La Barceloneta que es mobilitza avui contra els pisos turístics és un barri sobre el que les dades mostren un munt de contradiccions. Un barri estrella per al turisme, que atrau des de joves viatgers “low cost” i fins als turistes de luxe de l'Hotel Vela i l'Hotel Arts –un a cada extrem del barri–, és també dels que té una més alta densitat de població. Segons les dades de l'Ajuntament, és el segon barri amb més habitants per superfície d'habitatge, amb famílies vivint als coneguts “quarts de casa”, pisos d'uns 30 metres quadrats.
Aquest barri tradicionalment pescador mostra les desigualtats pròpies de barris populars de la ciutat –tot i que no al nivell dels més empobrits. El 2012 la renda familiar mitjana dels barcelonetins era un 31% més baixa que la del conjunt de Barcelona, i les dades de l'atur del passat juny registraven un 11,8%, dos punts per sobre de la proporció d'aturats a la ciutat. Com a conseqüència de les condicions de vida, l'esperança de vida al barri de L'Òstia, com també és conegut, és tres punts inferior a la mitja de la Ciutat Comtal (cinc punts inferior en el cas dels homes), segons dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona.
A pesar d'això, els habitatges de la Barceloneta es troben entre els més cars de la ciutat. El preu mitjà del metre quadrat en venda és de 3.490 euros, 307 euros més que la mitjana de la ciutat. D'acord amb un informe elaborat pel portal idealista.com amb dades del 2013, només 8 dels 73 barris barcelonins ho superen, tots ells amb una realitat molt diferent de la del barri pesquer, amb una renda familiar alta, com a mínim un 23% per sobre de la mitjana.
Contrast amb les dificultats dels veïns
“Des de l'esclat de la crisi hi ha més gent que s'ha quedat sense feina i es troben que no poden pagar el lloguer”, explica Emma Alari, de l'Associació de Veïns de L'Òstia. “Ja hem parat uns quants desnonaments, però contrasta molt la sobreexplotació de pisos turístics mentre els veïns estan sent desnonats”, afegeix.
“Amb el que passa a la Barceloneta no podem parlar de gentrificació, que és el que es dóna quan la gent compra un pis i creu que està en un lloc més glamurós, sinó que el que està patint el barri és un turisme massiu, pur i dur”, explica Mercè Tatjer, catedràtica de la UB especialitzada en geografia i història urbana. “Això només fa que provocar la degradació del barri”, apunta.
Alari defensa que “un pis turístic és un pis que deixa de tenir la seva funció social com a habitatge per passar a ser un negoci, i com que és tan rentable hi ha propietaris que no renoven els inquilins per tenir-hi a turistes per dies”. Amb aquesta situació, explica que “el testimoni de veïns que se'n van és un comptagotes constant”. Finalment, diu, molts acaben optant per opcions més grans i més barates en altres barris.
I com s'ha arribat a aquesta situació? “Perquè són pisos molt petits, molt fàcils de convertir en apartaments; els arregles amb quatre duros i queden prou bé, i en canvi és molt més difícil convertir un casalot gran de Ciutat Vella en pisos turístics”, explica Tatjer. I afegeix un altre element: la proximitat de la platja. “Ja fa anys que vam veure que aquest podria ser un dels perills del barri si no s'hi posava cap mesura”.
La catedràtica veu un element clau en aquesta manca de mesura. “Fa 7 o 8 anys que els veïns alerten sobre els pisos turístics”, recorda, i considera que “des de fa uns 20 anys que no hi ha un interès de l'administració per fer un pla coherent, s'ha deixat que el barri s'anés degradant, i amb el turisme creixent hi ha hagut encara menys voluntat”.
Degradació del barri
La professora Tatjer trenca amb el mite que el turisme reporta un gran retorn a la Barceloneta. “Augmenten els preus i la gent pot llogar els pisos i tenir grans beneficis, però no reverteixen en millora del barri”, assegura. “En casos de gentrificació sovint es millora l'estat d'algun edifici, però aquí els propietaris no es preocupen per com està o deixa d'estar l'escala”. “S'expulsa la gent del barri no perquè vingui gent amb més alt nivell adquisitiu, sinó perquè vinguin visitants temporaris”, conclou.
“Els rèdits es concentren en poques mans i els habitants són danys colaterals, se'n van pels aires els drets a la ciutat i a l'arrelament”, apunta la veïna Emma Alari. Per això, una de les demandes de la plataforma contra els pisos turístics és convertir els pisos il·legals en mans de grans propietaris en pisos de lloguer social per resoldre el problema habitacional al barri. “També demanem que no hi hagi més desnonaments mentre hi hagi pisos turístics, perquè aquesta gent veu vulnerat el seu dret a l’habitatge mentre s’està fent un lucre indecent”, diu.
La veïna també apunta als canvis en el comerç del barri. Amb l'aplicació aquest any de la Llei d'Arrendaments Urbans els propietaris de locals amb lloguers antics han pogut pujar els preus de lloguer i molts negocis tradicionals han hagut de tancar, explica. “En canvi proliferen gelateries i llocs de menjar ràpid, que no són pel dia a dia. Encara es pot fer la compra, no hem arribat el nivell del Born, on costa fer la compra del dia a dia, però anem en aquesta direcció”, assegura.
“A la Barceloneta hi ha molta gent que treballa, hi ha molta vida de barri, molta cohesió, la gent es coneix, i està molt delimitat, la gent sempre passa pels mateixos llocs, en algun moment això havia de petar”, afirma Tatjer. Per això els veïns segueixen mobilitzant-se i aquest dissabte convoquen una manifestació contra el model turísitic juntament amb plataformes i associacions veïnals d'altres barris de la ciutat.