Eren les 22:38 de la nit d'ahir dilluns quan Jaume Collboni va prendre la paraula entre aplaudiments. “Avui comença el canvi. És un gran dia per al socialisme català, però sobretot pel barceloní”. Alguns ja havien marxat després de cinc espesses hores de congrés, tot i que la majoria dels delegats, regidors i militants seguien a la seu del carrer Nicaragua presenciant un nou punt i a part de la seva formació. “Avui comença el compte enrere dels 365 dies que falten per lliurar la gran batalla”, va dir el guanyador de les primàries obertes que va ser ratificat com a nou president executiu de la federació i, també, com a proper candidat socialista a l'alcaldia de la ciutat.
Perquè Barcelona deixi de tenir les dues velocitats que ha imposat CiU –“on molts ciutadans es queden pel camí”, va dir Collboni—, el nou líder no estarà sol. “Això serà més que mai un treball d'equip”, va insistir en el seu discurs de cloenda. I és que ahir s'acomiadava una cúpula i es donava pas una altra de transitòria, que serà la que liderarà la federació socialista de Barcelona, com a mínim, fins als comicis municipals de la primavera de 2015. Al capdavant de la nova executiva, acompanyarà a Collboni el jove diputat autonòmic Ferran Pedret, que rellevarà Carles Martí com a primer secretari.
El Congrés extraordinari, que es va allargar extraordinàriament –va començar a les 18:15 i no va acabar fins poc abans de mitjanit—, va aprovar sense sobresalts d'última hora la nova executiva barcelonina per 179 vots a favor (89,05%), 18 abstencions (8,96%) i quatre vots nuls (1,99%). Com a dades rellevants de la nova junta, cal destacar una mitjana d'edat molt jove, de 41 anys, l'aposta per la paritat i la integració de totes les sensibilitats del partit. Almenys així ho sostenen els socialistes, malgrat que els que poguessin ser més crítics, com ara els propers a la candidatura de Jordi Martí, fins fa poc cap de files del grup municipal socialista, ja no figuren en molts casos a la formació i en prou feines van ser esmentats al llarg de l'acte.
El nucli dur estarà format també per la que va ser rival de Collboni en la segona volta de les primàries obertes, la regidora Carmen Andrés, que ocuparà el càrrec de viceprimera secretària. “El més destacable és l'aposta per la unitat”, deia Andrés a aquest mitjà, una regidora que veu augmentat el seu pes en la federació després d'unes primàries obertes en què va ser la gran revelació. Un altre dels que guanya notorietat és Carles Prieto, escollit com a secretari d'Organització i Albert Soler, fins ara coordinador dels diputats i senadors del PSC a les Corts, que serà responsable d'Acció Parlamentària.
Ascens de Pedret, líder dels 'barbuts'
L'acte d'ahir cal contextualitzar-lo com l'estació següent de les primàries i l'anterior a les eleccions de 2015, el gran repte de la federació d’ara en endavant. I és que després dels resultats calia resoldre el sempre compromès sodoku de noms i, de tots ells, potser el més interessant de destacar és el del fins ara diputat del PSC al Parlament, Ferran Pedret, que ahir es va consolidar com un dels valors emergents en la nova executiva.
De fet, i com van confirmar a aquest mitjà alguns dels assistents, és un dels actius més influents en la victòria de Collboni en les primàries. Pedret, de 35 anys, un dels màxims exponents dels anomenats barbuts, els primers secretaris de les agrupacions que controlen el partit en els districtes, va ser el que va traçar el discurs menys previsible. Va fer un recorregut per Europa fins a recalar a Barcelona, recordant la commemoració de l'alliberament del camp de Mathaussen i alertant sobre els perills de feixisme.
Amb la irrupció de Pedret queda enrere la feina, ahir reconeguda per totes les agrupacions, de Carles Martí, ara senador, extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i que ha liderat la federació des de 2008. El fins ara primer secretari de la Federació del PSC de Barcelona va posar en valor la tasca realitzada citant la innovació en política, com ara el partit obert, el partit en xarxa i, sobretot, el procés de primàries obertes. “Les polèmiques sobre les primàries van ser bàsicament interessades”, va dir Martí, que va destacar la “immensa mobilització interna i externa” que, segons ell, ha permès al PSC aparèixer a ulls de tothom com una força que creu en la democràcia participativa.
Una altra de les incògnita resoltes ahir era saber qui rellevaria la fins ara Secretària d'Organització, Lourdes Muñoz, responsable de tot el procés de primàries. Finalment, l'escollit va ser Carles Prieto, de 38 anys, gran coneixedor de l'aparell socialista i que ha coordinat les últimes campanyes electorals. A més d'aquests noms, que a partir d'ara seran els que conduiran la federació, Collboni ha integrat en la seva executiva a dirigents que formaven part d'altres candidatures que van concórrer a les primàries, com Félix Ortega (responsable de Planificació Estratègica), el professor Oriol Bartomeus (anàlisi) i Jesús Jiménez (Partit Obert), que formaven part de les candidatures de Martínez-Sampere, Jordi Martí i Bonet, respectivament.
Pocs o més aviat cap retret entre els assistents. Tots van aprovar l'informe de gestió presentat per l'executiva, així com la memòria econòmica. Les veus més dissonants ahir a Nicaragua van ser, potser, les de les Joventuts Socialistes, que van detectar llacunes en les primàries i van reclamar el seu paper en la presa de decisions de la federació. Per la seva banda, el Consell Assessor de la candidatura del PSC estarà presidit per l'exalcalde Jordi Hereu –que es va dur algunes de les ovacions del vespre , malgrat estar de viatge a EUA–, i que tindrà Albert Soler com a secretari general i comptarà amb noms com Antoni Siurana, Caterina Mieras, Francesc Narváez, Dani Mòdol, Marta Continente o Joan Torres, president de la Comissió de Garanties del PSC .
Navarro : “tinc la certesa que Collboni serà alcalde”
El primer secretari dels socialistes catalans, Pere Navarro, va arribar a Nicaragua en el tram final del Congrés extraordinari. Se'l veia distès, una mica més segur que de costum, potser pels últims canvis en el seu equip de comunicació i estratègia política, ara comandat per Verónica Fumanal. Sigui com sigui, el seu discurs de suport a Collboni, el candidat preferit per la direcció nacional del PSC, va girar al voltant d'una “intuïció que ara s'ha convertit en certesa: Jaume Collboni, serà el proper alcalde de la capital catalana derrotant a l'actual govern municipal, liderat per Trias”, va assegurar.
Navarro va voler fer un paral·lelisme entre l'entrada del PSC als ajuntaments després de la recuperació de la democràcia amb l'actual panorama dels socialistes, que han anat perdent representació en tots els àmbits possibles. “Hem de recuperar l'esperit d'aquella campanya de l’any 1979 ‘entra amb nosaltres a l'Ajuntament’, i amb Collboni direm que els ciutadans ‘tornin’ a entrar amb nosaltres a l'Ajuntament” , va dir Navarro que va destacar Barcelona com la ciutat de l'Estat que millor parla del socialisme.
El parlament de Navarro va donar pas al de Collboni, que tancaria l'acte. Abans que sonés la internacional i que els socialistes presents aixequessin el puny, el nou president executiu va agrair a qui va ser alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, les seves passejades nocturnes que, va dir, li han servit per entendre millor la ciutat. Entre aplaudiments, la veu del nou líder deia: “és des de Barcelona que tornarem a escriure una etapa gloriosa del partit, el principal motor de transformació social”, i cridava a l'obertura, “que significa obrir la ment, no tancar-la”.
Amb la seu socialista bolcada amb la seva nova executiu es va tancar un Congrés inaugurat per la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras, convidada expressament per Collboni. Entre tot el que es va dir, sempre és interessant observar quins van ser els temes que no es van destacar i que poden fer pensar que el canvi —o canBi, com proposen els socialistes— no pugui ser complet: cap o molt poques mencions de com s'abordarà el procés sobiranista que va obrir una bretxa important en el grup municipal socialista i que havia marcat fins a tres de les cinc candidatures finalistes en les primàries; i cap menció, o solament una i de rebot, al que va ser el principal valor dels socialistes catalans i barcelonins: Pasqual Maragall. En una dilatada tarda d'homenatges i aplaudiments amb tothom d'empeus, potser no hagués estat de més.