions, sense que es precisi si aquest delicte inclou o no la modalitat especial de coaccions a la vaga.
La llarga vaga de Panrico també ha generat procediments judicials contra els treballadors, fins a sis causes penals que estan en fase inicial d'instrucció, sense que s'hagin, de moment concretat imputacions ni exigència de mesures concretes.
Els sindicats catalans consideren que la deriva oberta des de l'any 2010 coincidint amb les protestes contra les reformes laborals obeeix a una estratègia de criminalització de l'actuació de defensa dels treballadors. I també suposa la limitació d'exercici d'un dret fonamental com és el de vaga.
Una reforma legal de l'any 1995 creava un tipus agreujat de coaccions relacionat amb els piquets. Aquest tenia una pena superior a 3 anys, quan les coaccions normals tenen una pena màxima de 3 anys A partir d'aquell moment com les penes de 3 anys no tenen possibilitat de llibertat condicional, qualsevol condemna per aquest delicte suposa l'entrada directa en presó.
En el cas de Catalunya, els sindicats accepten que moltes de les denuncies que arriben als jutjats d'instrucció no arriben a tramitar-se. Però, això no evita que es donin algunes situacions paradoxals, com la de l'estudiant Ismael Benito, acusat de formar part d'un piquet en la vaga general de 2012. Està acusat de formar part, amb altres dos companys, un grup organitzat per generar aldarulls. Els tres van estar un mes tancats a la presó de Quatre Camins, tot i no haver tingut res a veure amb els actes vandàlics que es van produir a la tarda del mateix dia.
Un altra mostra de la duresa de les peticions fiscals és la que afecta a un treballador del comitè d'empresa del Metro, que en una vaga del transport va ser detingut després que uns desconeguts punxessin la roda d'un autobús. El cost d'aquest desperfecte el calculen els sindicats en uns 400 euros, però la fiscal demana en aquest cas cinc anys de presó.
Per aquest motius els sindicats han iniciat una campanya que dijous, 25 de setembre té a Barcelona un moment àlgid. A les 19 hores a la seu del Col·legi d'Advocats de Barcelona es fa un acte amb la intervenció de :
-José M. Mena, exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expresident de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates (ACJD)
-Josep M. Àlvarez, secretari general de la UGT de Catalunya.
-Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya.
Uns 200 treballadors i treballadores en el conjunt de l'Estat espanyol, dels quals una quinzena a Catalunya, estan incursos en procediments administratius i/o penals per haver pres part en activitats sindicals. En la majoria dels casos les acusacions imputen als treballadors haver format part de piquets encarregats de la difusió de vagues tant generals com sectorials.
Tot i que el moment de més duresa en les denuncies es produeix a partir de l'arribada al poder, el desembre de 2012 del Partit Popular (PP), les primeres actuacions, qualificades de repressives pels sindicats ,t'inicien amb en la vaga general de 2010, convocada quan governava el PSOE. Durant els gairebé 35 anys anteriors l'exercici del dret de vaga no havia suscitat reaccions tant dures per part de les autoritats governatives.