Antoni Oró, director d'Aposta: “El cooperativista necessita formar-se molt perquè és alhora treballador i directiu”

Antoni Oró és el director de l'Aposta. Ho és des de fa uns tres mesos. Treballa ara en un replantejament que permeti millorar, encara més, la gestió d'aquesta cooperativa especialitzada en formació.

Com i perquè neix Aposta?

Ara fa deu anys. Gairebé vint cooperatives van decidir crear una cooperativa per a resoldre les necessitats de formació de les cooperatives de treball. Així neix Aposta que, per extensió, pretén també resoldre les necessitats formatives de conjunt del sector cooperatiu.

Entre els socis d'Aposta hi ha la mateixa Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) amb qui nosaltres treballem estretament. La federació és una organització que està atenta a les necessitats de les cooperatives, federades o no, i entre aquestes necessitats hi ha en primer lloc la preparació tècnica, la formació dels seus socis i treballadors.

Quines altres cooperatives en són sòcies d'Aposta?

N'hi ha de significatives, com Sersa, el Col·lectiu Ronda, L'Escola Sant Gervasi, Coop 57, Arç, Sepra, Seida, Abacus o Suara, entre altres. En total al darrere es pot dir que hi ha diversos milers de persones, a banda de la Federació pròpiament dita.

En la instrucció que impartiu crec distingir entre la d'iniciació al cooperativisme i la formació continuada per als socis de les cooperatives ja funcionant, és així?

Efectivament nosaltres fem formació contínua, que té com a objectiu les persones que treballen i són sòcies de les cooperatives. Però si una societat mercantil se'ns acosta, no hi ha cap problema. Tot i que els nostres valors són els cooperatius, nosaltres col·laborem tant amb una entitat que vol obrir una línia de negoci nova com també contribuïm a impartir cursos sobre, per exemple, sobre com gestionar l'estres emocional per a entitats que treballen amb persones amb discapacitats.

Però, hi ha una formació específica per a les cooperatives?

Sí, clar. Un cooperativista és, a més d'un treballador que fa la seva feina, una persona que té la capacitat de decidir sobre la marxa de la seva empresa, perquè n'és propietari. La cooperativa és una societat democràtica i les grans decisions, tard o d'hora, passen per l'assemblea. Per tant, hi ha un tipus de coneixement, el cooperatiu, que significa saber, per exemple, com és l'organització, què és el cooperativisme i les funcions dels seus òrgans. També, en moltes assemblees, s'han de prendre decisions en base a dades econòmiques i cal saber interpretar-les. Aquesta informació també és necessari que es tingui i per això cal tenir formació.

Deia si feu també formació d'acompanyament per a les cooperatives que ja estan en marxa?

Si, però és estrictament formació, no assessoria. Nosaltres donem suport a les entitats des del vessant de la formació. Tanmateix és inevitable que un cop s'inicia un curs hi hagi moltes consultes que freguin el que seria l'assessorament, però aquest aspecte com a tal no el toquem.

Quin és el punt diferencial entre la instrucció i formació per a cooperatives i la que es dóna per a societats mercantils?

La formació té molt a veure amb la funció que una persona fa dins l'empresa. Si fa anar una màquina ha de conèixer coses relacionades amb aquesta feina i el seu entorn. També hi ha el coneixement cooperatiu que és comú per a tot-hom: saber què és una cooperativa, com s'organitza, etcètera. Si una persona té, a més, una funció directiva, tindrà unes altres necessitats formatives. Finalment hi ha el que en diem habilitats personals, com són gestió del temps, o la intel·ligència emocional que en determinades tasques són importants. Tot això forma part dels programes formatius que imparteix Aposta.

Quin és el balanç de les seves activitats?

Bé només durant l'any passat es van fer 144 accions formatives, que van suposar 3.034 alumnes i 1.500 hores de formació que van implicar a 57 docents, a més de desenvolupar 8 projectes.

Hi ha una cosa que voldria remarcar. Un cop les persones acabem la nostra educació es creen dos grans grups, els que exerceixen un treball en una empresa i els quadres directius. Aquests darrers es formen a les escoles de negocis, mentre que els treballadors es formen a les escoles de formació contínua, professional.

Aquest món, a les cooperatives, de vegades es barreja. El soci és treballador i al mateix temps exerceix de directiu, cosa que suposa l'eliminació de la dependència sobre la que s'ha muntat el món del treball: uns treballen a les ordres dels altres. A les cooperatives això és diferent. Els dos sectors han de treballar plegats, funcionar com un equip. Nosaltres el que intentem, a partir de la formació, és unir esforços i que aquests esforços engranin.

Això vol dir pensar en la preparació específica dels directius de les cooperatives?

Si, personalment crec que Aposta hauria de contribuir a crear els quadres de les cooperatives. Hi ha vegades que aquests directius no existeixen, perquè els socis són molts bons fent les feines que realitzen, però a l'hora de gestionar o administrar l'empresa molts cops aquesta feina no agrada tant i hi ha la tendència a pensar que ho faci algú altre. Això passa perquè a aquesta funció, la directiva, no se li dóna el valor que hauria de tenir. I jo crec que aquest esperit directiu l'hem de desenvolupar perquè cal que les cooperatives funcionin i ho facin molt bé.

Una cosa que crida l'atenció de la vostra pàgina web és que hi teniu un campus on line. Quin és es seu l'objectiu?

De fet, en els seus orígens la idea era fer formació a distància. I de fet en fem alguna. Tenim l'eina preparada, però he de dir que tenim també un gran repte per desenvolupar aquesta possibilitat. Jo en sóc un gran fan, em vaig formar on line i crec en definitiva que cal apostar per aquesta línia de negoci. Però, cal dir que per la banda de l'usuari només s'utilitza una part molt petita de la disponibilitat que els mitjans tecnològics donen, especialment en l'àmbit formatiu.

Finançar la formació en el món cooperatiu té segur a veure amb els fons que les entitats hi destinen per pròpia iniciativa. Les administracions també hi ajuden, ja que les cooperatives suposen feina estable i de qualitat. . .

Efectivament, les cooperatives, és un dels seus principis, han de dotar per a formació i educació un fons amb el 10% dels beneficis. I l'administració també té dotacions econòmiques específiques per a l'economia social. Aquests diners els gestiona la fundació tripartida, on hi ha empreses, sindicats i el tercer sector. I en aquest sentit, cada any la federació de cooperatives pugna per aconseguir el màxim de fons per aquest destí formatiu.

A més hi ha un tercer àmbit, que és un fons que es proveeix d'una retenció que es fa a la nòmina dels treballadors, crec que és un 0,1% del salari. Aquests diners s'han de dedicar a formació. Cada empresa té un pot acumulat amb els esmentats diners, amb els que es poden fer accions formatives, però moltes companyies o cooperatives desconeixen aquesta possibilitat. Per això, quan ens encarreguen tirar endavant un programa formatiu nosaltres mateixos gestionem aquestes bonificacions, perquè estem preparats per a fer-ho.

Com feu la formació, l'assumiu directament sempre?

Nosaltres hem desenvolupat un model que es basa en una estructura fixa lleugera i després treballem amb una xarxa de formadors molt àmplia, ja que els requeriments són també molt variats. De cara al futur, el que m'agradaria és tenir aquesta xarxa amb unes relacions més estables i centrades en el mig i llarg terminis, amb gent que es responsabilitzés de les diferents àrees de coneixement.

En el dia a dia , quina és la vostra vinculació amb les entitats fundadores, per exemple la Federació, us ajuda a partir del principi d'intercooperació?

Orgànicament la federació és sòcia d'Aposta. La nostra relació és més estreta encara, perquè compartim local amb la federació i hi treballem colze amb colze.

Altres agrupacions, com la federació agrària, tenen integrat el seu servei de formació. Aquí es va muntar diferent, seguint l'esperit cooperatiu, es va dir: que siguin les pròpies entitats les que muntin una cooperativa per a donar aquest servei i així s'estarà més a la vora. Això vol dir deixar en mans de les pròpies cooperatives la gestió de la seva formació.

Sou conscient que a mesura que les cooperatives es fan més grans cal més preparació no només per als cooperativistes sinó per als dirigents?

M'agradaria que a mig termini Aposta generés persones integrades a les cooperatives amb un coneixement més dirigit a la gestió. Hi ha debat en això. Moltes cooperatives analitzen si cal tenir una gestió interna o externa, si posar un director o un gerent o no posar-lo.

En aquesta línia, i com a reflexió personal, penso si l'existència d'un equip de gent, preparada i coneixedora a fons del cooperativisme no podria servir per assessorar les cooperatives, ni que fos de forma rotativa. Això seria important, perquè crec que la gestió de les cooperatives és un problema que no està resolt.

En la vostra vessant de donar serveis,m heu pensat en el tercer sector, entitats sense anim de lucre, fundacions, associacions?

Tenim clients del tercer sector. Nosaltres no fem un lleig a ningú. Fins i tot, a la llarga, m'agradaria, per exemple, que vinguessin societats limitades interessades per la formació diferencial que impartim, que diguessin: “a mi m'interessa rebre formació en la participació i en la col·laboració dels treballadors i l'empresa”, i això ho podem fer nosaltres millor que ningú.

Aposta té una línia de col·laboració amb la universitat, com va això?

Aquesta és una altra de les potes de la nostra activitat, cosa que ens agrada molt. És una línia de desenvolupament del coneixement col·laboratiu. Tenim un postgrau amb l'Igop (institut de Govern de polítiques Públiques) de la UAB i també estem fent una mena d'MBA, amb l'IL3 i la Universitat de Barcelona, que ara es concentrarà en un postgrau i que també es farà en castellà perquè volen entrar en el mercat sud americà .

Al respecte a mi m'agradaria que Aposta no fos només una empresa que fa formació sinó que, de mica en mica, el coneixement del món cooperatiu i les solucions cooperatives es poguessin posar a disposició de la societat .

Ara sembla que s'estimula l'emprenedoria cooperativa. .

Si es mira bé, a Catalunya hi ha més de 600.000 micro empreses de les quals menys d'un 1% són cooperatives. Però, totes aquestes SL, són cooperatives de fet. Si es mira bé estan formades per dues o tres persones que ho han fet no per invertir els seus diners sinó per tenir un treball. I per treballar l'eina més adequada que hi ha és la cooperativa. Si el que ens uneix és el treball: fem una cooperativa de treball!

Com ho veuríeu a mig termini la creació d'una universitat dirigida específicament al món cooperatiu?

Mira, aquests dies estic meditant sobre això. A mi m'encantaria! Ara , mentre preparo el pla estratègic per a Aposta, he llegit un article sobre les universitats corporatives. Hi ha grans empreses que creen universitats per resoldre les seves necessitats d'instrucció de les seves plantilles. Això m'ha fet pensar en una universitat corporativa del cooperativisme. És difícil que una cooperativa pugui crear una universitat tota sola, però el moviment cooperatiu sí que ho podria fer, i tothom s'ho sentiria seu. Però, és clar, això forma part dels desitjos.