Els 19 acusats d'alterar el normal funcionament del Parlament de Catalunya el 15 de juny de 2011 s'han negat aquest dilluns a declarar en el judici que ha arrencat a l'Audiència Nacional. Un a un han anat desfilant davant el tribunal i s'han negat a contestar les seves preguntes i les de les acusacions, formades per la Fiscalia, la Generalitat, el Parlament i Manos Limpias. Les seus defenses havien presentat amb anterioritat diverses qüestions prèvies que han estat rebutjades pels jutges gairebé íntegrament.
En aquestes qüestions prèvies, els advocats han intentat posar de manifest el que consideren incongruències del procediment. El lletrat Benet Salellas, per exemple, ha demanat l'expulsió de Manos Limpias, el sindicat ultra de funcionaris que s'ha querellat contra decisions adoptades pel Parlament i que ara participa en el judici com a acusació popular.
Manos Limpias afegeix a la petició de condemna per un delicte contra les altes institucions de l'Estat i atemptat contra l'autoritat –que formulen la Fiscalia, la Generalitat i el Parlament–, un altre d'associació il·lícita. D'aquesta manera, eleva les penes a 8 anys i mig per a cada acusat. El tribunal ha respost que no és el moment processal per expulsar Manos Limpias i que qualsevol petició en aquest sentit s'hauria d'haver realitzat al llarg de la instrucció.
Per la seva banda, el lletrat Gonzalo Boyé ha posat de manifest el que considera una falta de coherència del Govern català, que d'una banda promou un procés de ruptura amb l'Estat espanyol i per una altra recorre a les seves instàncies judicials. La defensa va intentar que els 19 acusats –el vintè es troba en cerca i captura– fossin jutjats a Barcelona, el que va recolzar l'Audiència Nacional.
No obstant això, el Tribunal Suprem va fallar finalment que el Parlament és una de les altes institucions de l'Estat a què refereix l'article 498 del Codi Penal, que castiga amb fins a cinc anys de presó impedir als diputats l'accés a la Cambra mitjançant l'ús de “força, violència, intimidació o amenaça greu”.
Davant l'acusació d'associació il·lícita de Manos Limpias, els advocats de la defensa defensen que ni tan sols hi ha delicte, només faltes comeses individualment. Per aquest motiu, van defensar que l'Audiència Nacional no és el tribunal competent per jutjar els 19 acusats. “És molt trist que aquí s'acabi enjudiciant faltes”, va assegurar Boyé.
Els lletrats també han sol·licitat la nul·litat de proves testificals, com uns vídeos que han dit que podien haver estat manipulats, les rodes de reconeixement o l'obtenció de fotografies dels acusats a partir de l'arxiu del DNI. Totes les qüestions prèvies han estat rebutjades pel tribunal, a excepció de la petició d'una acusada, embarassada de cinc mesos, a la qual s'ha permès tornar quan se celebri l'última sessió.
El judici és el primer que celebra l'Audiència Nacional per fets comesos per una protesta nascuda sota el paraigua del 15M. Els jutges d'instrucció d'aquest tribunal han anat descartant un a un els intents del Govern del PP perquè s'ocupessin de les protestes que tenen com a objectiu el Congrés dels Diputats. Va passar amb el 25S o amb Greenpeace. Aquesta vegada, ha estat el Tribunal Suprem qui va resoldre que fos l'Audiència Nacional l'encarregada de jutjar els indignats.
“El que s'està jutjant aquí és el nostre dret de protestar davant els que són els nostres representants, a dir-los com ens sentim per decisions seves com les retallades”, ha afirmat als mitjans de comunicació Antonio Dolz, un dels acusats. Dolz ha lamentat la “celeritat” amb què s'ha desenvolupat el procés davant la “lentitud” dels procediments contra els polítics per “abús de poder i corrupció”.
L'escrit d'acusació de la Fiscalia descriu com un miler de persones es van manifestar contra les retallades, coincidint amb el Ple en què el Parlament anava a aprovar els pressupostos de 15 de juny de 2011. La sessió va començar amb 11 minuts de retard i es va haver d'interrompre una altra mitja hora per esperar els parlamentaris que havien tingut dificultats per accedir a la càmera.
Els fets descrits per les acusacions van ser gravats pels mitjans de comunicació i incorporats a la causa: insults, empentes, escopinades... Els parlamentaris van aconseguir accedir finalment a l'edifici “gràcies a l'acció policial”, que fins i tot va recórrer a un helicòpter per traslladar-los, segons recorda la fiscal, Teresa Sandoval. Està previst que en el judici declarin diversos parlamentaris així com el president de la Generalitat, Artur Mas. Tots ells ho faran per videoconferència, el que ha provocat la queixa de la fiscal Sandoval.