Sindicalisme de proximitat

Travessem un moment social i econòmic molt dur que es tradueix en centenars de milers de persones moltes d’elles en situació d’atur des de fa massa temps i algunes fregant la pobresa. Davant aquesta dura lluita les organitzacions socials i, en especial, els sindicats tenim l’obligació d’assumir les dificultats, reordenar les nostres prioritats i preparar-nos per una batalla que ja és llarga però que tot apunta que ho serà encara molt més.

És en aquestes circumstàncies que els models d’acció sindical cobren especial importància ja que, en trajectes plens d’obstacles és quan tenim l’oportunitat de contrastar les capacitats del vehicle i l’habilitat del conductor. La nostra opció és apropar la resposta allà on es genera el conflicte; constatem que cal reforçar el que hem anomenat com a sindicalisme de proximitat; consisteix a concentrar els recursos i l’atenció als centres de treball a través de les Seccions Sindicals. Aquest ha estat el model sindical independent i autònom de la USOC, des de sempre, una idea de pràctica sindical que considera que als centres de treball és on s’ha de potenciar l’activitat sindical en defensa dels treballadors i treballadores.

Per combatre el desencís cal reconèixer que s’ha modificat l’escenari de lluita social, que els resultats no es donaran de forma immediata, que la resistència activa que practiquem no genera, sovint, resultats tangibles immediats. La defensa dels drets col.lectius i la pervivència del sistema de benestar social passen per organitzar-nos millor i lluitar tots plegats a partir d’una estructura que respongui als interessos de la majoria, sense dobles agendes on les accions del sindicat en un centre de treball o sector determinat responguin únicament al que la majoria d’aquell lloc decideixi democràticament.

Sembla fàcil però no ho és i a més té un cost, l’autonomia del sindicat passa, en bona mesura, per la seva independència econòmica i, per tant, pel finançament principal gràcies a les quotes dels afiliats, del seu esforç col.lectiu surt la nostra capacitat d’organització i la nostra fortalesa.

Aquest model sindical el defensem a la Unió Sindical Obrera des dels anys 60 i, en ocasions, la voluntat dels treballadors i treballadores ens situen en el centre d’atenció com fa pocs dies ha tornat a succeir amb l’anunci d’integració del Sindicat de Treballadors de SEAT (STS), segon sindicat del grup automobilístic, a la USOC. Un col.lectiu molt representatiu que arriba buscant aquesta pràctica sindical propera que respecta les decisions de la majoria als centres de treball, una forma d’entendre l’organització dels treballadors i les treballadores que no canviarà mentre hi hagin homes i dones que així ho vulguin.

Travessem un moment social i econòmic molt dur que es tradueix en centenars de milers de persones moltes d’elles en situació d’atur des de fa massa temps i algunes fregant la pobresa. Davant aquesta dura lluita les organitzacions socials i, en especial, els sindicats tenim l’obligació d’assumir les dificultats, reordenar les nostres prioritats i preparar-nos per una batalla que ja és llarga però que tot apunta que ho serà encara molt més.