Bons, títols i capital social voluntari, l'alternativa cooperativa al préstec bancari

La crisi ha fet que les petites i mitjanes empreses topin amb la falta de finançament. Per superar aquest escull hi ha dues fórmules. La primera és que els propietaris aportin fons de la seva butxaca. La segona és recórrer a crèdits o altres mecanismes externs.

Les cooperatives, històricament havien usat els dos sistemes esmentats, però amb restriccions. Era habitual escoltar queixes dels gestors de les cooperatives davant del tracte displicent rebut dels directius de bancs i caixes quan anaven a negociar préstecs.

La situació, amb l'esclat de la bombolla especulativa encara ha empitjorat la disponibilitat de crèdit. Les aixetes tradicionals han deixat de rajar. I, com acostuma a passar, les noves necessitats impulsen la creació d'alternatives.

Sovint passa que hi ha cooperatives que es dirigeixen a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) per demanar informació sobre finançament, llavors la Fundació Seira, s'encarrega d'acompanyar-les o redirigir-les cap a entitats que, cooperatives o no, ofereixen finançament per a cooperatives. Entre aquestes entitats que tenen productes per a coopertives hi ha entitats com Gicoop, Coop57, la Caixa d'Enginyers, o entitats “tradicionals” amb productes pensats per a l'economia social.

Però, la sequera financera ha fet que algunes cooperatives, que tenen un gruix social important o una empenta comercial significativa, creïn altres figures. Uns cops es diuen títols participatius, uns altres casos obligacions, en altres capital social voluntari. Però l'esquema es semblant en tots ells.

La idea que sustenta aquests productes financers és obtenir dos grans objectius. El primer aconseguir finançament de forma més fàcil i a més bon preu que el que rebrien de les entitats bancàries. L'altre és remunerar millor del que ho farien els bancs les aportacions d'estalvis dels qui subscriuen els títols. Es tractaria d'un mecanisme en què tant guanya qui presta els diners com qui els rep. Els únics que no guanyen són els bancs perquè perden el paper d'intermediari.

Pepa Muñoz, directora de comunicació del grup cooperatiu TEB, de centres especials de treball, explica: “la nostra cooperativa està en un moment expansiu. A través de la marca Coopmercat, el grup està obrint botigues a Barcelona per a generar llocs de treball per a persones amb discapacitat”.

Per a finançar aquestes iniciatives es va decidir crear obligacions per valor total de 300.000 euros. “Nosaltres, que no tenim tancada l'aixeta del crèdit dels bancs, sabem que això hauria suposat pagar a les entitats una xifra que oscil·laria entre el 5 i el 6%”.

D'altra banda, a TEB hi ha molts familiars de treballadors que, com passa en els casos amb discapacitats mentals, tot i tenir una economia modesta acostumen a estalviar molt per preveure qualsevol contingència per als seus fills. Aquestes persones estan rebent pels seus estalvis uns interessos d'entre un 1,5% i un 2% en els millors casos. “Si aquests familiars, o simpatitzants de la cooperativa compren les obligacions emeses tenen una remuneració assegurada del 3,75%”, explica Pepa.

El producte creat per CoopMercat pot ser comprat en participacions que van de 500 a 10.000 euros. En cas que es vulguin vendre la cooperativa es compromet a la recompra durant els primers tres anys i donen dret de veu a les assemblees ordinàries de l'entitat. Fins i tot es va pensar a assegurar el producte, però es va veure que no era necessari, tot i que es pot fer, afirma la responsable del grup TEB. El resultat és que sense fer-ne gairebé promoció el 90% de l'emissió està coberta.

Abacus, una cooperativa que té centenars de milers de socis consumidors a Catalunya ha fet ús diverses vegades del procediment descrit per a finançar la seva expansió. El 2012 es va fer una aportació de capital social voluntari. Els títols eren de 6000 euros cadascun i s'en podien comprar fins a 10 per persona sòcia. L'interès que es pagava en aquell moment era del 4,25% anual, que es lliurava al mes de gener de cada exercici. Els que aportaven fons els podien recuperar en qualsevol moment, només calia demanar-ho per escrit al Departament Financer de la cooperativa. Més tard s'han emès títols per valors diferents i per interessos diferents, ja que els interessos els fixa l'assemblea de socis un cop l'any.

Altres cooperatives han posat en marxa procediments per a aconseguir diners per fer noves inversions. Entitats com L'Olivera han realitzat amb èxit operacions de finançament com les descrites. Fins i tot la cooperativa Encís ha afinat més i assegura un interès determinat i una part variable en funció de les vendes que realitzi l'entitat d'una en període estipulat.

Gicoop és una societat nascuda de la Fundació Seira. Miquel Miró és el responsable de Gicoop. Es tracta d'una empresa que inverteix a llarg termini en cooperatives que necessiten fonsn econòmics, amb un ventall que va dels 20.000 als 150.000 euros i que compta amb uns capital d'1,250 milions. Fins ara aquesta empresa ha realitzat 6 operacions, totes amb èxit.

A través de Gicoop s'ha desenvolupat el que Miró anomena una tecnologia que permet fer amb garanties de legalitat i eficiència emissions de crèdit per a entitats cooperatives. “És basa en la llei de cooperatives de 1964”, afirma Miró, tot i que ja te clar que amb la nova llei catalana de cooperatives aquest tipus de finançaments serà possible realitzar-los també.

El responsable de Gicoop considera que, en general, les cooperatives poden acollir-se a l'emissió de deute perquè acostumen a ser empreses molt sanejades. Hi posa en un exemple, el que ha demanat TEB, no arriba ni al 10% dels actius que té aquesta entitat. Tot i que la llei fixa que el deute emès no pot ser superior al valor de l'empresa que es vol finançar, , i es poden aplicar, a més, també garanties suplementàries a través de societats de garanties reciproques.

Hi ha una cosa remarcable. Els productes creats a partir de la tecnologia de Gicoop tenen una garantia afegida. Davant de qualsevol problema el títol que la cooperativa lliura a canvi de la inversió es pot dur directament a un jutjat que seria, si calgués, qui, amb rapidesa, ja que està contemplat a la llei, exigira el reemborsament a l'entitat emissora.

“És tracta, de cara a les persones que inverteixen, de donar a l'estalvi un destí coherent. Això vol dir donar suport a una cooperativa amb la que es poden sentir identificats i fer-ho de forma directa, ja que no hi ha comissions que encareixin les emissions”, diu Miquel Miró. També s'aconsegueix així una millor compensació pels estalvis. Al mateix temps, les persones prestatàries poden participar amb veu a les assemblees de les empreses, ja que la norma contempla la participació a través de sindicats d'obligacionistes.

La solvència de les cooperatives ha fet que societats com Gicoop assumeixin directament cobrir les necessitats de capital d'aquestes entitats. “Ho fem perquè creiem que aquestes inversions donen un doble retorn. Per una banda, la funció social que realitza la cooperativa, i per l'altra la compensació per la inversió, que és superior a la que ofereixen els dipòsits bancaris”, explica .

La crisi ha fet que les petites i mitjanes empreses topin amb la falta de finançament. Per superar aquest escull hi ha dues fórmules. La primera és que els propietaris aportin fons de la seva butxaca. La segona és recórrer a crèdits o altres mecanismes externs.

Les cooperatives, històricament havien usat els dos sistemes esmentats, però amb restriccions. Era habitual escoltar queixes dels gestors de les cooperatives davant del tracte displicent rebut dels directius de bancs i caixes quan anaven a negociar préstecs.