Un estudi constata l'alt grau de feminització del cooperativisme català

Tres de cada cinc membres de cooperatives a Catalunya són dones. L'afirmació precedent sorgeix d'un estudi inèdit que va ser presentat a finals de setembre a la jornada celebrada a Sant Boi amb “El rol de les dones en els models empresarials d’economia social: l’emprenedoria social i el cooperativisme”, activitat emmarcada en els dos eixos de treball del congrés “Les dones com agents de canvi social i econòmic”.

L'estudi duu el nom de “femení plural”, amb la coordinació de la Ciutat Invisible i l'autoria d'Elba Mansilla, Joana Garcia i Sívia Alberich, mostra la importància de l'aportació de les dones al moviment de l'economia social i del cooperativisme. En ell s'indica que el 80% de contractes que generen les cooperatives són indefinits, la meitat dels quals ocupats per dones.

La jornada que forma part del conjunt de subseus prèvies al 4t Congrés de les Dones del Baix Llobregat va comptar amb la participació de l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret. La ciutat forma part amb altres 16 poblacions més del programa Municipi Cooperatiu que impulsa la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC).

Per a la Lluïsa Moret l'economia social i col·laborativa s'adiu molt amb la perspectiva del treball des de l'òptica feminista: “històricament les cooperatives han estat entitats molt feminitzades, especialment per la vocació d'aquest tipus d'entitats i també de les dones de donar atenció a les persones”, explica l'alcaldessa.

Per a Moret, el model cooperatiu pot tenir un fàcil encaix en la forma de fer de les dones. “És un tipus d'empresa on prima l'horitzontalitat, la socialització i la flexibilitat”.L'èxit del model cooperatiu el vincula Moret a que dóna resposta a les necessitats socials, “és un àmbit sense deslocalització i aporta una gran dosi de socialització en estar perfectament relacionat amb l'entorn territorial i associatiu”.

L'Ajuntament de Sant Boi ha posat en marxa el programa Coboi que, mitjançant un concurs selecciona projectes d'economia social als quals es dóna suport facilitant-los assessorament, accés a equipaments de titularitat municipal per ajudar-los en les seves primeres passes.

Fil a l'agulla

Fil a l'agulla és una cooperativa que va participar, explicant la seva experiència, a la jornada de Sant Boi. Es tracta d'una entitat fundada fa cinc anys per un grup de dones que va començar a reunir-se per debatre aspectes de gènere i igualtat. D'aquelles reunions en va sortir també la idea d'auto-ocupar-se i de fer-ho en un tipus d'empresa coherent amb les seves conviccions. Per això, un any després van crear la cooperativa: “perquè respon a principis de democràcia i capacitat de decisió amb els que ens sentim identificades” explica Neus Andreu, una de les sòcies. Això passava l'any 2009, i tot just van legalitzar la societat van decidir “integrar-nos a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya” (FCTC) i també a la Xarxa d'Economia Social (XES). De fet, Ara forma part del consell rector de la FCTC. En aquest sentit la vinculació a la FCTC la relacionen especialment “amb el suport moral que fa falta quan s'inicia un projecte vital d'aquest tipus. Et donen la mà i sents que no estas sola, especialment durant tot el procés, un xic feixuc, de legalització”.

Fil a l'agulla té molts formats d'actuació i aten a públics diferents. Serveix per acompanyar grups, escoles, organitzacions o persones a incrementar la seva autoconsciència i a millorar les dinàmiques internes i / o a superar conflictes, explica la Neus, “per exemple, un profe pot estar interessat a millorar la participació dels alumnes a les seves classes, a aprofundir en la coeducació, en l'intercanvi de creences i punts de vista, cosa que ha d'ajudar a que faci la seva tasca millor. I en això podem ajudar”, explica la portaveu de la cooperativa.

L'entitat, en els seus distints formats treballa en àmbits que van des de l'ensenyament públic, els ajuntaments, les organitzacions públiques o privades i també amb les cooperatives o entitats del tercer sector, a les quals ajuden a millorar la participació real. També operen en l'àmbit individual, en un àrea terapèutica que aten des de persones fins a problemes de parella.

Una de les característiques en què, segons Neus Andreu destaquen les cooperatives formades per dones és “que des dels inicis totes ens vam donar suport. Això ens ajudà a empoderar-nos les unes a les altres, cosa que fa que el conjunt guany confiança” afirma.

Fil a l'agulla està a punt de complir cinc anys i des de llavors la seva marxa ha estat positiva, tant que ara han integrat una sòcia més i ja en són sis. Tot i les precaucions que cal prendre, la marxa de la cooperativa durant els anys que fa que funciona ha estat bona, de forma que han pogut millorar els seus salaris i afermar la fortalesa de l'empresa.

La Neus accepta que la florida de cooperatives formades per dones pot tenir a veure amb la crisi i amb la necessitat d'auto-ocupar-se. Al mateix temps pensa que si retorna la bonança econòmica aquesta tendència a crear més cooperatives es mantindrà. “Quan un nen descobreix el sucre és impossible fer-li oblidar”, diu.

Tres de cada cinc membres de cooperatives a Catalunya són dones. L'afirmació precedent sorgeix d'un estudi inèdit que va ser presentat a finals de setembre a la jornada celebrada a Sant Boi amb “El rol de les dones en els models empresarials d’economia social: l’emprenedoria social i el cooperativisme”, activitat emmarcada en els dos eixos de treball del congrés “Les dones com agents de canvi social i econòmic”.

L'estudi duu el nom de “femení plural”, amb la coordinació de la Ciutat Invisible i l'autoria d'Elba Mansilla, Joana Garcia i Sívia Alberich, mostra la importància de l'aportació de les dones al moviment de l'economia social i del cooperativisme. En ell s'indica que el 80% de contractes que generen les cooperatives són indefinits, la meitat dels quals ocupats per dones.