Les estadístiques fan desaparèixer 20.000 aturats cada mes a Catalunya

“De les dades que mes a mes aporta el Servei d'Ocupació de Catalunya, almenys en un 40% no són certes”. Amb aquesta afirmació taxativa començava Camil Ros, secretari de política sindical d'UGT de Catalunya la seva intervenció en la roda de premsa destinada a denunciar la disfunció de les dades oficials del nombre d'aturats.

Des que la crisi ha agafat la seva màxima virulència han estat habituals les declaracions que afirmen que una part de les persones que desapareixen de les llistes oficials de l'atur no ho fan perquè hagin trobat feina sinó perquè, desanimats davant la falta de perspectives, no renoven la seva petició quan acaba el període en què poden rebre alguna ajuda. UGT ha posat xifres a aquest fenomen.

L'estudi dels fluxos d'atur registrat que comptabilitza el Departament d'Empresa i Ocupació serveix de guia al treball. Agafant les dades de novembre de 2014 a Catalunya van sortir de l'atur 63.835 persones. D'aquestes van trobar col·locació 37.561, un 58,8% del total. Un total de 17.780 persones van sortir dels llistats per no haver renovat la demanda de feina, un 27,9%. Altres 528 van desaparèixer del còmput perquè seguien cursos de formació ocupacional, respecte al total són només el 0,8%. Altres 7.966 persones també deixen d'estar comptabilitzades com a aturades incloses en l'apartat d'altres. Tot plegat fa que 26.274 persones a Catalunya sortissin de les llistes de l'atur el mes passat sense que haguessin trobat realment feina. Aquesta xifra representa el 41,16%, segons UGT. I la tònica es repeteix mes a mes en el període estudiat que va des de setembre de 2013 fins ara, tot i que hi ha puntes en què les persones que desapareixen de l'atur superen el 50%.

Camil Ros ha estat contundent al considerar que els governs, tant el de l'Estat com la Generalitat, obvien l'esmentada disfunció estadística per fer arribar a l'opinió pública el missatge que l'atur disminueix, «quan això no és cert, l'atur està en una situació d'estancament».

Els que no renoven augmenten un 121% des de 2008

Els sindicat ha relacionat una altra dada: les persones que el 2008 no renovaven la seva petició de feina i les que ara no ho fan. El resultat és un creixement mitjà del 121%. Fa sis anys mensualment hi havia a Catalunya unes 9.000 persones que no fitxaven la seva sol·licitud de feina mensualment i ara superen de mitjana les 20.000 persones.

Ros considera que hi pot haver un petit percentatge de persones que no renoven les peticions de feina que hagin marxat a buscar-ne a l'estranger. Però aquest grup estaria inclòs en l'apartat d'altres.

El fenomen denunciat fa que les dades oficials de l'atur quedin totalment distorsionades. Així, si es tornen a mirar les darreres existents a Catalunya, del novembre passat, es veu que en total hi havia 581.652 persones inscrites a les oficines públiques de col·locació. D'aquestes, 523.298 no van modificar la seva situació. Altres 58.354 van ser noves inscripcions, unes perquè es van quedar sense feina i altres perquè la buscaven per primer cop. Al seu torn, 63.835 havien causat baixa en les llistes de l'atur (d'aquestes, no cal oblidar-ho, 26.274 a causa de no renovar o de l'apartat conegut com altres) el saldo d'aquestes entrades i sortides diu que l'atur es va reduir de 5.481 persones, cosa que UGT amb l'estudi esmentat a la mà considera increïble.

El sindicat assegura que a Catalunya cada més unes 27.500 persones deixen d'estar registrades a l'atur malgrat que no han trobat feina. En aquesta xifra hi ha els que no renoven, els que participen en formació i els classificats en «altres causes».

Per a Camil Ros el decalatge que hi ha entre els que figuren oficialment com a aturats i els que realment no tenen feina se situaria a Catalunya en unes 250.000 persones, cosa que acostaria la xifra a la que surt a l'altre gran registre, l'Enquesta de Població Activa (EPA). Això donaria una xifra propera als 730.000 aturats que dóna l'estadística.

Per a Camil Ros el preocupant, a més del tripijoc que fa desaparèixer més de 20.000 aturats cada mes de les estadístiques, és que una part d'aquests són les persones que tenen més dificultats per trobar feina: més grans de 50 anys o amb especials problemes per falta de formació, «i si no figuren no es poden articular polítiques concretes per solucionar el greu problema social que significa el seu cas».

 

“De les dades que mes a mes aporta el Servei d'Ocupació de Catalunya, almenys en un 40% no són certes”. Amb aquesta afirmació taxativa començava Camil Ros, secretari de política sindical d'UGT de Catalunya la seva intervenció en la roda de premsa destinada a denunciar la disfunció de les dades oficials del nombre d'aturats.

Des que la crisi ha agafat la seva màxima virulència han estat habituals les declaracions que afirmen que una part de les persones que desapareixen de les llistes oficials de l'atur no ho fan perquè hagin trobat feina sinó perquè, desanimats davant la falta de perspectives, no renoven la seva petició quan acaba el període en què poden rebre alguna ajuda. UGT ha posat xifres a aquest fenomen.