Els partits polítics amb representació parlamentària van fer ahir els impossibles per mantenir-se sobre la gran ona provocada per la Via Catalana i intentar escombrar cap a casa. Per a les formacions independentistes va ser molt fàcil. N’hi va haver prou en defensar que la gran mobilització no deixa dubtes i que és evident que la societat catalana té pressa per decidir el seu futur. El partit del Govern també es va afanyar en afirmar que la protesta els donava la raó i demostrava que estan seguint el camí adequat. Però els partits unionistes, com el PP, Ciutadans o el PSC, també van fer cabrioles per intentar treure el seu rèdit de la manifestació.
CiU, que en la darrera setmana havien recuperat el sí però no que tantes vegades han utilitzat, van aprofitar la ressaca de la Via Catalana per llançar-se cap al sí, i tant. El conseller de Presidència, Francesc Homs, ja va dir el mateix dia 11 de setembre, mentre participava a la cadena humana a la plaça Sant Jaume, que l’èxit de la mobilització demostrava que el govern estava anant pel bon camí i que cali continuar per aquesta línia.
El vicesecretari general de Coordinació Institucional de CDC, Lluís Corominas, va apuntar ahir que perquè avanci la “transició nacional” cal “convicció política i suport social” i va destacar que el dia 11 la “societat catalana” va respondre “massivament”. Queda entès que la “convicció política” ja la posen ells. El secretari d’organització de CDC, Josep Rull, va fer una comparativa per destacar la magnitud de la proesa: “Ahir 1 milió 600 mil persones va sortir al carrer a Catalunya. És com si als Estats Units haguessin sortit 62 milions d’americans, o com si a l’Estat espanyol ho haguessin fet 9 milions de persones connectant 9 mil quilòmetres”.
Els ecosocialistes van preferir posar més l’accent en “el dret a decidir” que no pas la independència, ja és el terreny on se senten més còmodes. El coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, va defensar que “no es poden posar límits a la reivindicació d’un poble”. Herrera va animar a Artur Mas a convocar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir per definir el full de ruta i va assegurar que “la societat vol ser protagonista” del procés i “no es quedarà al marge”. Els ecosocialistes han criticat amb duresa que el President Mas negociï a porta tancada (ja sigui amb Rajoy o amb ERC) enlloc de fer-ho amb totes les forces que ja s’han situat a favor de la consulta.
Alguns independentistes van sortir ahir de casa seva, un dia més, amb samarretes grogues. L’escena recordava els dies en que els culés, després d’una victòria la nit abans, surten de casa de bon matí amb les samarretes blaugranes per continuar gaudint del triomf. Ahir no era futbol, era política. La majoria d’independentistes semblaven caminar dos pams per sobre el terra i anaven amb el pit inflat.
Al Parlament, l’escena era similar. Un rialler però tranquil David Fernández, de la CUP, assegurava que els catalans no han de demanar “permís” a ningú per exercir la seva llibertat i que la societat ja està preparada. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va aplaudir la “fantàstica feina” de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i també el compromís d’uns ciutadans “entregats al país”. Intentant posar ERC al mateix nivell que l’ANC, Rovira va assegurar que el seu partit es posa “al servei dels catalans que volen votar i volen decidir viure en un país lliure” i es va comprometre a que la seva formació treballarà dur per tenir data i pregunta tant aviat com sigui possible i per seguir convencent als indecisos.
PSC, PP i Ciutadans, menys còmodes
Si ahir semblava que els independentistes celebraven una victòria del Barça, els socialistes era com si no haguessin pogut veure tot el partit o com si no sabessin molt bé de quina competició es tractava. El lema de la manifestació era “Via Catalana cap a la Independència”, però les conclusions dels socialistes són que “hi ha un problema polític de primer nivell en l’encaix entre Catalunya i Espanya” i que “el PSC i el PSOE són els (partits) que fan de manera més nítida un oferiment per a una sortida del problema”, segons va mantenir el portaveu del grup parlamentari, Maurici Lucena. El polític socialista va defensar “el dret a decidir”, el “model federal” i que “l’estatus quo actual canviï substancialment”.
PP i Ciutadans buscaven ahir un penal no assenyalat i un fora de joc molt justet. Com sol passar en aquests casos, els dos partits van apel·lar a “la majoria silenciosa”, donant per fet que tothom qui no va anar a la protesta és unionista, i van acusar als partits independentistes de “dividir”. Si algú esperava que tal demostració de força podria variar les posicions del Govern de Mariano Rajoy, ahir se’n va anar a dormir decebut. La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va afirmar que el Govern té la obligació d’escoltar a tots els espanyols, “també als que es queden a casa seva”.