La plataforma “Pobresa Zero”, que agrupa més de 4.200 entitats socials, de pau, drets humans i cooperació, sindicats i col·legis professionals, ha posat, avui, la primera pedra “simbòlica” d’una fiscalitat més justa davant la delegació de l’Agència Tributària a Barcelona. Aquesta primera pedra era, en realitat, un mur de grans cubs en els quals estaven escrites les reivindicacions i denúncies del col·lectiu.
L’acte s’ha fet coincidir amb la celebració del Dia Internacional per l’Eradicació de la Pobresa i s’ha realitzat després que representants de “Pobresa Zero” es reunissin amb dirigents dels diferents grups parlamentaris i del departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat per exposar-los les seves demandes i propostes, recollides en el manifest “Una fiscalitat injusta ens empobreix”. Els grups parlamentaris es van comprometre a especificar en el termini d’un mes quines són les propostes amb les quals coincideixen i es comprometen a impulsar.
L’acte, que ha tingut lloc a mig matí, ha reunit als màxims responsables de les federacions i plataformes que apleguen les entitats del tercer sector. El Manifest ha estat llegit per Xavi Casanovas, portaveu de la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària, Míriam Acebillo, presidenta de la Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global, Núria Carrera, degana del Col.legi Oficial de Treball Social de Catalunya i Teresa Crespo, presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social. Els quatre han coincidit a assenyalar com a esperançador el compromís dels grups parlamentaris de donar una resposta ràpida a les seves reivindicacions.
El manifest “Una fiscalitat injusta ens empobreix” parteix de la base que primer cal determinar quin Estat del Benestar es vol i elaborar després el sistema tributari que el faci possible. Mai a la inversa. “Per garantir un Estat del Benestar sòlid, solvent i d’accés universal cal un sistema fiscal just, progressiu, proporcional i redistributiu que asseguri tant la justícia fiscal com la impossibilitat d’escapar a l’aplicació del sistema tributari per mitjà del frau fiscal”, s’hi llegeix.
Pels autors d’aquest manifest, la política econòmica que s’ha vingut aplicant des dels anys vuitanta ha degradat els mecanismes de cohesió i equitat social. Aquesta política, “basada en la desregulació dels mercats financers, la desinversió en polítiques socials, l’erosió dels drets laborals i una fiscalitat regressiva es troba rere el col·lapse del sistema, el 2008, i la subsegüent crisi econòmica i financera”, asseguren.
Denuncien, així mateix, que tant Catalunya com Espanya estan per sota de la inversió social mitjana a la Unió Europea i que Espanya és, precisament, el país on més ha crescut la desigualtat social des de l’inici de la crisi: “Els ingressos mitjans del 10% més pobre han retrocedit un 42,4% mentre que els dels més rics només ho han fet un 5,6%”.
“La gestió de la crisi ha agreujat les desigualtats i ha reduït les oportunitats dels més febles”, es diu com a resum d’un Manifest que recrimina als governs català i espanyol que supeditin “els drets i el benestar de la població als interessos dels mercats i el capital”.
La lluita contra el frau fiscal, l’equiparació de les rendes del capital i del treball, l’adaptació de les taxes municipals al nivell de renda dels usuaris, la reforma de l’impost sobre el patrimoni, la recuperació de l’impost sobre les grans fortunes o pujar fins el 33% el gravamen als articles de luxe són algunes de les propostes de la plataforma “Pobresa Zero”, que confia que tinguin millor acollida i plasmació legal i pressupostària que les que van aportar al Ple sobre la Pobresa que va fer el Parlament, el passat mes de març.
Repartiment de les càrregues
Del document també es desprèn que el repartiment de les càrregues impositives és a Catalunya i a Espanya també injust. Actualment el 72% de la recaptació correspon al que paguen les persones físiques i només el 13% procedeix de l’impost sobre societats; d’aquest percentatge, el 76% l’aporten les PIMES i només el 24% les grans empreses.
El 94% de les empreses de l'IBEX 35 tenen societats participades a paradisos fiscals. L’evasió i el frau fiscal a Espanya ronden els 60.000 milions d’euros anuals. Es calcula que el 72% dels impostos no pagats correspon a grans fortunes i empreses i el 28% restant, a PIMES, autònoms i particulars. En lloc de redistribuir la riquesa, es produeixen dinàmiques que transfereixen recursos públics a mans privades.