La nova llei de cooperatives permetrà tenir consellers no socis i els socis-financers

La Generalitat ha iniciat el procés de renovar la llei de cooperatives. La darrera operació en aquest sentit es va fer fa deu anys. La idea amb què l'Administració treballa és apropar aquest tipus d'empreses a la realitat del món econòmic del segle XXI. El contingut de la nova norma, que encara pot ser objecte de canvis, fa mesos que s'examina en les cooperatives. El debat, fins ara és somort. Però en sortir a la llum el text actual la polèmica segur que augmentarà alguns graus.

En el preàmbul se citen les fites que vol aconseguir la llei: fomentar la creació de cooperatives, la consolidació de les existents; reforçar les vies de finançament extern; millorar la gestió empresarial i assolir un major dimensionament del món cooperatiu.

Més enllà les grans declaracions hi ha coses concretes que criden l'atenció. Segons l'avantprojecte de llei, per crear una cooperativa ja no faran falta 3 socis sinó que amb 2 n'hi haurà prou. Les cooperatives podran incorporar als seus òrgans de decisió l'equivalent al conseller independent, una persona aliena a l'entitat que tingui coneixements tècnics. Es regula també la figura del soci col·laborador financer, és a dir un soci que aporta fons a l'entitat, i que si els socis ho volen, podrà arribar a tenir fins i tot drets polítics. A més es regula un mecanisme que permet la creació ràpida de cooperatives, la “cooperativa expres” i, al mateix temps, es crea un mecanisme que permet la reactivació de cooperatives que haguessin estat tancades.

Més canvis: s'obre la porta a què les cooperatives variïn els percentatges que havien de dedicar obligatòriament a fons de reserva i a fons per a formació i, destinar part dels excedents aconseguits a repartiment entre els socis, i molts més.

Xavier López, director general d'economia social i cooperativa i treball autònom explica la filosofia que informa els canvis legals proposats: “Es tracta de donar eines per a què les cooperatives siguin més flexibles i es puguin adaptar als canvis de l'economia”, afirma. Remarca que sempre seran les entitats les que tindran la darrera paraula sobre si adopten o no els canvis que permet la llei. Destaca també que es tracta de donar resposta a realitats molt diferents, que poden anar des d'una petita cooperativa de 10 persones a grans empreses amb centenars o milers de socis, que al seu torn poden ser empreses; des de cooperatives de treball associat, a mixtes o de serveis. Per això sostè que la llei és com un paraigua que les emmarca a totes i que ha de donar resposta a totes les necessitats, des de les entitats que professen un cooperativisme ideològicament molt pur a les que tenen una visió més laxa.

“La possibilitat de fer cooperatives amb 2 socis en lloc dels 3 que es demanaven fins ara té com a fita facilitar que hi hagi més cooperatives i que després tinguin més dimensió”, afirma López. En la línia de facilitar la creació d'empreses cooperatives hi ha la possibilitat d'adoptar el procediment expres, que agilitaria notablement el procés de legalització de les entitats amb menys de deu socis.

També s'introdueixen noves categories de persones sòcies, com la sòcia temporal, i es preveu que el paper de la sòcia col·laboradora pugui consistir només en l'aportació de capital. En aquest sentit i pel que fa les persones sòcies de treball, es preveu que la cooperativa en la seva reglamentació interna pugui regular per aquestes un règim jurídic diferent del previst per a les persones sòcies treballadores de les cooperatives del treball associat.

Socis temporals i socis financers

La llei també preveu alguna cosa que pot ser entesa críticament per alguns cooperativistes clàssics: que les persones sòcies que aporten només capital puguin participar en els excedents anuals en proporció al capital que hagin aportat, i, si s'escau, fer-se càrrec de les pèrdues de l'exercici en la proporció de la seva aportació, una cosa que en les empreses capitalistes seria semblant a la participació dels accionistes en els beneficis.

Una altra novetat que segur que durà debat és la possibilitat que les cooperatives per afavorir la gestió empresarial decideixin que puguin formar part de l'òrgan d'administració persones no sòcies. Una cosa semblant al que en les empreses de capital són els consellers independents. Fins ara els òrgans directius estaven reservats als socis, cosa que no obvia que hi pugui haver assalariats en els llocs de direcció empresarial.

En la línia de les novetats es possibilita també que els autònoms puguin formar part de les cooperatives de segon grau, cooperatives fruit de la unió de diverses cooperatives, si aquestes ho accepten. I també es possibilita que les cooperatives de segon grau que realitzin activitats empresarials integrades puguin adoptar el nom de grup cooperatiu.

Finalment, es fixen noves denominacions de les cooperatives. Una seria la cooperativa integral, que agruparia la major part de les entitats que realitza activitats econòmiques o socials genèriques. Mentre que el segon tipus de denominació serien les cooperatives rurals, que serien les que tenen entre les seves finalitats la millora i promoció del medi rural.

López afirma que fa un any que la Generalitat treballa amb les cooperatives en el procés de redacció de la llei. S'ha debatut al consell general de la cooperació, però encara ha de passar pel Consell de Treball Econòmic i Social, que en farà un informe i finalment anirà al Parlament. En aquest sentit creu que les cooperatives i o federacions encara hi poden fer esmenes, que es debatran.

“El que considerem clau de la llei és que ha de servir per a què les cooperatives s'obrin a la resta de l'economia, perquè són també empreses” diu López. En aquest sentit nega que la llei pretengui desnaturalitzar l'essència de les cooperatives: “els elements fonamentals de la filosofia cooperativa es mantenen” afirma. Tanmateix acceptar que hi haurà qui vegi els canvis com a exagerats i qui els trobi insuficients.