Oriol Junqueras (Sant Andreu del Palomar, 1969) va a les eleccions del 27-S com a candidat número 5 per Barcelona de Junts pel Sí, una llista conjunta a la qual el president d'ERC es va negar durant un any, entre les eleccions europees de 2014 i el juny passat. Malgrat que esquiva la pregunta de si Junts pel Sí va ser una condició imposada per Mas per convocar eleccions, assegura esperar que la ciutadania “valori l'esforç” que estan fent. Per a Junqueras, l'important és que d'aquí a 18 mesos hi hagi un Estat català que, segons opina, els permetrà disposar de totes les eines per fer més polítiques socials.
Artur Mas va dir dimecres en una entrevista que si la CUP no el feia president, el Procés s'avortaria. Està vostè d'acord amb això?
Nosaltres no tenim per costum especular sobre escenaris futurs. Ara estem centrats en aconseguir el millor resultat possible el 27-S, i després d'això començar un nou escenari en el qual estem convençuts que haurem obtingut un resultat suficient com perquè aquest escenari que planteja sigui improbable. Si entréssim a valorar un escenari tan improbable com aquest, hauríem d'entrar a valorar cada escenari.
El seu candidat és Artur Mas. Per què creu que Mas hauria de ser el president almenys els propers 18 mesos?
Per diverses raons. En primer lloc, aquestes eleccions són unes anticipades, a la legislatura li quedava un any, i per tant, com la propera legislatura està prevista per a 18 mesos, és un argument perquè qui culmini aquest període sigui l'actual president. Després, perquè nosaltres vam arribar a un acord que tenia com a prioritat donar la veu als ciutadans el 27 de setembre i en tot cas aquest acord incloïa aquest aspecte, igual que inclou altres com el full de ruta, una sèrie de prioritats en matèria social, etc. Com hem dit sempre el paper personal de qualsevol dirigent d'ERC és absolutament irrellevant comparat amb la importància de tot el procés.
ERC s'havia mostrat electoralment competent en moltes ciutats de l'Àrea Metropolitana on CDC queia. Creu que una candidatura que porta de candidat a Mas és bona idea per conservar aquest vot en l'independentisme?
Primer, ERC està esperançada que la línia marcada en les últimes europees i municipals, d'un claríssim ascens d'ERC, es pugui mantenir en el futur. Evidentment qualsevol proposta electoral té aspectes més forts i altres que no ho són tant. Esperem que la ciutadania valori l'esforç que fem per intentar resoldre un gran repte que té plantejat el país per dotar-se de les eines imprescindibles per fer política social o lluitar contra la corrupció.
La pregunta és per què creu que Junts pel Sí era la millor eina per aconseguir un bon resultat a les eleccions.
Junts pel Sí era la millor eina per garantir que el 27-S votaríem per garantir un full de ruta compartit i per garantir una proposta majoritària. Per tant, atès que aquesta candidatura presentava aquests elements, a més de molta transversalitat social i política, a nosaltres ens va semblar que ara sí que era una bona ocasió per fer aquesta candidatura que té molt d'excepcional, perquè ens sembla que el moment que tenim és molt excepcional. Que aquestes eines són imprescindibles és evident, perquè si el Parlament català aprova un decret contra la pobresa energètica i el Govern espanyol i el Tribunal Constitucional la tomben, si el Govern català aprova una mesura a favor de la segona oportunitat i el Govern espanyol la tomba... és evident que si no podem prendre cap mesura de redistribució de rendes i per ser una societat més justa l'Estat en què estem no serveix a la voluntat majoritària dels catalans.
Diu que Junts pel Sí era una eina per votar el 27 de setembre. Era una condició sine qua non de Mas? ¿Mas va amenaçar de no convocar el 27-S si no es plegaven?
La veritat és que hi ha eleccions el 27 de setembre i que nosaltres ho celebrem.
Vostè va explicar al Consell Nacional d'ERC que havia estat una decisió presa perquè si no, no hi hauria eleccions el 27-S.
Jo al Consell Nacional d'ERC vaig explicar el que he explicat a tot arreu, que nosaltres volíem garantir que hi hagués eleccions i hi ha eleccions.
Entenc que vol fugir d'aquesta qüestió.
No, no. És que és impossible entrar en detall de totes les especulacions que pugui fer tothom. Jo li explico una evidència incontestable, una realitat: que hi ha eleccions.
Després del registre de la seu de CDC, vostè va reclamar que Convergència demostrés el seu compromís contra la corrupció. Creu que ho ha fet?
És un compromís que s'ha de demostrar cada dia. En tot cas ERC sempre ho ha demostrat, el nostre currículum és ben clar, i esperem que tothom demostri aquest compromís cada dia.
I Convergència ho està fent? Està demostrant el seu compromís contra la corrupció?
Esperem que es demostri, que a més els jutges actuïn amb celeritat, que en tots aquells casos que es demostri que hi ha hagut casos de corrupció caigui tot el pes de la llei i, per la nostra banda, hi ha la voluntat de reforçar mesures que reforcin la lluita contra la corrupció, com ara el fet que els delictes de corrupció política no prescriguin o que els delictes d'enriquiment personal fruit de la corrupció política s'hagin de respondre amb el patrimoni personal. Si això és acceptat per altres formacions, ens semblarà que són passos adequats en la línia.
El 2012 van pactar diferents mesures sobre les estructures d'Estat. Han tingut majoria durant 3 anys, però ara diuen que necessiten 18 mesos per acabar-les, i algunes per començar-les. Per què no s'han fet fins ara?
El que és evident és que aquestes estructures són imprescindibles i que ERC fa tot el possible per desenvolupar-les. També que no estan tan desenvolupades com caldria. El compromís de desenvolupar-les en totes les seves dimensions és un que nosaltres assumirem des responsabilitats de Govern i esperem que això ajudi a concloure-les.
Durant la legislatura passada hem vist que ERC acceptava un 9-N rebaixat jurídicament, dos pressupostos que deia rebutjar i ara la llista conjunta. Creu que ha valgut la pena per arribar fins aquí?
Els pressupostos són uns pressupostos inadequats i injustos, però són inadequats i injustos perquè el marge pressupostari és clarament insuficient, no perquè la proporció dedicada a política social no sigui adequada, de fet estem en la proporció més alta de tota la història i de qualsevol Administració pública espanyola dedicada a polítiques socials, més del 70%. Si tu destines el percentatge més alt i segueix sent insuficient, és perquè el total falla. I el total el decideix el Ministeri d'Hisenda.
¿No hi havia gens de marge per augmentar la recaptació i fer més polítiques socials?
Sí, n'hi havia, i l'hem intentat utilitzar. Per exemple un impost sobre la banca. Què ha fet el Govern espanyol? Tombar-lo. Una taxa sobre les línies d'ADSL que havien de pagar les companyies. Què ha fet el Govern espanyol? Tombar-lo. Per tant, nosaltres hem fet servir les eines que tenim, però s'han demostrat insuficients. Per això pensem que les eines que ens calen són les d'un Estat.
El programa social que porten, plasmat en 10 punts, és per aplicar durant els 18 mesos de legislatura o quan hi hagi un Estat català?
És una proposta per als propers 18 mesos.
I com és que ara es podrà pagar si fins ara no s'ha pogut fer i les eines seran les mateixes?
En conseqüència, treballarem per disposar d'aquests diners i en tot cas intentarem vincular a l'ús de la ciutadania que els compromisos de caràcter social necessiten un suport financer adequat.
Però es trobaran en la mateixa situació financera.
Bé, doncs nosaltres treballarem per poder fer-ho amb totes les eines que tinguem, i el que és evident és que aquests 18 mesos han d'acabar amb unes eines molt superiors a les actuals perquè tindrem un Estat independent, quan podrem fer tot això. Però nosaltres volem anar fent-ho des del primer dia, són dues coses que van inseparadament unides.
En el full de ruta pactat arriba un moment en què s'ha de desobeir l'Estat espanyol. Vostè està convençut que Convergència ho farà?
El que aquest procés necessitarà és obeir a la voluntat democràtica de la ciutadania de Catalunya. Nosaltres el que farem serà complir el mandat que tenim. ERC serà conseqüent amb el mandat democràtic obtingut. Sobre la resta, de la que jo confio en tota mesura, seria millor preguntar-ho als altres.
En les últimes setmanes hem vist una demostració de força diplomàtica per part del Govern de Rajoy. En vista dels missatges dels líders internacionals, creu que Catalunya té possibilitats de ser reconeguda com a Estat per la comunitat internacional?
Doncs clar, com tots els altres que han estat reconeguts fins ara. Si a Europa més de la meitat dels estats que hi ha ara han nascut al llarg del segle XX i han estat reconeguts arreu del món... Polònia està reconeguda? I Noruega? I Irlanda? I els EUA?
La pregunta és per la demostració de força diplomàtica de l'Estat. Si el preocupa.
Gens, perquè ens ajuda molt. Si converteixen unes eleccions que des del punt de vista del PP són unes autonòmiques normals en un referèndum de caràcter plebiscitari de connotacions internacionals. El treball diplomàtic que fa el PP a favor de la causa democràtica del poble de Catalunya i d'introduir-nos en totes les cancelleries europees és d'agrair. Ens fan la feina i ens ajuden a explicar-nos. La reacció immediata de tot el món és, a través dels seus cossos diplomàtics, posar-se en contacte amb nosaltres per interessar-se per això que al Govern espanyol li provoca tant d'interès.
En el procés constituent, veu Catalunya Sí que es Pot com un possible aliat d'esquerres?
Estic convençut que tots aquells que sense ser explícitament independentistes són convençudament demòcrates respectaran la majoria democràtica del 27-S. Com que respectaran aquesta majoria democràtica, voldran ser partícips de la definició del nou Estat, que tindrà un dels seus elements fonamentals en la definició d'una nova Constitució.
Creu que a Catalunya Sí que es Pot se l'ha de comptar en el bloc del 'no' el 27-S?
Segur que hi ha independentistes que votaran Catalunya Sí que és Pot, i dins de la formació hi ha candidats que estan a favor de la independència. Però cadascú explicarà els resultats com vulgui, aquesta és la diferència entre el referèndum que nosaltres volíem fer i unes eleccions parlamentàries.