Set anys després de participar en una manifestació contra l'anomenat pla Caufec, sis activistes van a judici enfrontats a penes d'entre dos i tres anys de presó sol·licitades per la fiscalia. Se'ls acusa de delictes d'atemptat contra l'autoritat, desordres públics i faltes de desobediència i lesions, encara que ells ho neguen i asseguren que la seva actitud en aquella protesta -de 6 d'octubre de 2007- va ser pacífica.
Aquest és l'enèsim capítol de la lluita contra el pla Caufec, un macroprojecte que pretén urbanitzar part de la falda de Collserola -en l'accés nord de Barcelona, terme municipal de Esplugues- i que es remunta a 1991. Després de diverses modificacions del pla - rebatejat com a Porta Barcelona- i malgrat una obstinada oposició veïnal, les obres van començar el 2005, però ara es troben paralitzades. En les 40 hectàrees on s'hi haurien d'alçar els blocs de més de 600 habitatges d'alt standing hi creixen ara els matolls. Tampoc hi ha rastre del parc empresarial amb gratacels de més de 100 metres d'altura, ni del major centre comercial de la zona nord de Barcelona. Tot va quedar paralitzat quan, poc després d'urbanitzar els terrenys -entre 2008 i 2009-, la crisi immobiliària va sacsejar a la propietària i executora dels treballs, la firma Sacresa.
“El que no va poder aconseguir la mobilització dels veïns ho va aconseguir la crisi en un moment”, recorda Eulàlia Herranz, una de les activistes que ha seguit tot el procés. Encara que la veritat és que aquest any l'Ajuntament d'Esplugues ha tingut notícia que Sacresa reprendrà les obres de la urbanització. L'empresa va aconseguir sortir del concurs de creditors en què estava immersa gràcies a un acord signat amb diverses entitats financeres, que entre altres mesures van passar a ser propietàries dels terrenys en qüestió.
La zona és un punt estratègic d'accés a la capital catalana. Pertanyent al barri de Finestrelles d'Esplugues de Llobregat, la urbanització es colindant, d'una banda, amb la muntanya de Collserola, i de l'altra, amb el nus que uneix l'Avinguda Diagonal amb la Ronda de Dalt, una de les principals artèries d'entrada a Barcelona.
Seguit de protestes contra el pla
de protestes contra el pla “Es va presentar el pla amb la intenció d'enterrar les línies d'alta tensió, però va resultar que volien omplir la muntanya de ciment”, recorda Herranz. L'enterrament de les torres d'alt voltatge, objectiu primer del projecte, per força havia de ser celebrat per tothom, fins que es van adonar que el pla anava acompanyat d'una macrourbanització.
Les protestes dels veïns es van intensificar sobretot a partir del 2005, quan van començar les obres de condicionament del terreny. Després de diversos recursos contenciosos administratius, que van ser rebutjats pels jutges, la plataforma d'oposició al pla Caufec va iniciar una sèrie de mobilitzacions, algunes molt sonades, com la que van protagonitzar tres activistes que van passar gairebé 72 hores penjats de la part alta del les torres Simbol, uns emblemàtics edificis d'Esplugues.
Aquell mateix any unes 1000 persones van participar en una llarga marxa en direcció al recinte de les obres. La protesta va quedar interrompuda per càrregues policials, i setmanes després sis dels seus integrants van rebre a casa seva la notificació que estaven imputats per diversos delictes.
“Som caps de turc”
“Som caps de turc” José García s'ha assegut aquest dilluns al banc dels acusats amb una petició de presó de dos anys pesant sobre ell, a més d'una pena-multa de 1.000 euros. García sosté que no va protagonitzar cap dels fets que se li imputen, alguns dels quals ni tan sols van arribar a ocórrer, segons denuncia. “Ens acusen de pujar a les tanques, de trencar material de les obres... Fins i tot un dels agents ens ha identificat com els que vam fer els parlaments durant la concentració, quan tots els allí presents sabem que els parlaments els feien els membres històrics de les associacions veïnals”, explica García, que es mostra segur que ell i els seus cinc companys són “caps de turc”.
García recorda que la manifestació -amb un caràcter clarament festiu- va transcórrer amb tranquil·litat fins que uns manifestants que estaven desplegant una pancarta es van negar a obeir la policia, que els ordenava que s'aturessin. En aquell punt hi va haver algunes càrregues, i, segons va comunicar la policia, 10 mossos van acabar lesionats.
Per a García, però, el més increïble és que els agents durant el judici els han acusat “en plural”. “En cap moment els agents ens han identificat directament, sinó que anaven parlant de nosaltres en plural, com si tots els acusats haguéssim realitzat els mateixos actes”, relata García, convençut que aquest matís constitueix una demostració de que se'ls vol ficar “en un mateix sac” i fer-los pagar “pel mal que vam fer al projecte en fer visible la protesta”.
Doble causa judicial: més probabilitats de presó
Doble causa judicial: més probabilitats de presó Les penes d'entre dos i tres anys a què s'enfronten els encausats permetrien cert optimisme pel que fa a evitar la presó -amb menys de dos anys de pena i sense antecedents no s'entra a la presó- sinó fos perquè cinc d'ells estan pendents d'un altre judici, en aquest cas per irrumplir en un ple de l'Ajuntament d'Esplugues el 2009, quan es votava una moció sobre el pla Caufec. “Hi va haver tensions quan la policia no va deixar entrar els 300 manifestants, i casualment uns mesos despres ens va arribar a cinc dels ja imputats la citació en la qual se'ns acusava d'agressions durant aquella protesta”, recorda Josep. “Ens coneixen de sobres i van tirar de fitxer policial”, denuncia l'encausat.
En aquest cas demanen per als acusats entre un anys i sis mesos i tres anys de presó. El principal temor per als acusats és que si són considerats culpables en el primer judici -el que se celebra aquesta setmana- passaran a tenir antecedents penals, de manera que una segona condemna els faria entrar a la presó amb tota probabilitat.