Ignasi Gómez: “La cooperativa és la màxima expressió del treball en equip”

Ignasi Gómez és president de Musicop, una cooperativa formada fa tres anys per un equip de músics de Mataró. Contra el que es podria esperar en un període de crisi, des de la seva fundació han més que doblat la grandària de l'empresa en una experiència que no té parió a Catalunya.

“El nostre origen està en l'Escola Municipal de Música de Mataró”, explica l'Ignasi. L'escola s'havia creat fa ara cinc anys. Després de les eleccions locals el nou govern va decidir canviar l'estatus legal de l'entitat, que era municipal i es va posar en dubte la seva viabilitat“.

I què vau fer els músics?

“La nostra reacció, la de l'equip educatiu, va ser considerar que era un projecte cultural interessant i que s'havia de mantenir. La solució va ser crear una cooperativa nosaltres, els professors i en saber que potser es convocaria un concurs per gestionar el serveis, ens van reunir els 40 músics que donàvem classes i ens vam posar a treballar en el projecte de crear una cooperativa, sense moltes expectatives, però amb tota la il·lusió”.

Així que vau passar d'assalariats a gestionar la vostra pròpia empresa?

“Encara no, primer vam decidir presentar-nos al concurs convocat per l'Ajuntament de Mataró per gestionar l'Escola Municipal de Música on estàvem treballant. Vam preparar el projecte i ens vam presentar al concurs. Vam ser nosaltres i una altra empresa, i vam guanyar”.

I la cooperativa la vau crear llavors?

“Dels 40 professors que érem, 35 vam decidir crear la cooperativa. Abans vam debatre a fons què volíem fer, si només volíem tenir un CIF per pagar les nòmines o volíem fer una cosa més conseqüent, i vam optar per la cooperativa. Això ens va fer refermar en la nostra idea de crear un projecte empresarial que ens permetés també assolir el nostre objectiu: ser músics dedicats a l'educació”.

El vostre projecte és insòlit, no?

“Des del principi érem conscients que cooperatives com la nostra no existien, cooperatives fetes per músics que saben d'educació no n'hi ha i per tant, vam pensar que podia tenir interès estendre aquest model”.

Tinc entès que tot i aconseguir aquest objectiu tan important, assolir el concurs de Mataró no us vau quedar aquí?

“Bé, primer he de dir que vam crear la cooperativa de treball. I quan la teníem en marxa ens vam presentar a un segon concurs, que no vam guanyar. Però no ens vam desanimar i des de llavors hem anat a competir en 6 concursos dels quals hem guanyat 5”.

Per tant, esteu estesos per altres indrets a banda de Mataró?

“Sí, clar, a la comarca del Maresme estem, a banda de Mataró, a Cabrils i al Masnou. I a la resta del país, a Torelló, Sitges i la Llagosta. En aquests indrets hem guanyat contractes de prestació de serveis o concessions. En general el que hi havia era empreses que després contractaven músics per prestar el servei. Nosaltres vam pensar que no valia la pena tenir una empresa només perquè ens fes les nòmines, que això ho podíem fer nosaltres, però és que a més nosaltres pensem que hi aportem un coneixement i uns elements pedagògics que valen la pena”.

Aquest seria l'origen del vostre ràpid creixement?

“Clar, si es mira així, sí. Actualment la nostra plantilla són 80 persones, de les quals 35 som socis i la resta assalariats”.

Permeti'm, quin criteri se segueix per admetre com a socis als assalariats, si és que hi han pensat?

“El criteri que hem adoptat és que abans de ser soci s'ha d'estar treballant almenys tres anys i, just l'empresa al maig farà tres anys que la vam crear. Però, no hi ha una posició tancada al respecte”.

Permeti'm, hi ha altres cooperatives del seu mateix tipus?

“Jo no en conec, hi ha algun grup en local o petita orquestra que funciona en l'àmbit local, però del nostre tipus jo no en conec cap. Però, un projecte que tingui com a objectiu estendre uns valors pedagògics i d'aportació a la societat no n'hi ha cap com el nostre”.

A vostès els hi deu fer molt poca gràcia la idea del ministre Wert de reduir la presència de l'ensenyament musical

“En el fons de la nostra acció hi ha una reivindicació de la validesa i de la importància de la pràctica musical. En aquest sentit, un dels projecte que tenim pel cap és com ens apropem o col·laborem inserint l'educació musical pràctica, és a dir amb instruments, en l'ensenyament general”.

Us ha ajudat el ser cooperativa en la vostra tasca pedagògica?

“Jo crec que sí. Perquè es vulgui o no quan s'està directament relacionat amb una estructura administrativa hi ha coses que o no es poden fer o han de patir un procés de decisió complicat. Ara, nosaltres, complint amb el projecte tenim més agilitat i ser cooperativa ens ajuda a centrar-nos en el que considerem clau; generar coneixement. En el fons la nostra és una acció que reivindica la validesa pràctica de l'ensenyament musical en l'escola secundària”.

Si fóssiu un altre tipus de cooperativa, us hauria de preguntar per la inversió inicial...

“No vam haver de fer una inversió en maquinària, clar. En canvi sí que vam tenir algunes dificultats de finançament, perquè en presentar-nos a un concurs s'ha de dipositar l'equivalent a un 5% de la xifra que suposa el total del pressupost. Per assumir-ho vam fer aportacions per part dels socis i després ens van ajudar altres cooperatives, com Visual Sonora, que també és de Mataró i ens ha ajudat molt, i la cooperativa basca de crèdit, Oinarri”.

Això vol dir que la intercooperació no és una entelèquia. Funciona, doncs?

“I tant, si funciona. He de dir que Mataró és una ciutat amb una gran tradició cooperativa i el fer cooperatiu forma part de la cultura local a molts nivells, però, la intercooperació ens ha ajudat en l'aportació del finançament. Però també ens ha ajudat en tot el que ha calgut la Federació de Cooperatives de Treball i Coop 57, per exemple”.

Quina és la impressió que us ha fet un cop esteu en el món cooperatiu, el nivell de treball conjunt que us i heu trobat?

“Per a nosaltres ha estat una sorpresa grata. Per exemple, la gent de Visual Sonora ens va ajudar des del primer moment. Ara mateix són ells els que ens gestionen tot l'apartat empresarial. Nosaltres sabíem de música i de pedagogia, però no de com es porta una empresa. I ells ens van dir que no ens preocupéssim. Igual ha passat en el camp jurídic amb el Col·lectiu Ronda. Per a mi, la cooperativa laboral és l'expressió més gran del treball en equip. I per nosaltres el treball en equip és vital”.

El fet de ser cooperativa us ha ajudat a diversificar en la vostra dedicació al sector públic?

“Una cooperativa és la màxima expressió de la intel·ligència col·lectiva, del treball en equip i és evident que el progrés ha vingut en els últims segles del treball en equip. Nosaltres havien estat assalariats i després treballem en cooperativa. Ara, aquest tipus d'organització i la seva filosofia ens ha ajudat molt en la creació de propostes. També, dins del que és possible, tractem de fer projectes i productes complementaris a la nostra dedicació principal. Això afavoreix que els nostres socis i la gent de l'empresa, a més de dedicar-se a les tasques didàctiques pugui emprendre camins com la participació en esdeveniments especialitzats”.

Una curiositat. Al principi, pel que he estès, tots els socis eren de l'escola de Mataró. Com s'ho han fet per assumir concessions en altres poblacions?

“Home, doncs quan es comença una nova tasca en una població diferent s'envia un equip de socis que dirigeix el projecte en la nova localitat i crea l'equip que després es farà càrrec del projecte al nou territori”.

Abans comentàveu la gran tradició que hi ha respecte al cooperativisme a Mataró. El fet que hi hagi moltes cooperatives potser fa que els ajuntaments col·laborin més en el que ara es diu com la creació de ciutats cooperatives.

“A mi em consta que consistoris com Mataró o Sitges valoren molt el patrimoni cooperatiu de les ciutats. De fet, els ajuntaments respectius han fet declaracions de ciutats cooperatives. Per exemple, a Mataró hi ha la Unió de Cooperadors, amb el local del cafè del mar com lloc emblemàtic. Penso que els ajuntaments són conscients de la gran riquesa que tenen en el llegat cooperativista. Però, una altra cosa és que siguin sensibles amb la creació de cooperatives o que afavoreixin en les concessions les cooperatives”.

L'entitat a més de dedicar-se a l'ensenyament assaja noves activitats?

“És clar. D'entrada, pensem que cal ampliar les activitats musicals de forma que no quedin vinculades només als ensenyaments reglats, sinó que han de servir també per al gaudi. I per això, si aconseguim incrementar les activitats, ens sentim satisfets. Però, la cooperativa facilita que totes les accions que fèiem individualment: conferències, o concerts, o experimentació, es puguin integrar. Això vol dir que qui fa un ”bolo“ a qualsevol lloc no s'hagi de donar d'alta a la Seguretat Social sinó que ja ho passem tot a través de la cooperativa. Per exemple, a Mataró s'ha creat un grup que es diu Mataró rumba all stars, que el formen músics de Musicop que en contacte amb els gitanos de la ciutat han creat un producte que funciona a cada festa major. Aquestes coses passen en quan es posen en contacte artistes”.

I ara que sembla que les coses us funcionen, quins projectes us ronden pel cap?

“Ara estem treballant en un projecte molt interessant de coworking que s'està creant a Mataró, a Can Fogueroles. I probablement en un o dos mesos hi haurà un espai que reunirà una quinzena de professionals de molts tipus, cosa que multiplicarà les possibilitats que s'obren. Hi haurà des de dissenyadors fins a arquitectes, passant per enginyers o treballadors socials que generaran un enriquiment mutu. De fet, la nostra seu estarà en aquest coworking, fins ara ens allotjàvem provisionalment als locals de Visual Sonora”.

Ignasi Gómez és president de Musicop, una cooperativa formada fa tres anys per un equip de músics de Mataró. Contra el que es podria esperar en un període de crisi, des de la seva fundació han més que doblat la grandària de l'empresa en una experiència que no té parió a Catalunya.

“El nostre origen està en l'Escola Municipal de Música de Mataró”, explica l'Ignasi. L'escola s'havia creat fa ara cinc anys. Després de les eleccions locals el nou govern va decidir canviar l'estatus legal de l'entitat, que era municipal i es va posar en dubte la seva viabilitat“.