ERC trepitja l'accelerador enmig de les tortuoses negociacions a quatre bandes entre independents, CDC, la CUP i ells mateixos. En vista que les converses podrien trigar mesos a tancar-se, els de Junqueras han proposat aquest dilluns a Carme Forcadell com a presidenta de la cambra, movent fitxa per consensuar la mesa sense esperar a un acord de govern, en el qual CDC i la CUP no es posen d'acord. La sessió constitutiva ha de convocar-se el proper 26 d'octubre com a màxim i, la primera sessió d'investidura el 9 de novembre, per la qual cosa el calendari apressa per tenir, almenys, nou Legislatiu.
Segons l'acord assolit entre CDC i ERC al naixement de Junts Pel Sí, la proposta del nom de la presidenta del Parlament li correspon als republicans, que han triat a una persona propera a les seves tesis però que en principi no crearia recels ni a Convergència ni a la CUP. Fins ara s'havien estudiat alts càrrecs del partit com Anna Simó, que va ser vicepresidenta primera del Parlament en la passada legislatura, o la mateixa Marta Rovira, secretària general d'ERC. La situació d'estira-i-arronsa en les negociacions ha fet que finalment ERC es decanti per Forcadell, persona de consens i número dos de la llista com a independent que, però, és més propera a Junqueras que la resta dels diputats que entren per part de les entitats.
A més de la presidència, la mesa del Parlament està formada per sis càrrecs, dues vicepresidències i quatre secretaries. Junts pel Sí ha ofert una de les secretaries a la CUP, que la formació seria reticent a acceptar. Malgrat això, per a tots ells és prioritari mantenir la majoria independentista a la taula, deixant una de les vicepresidències per a Ciutadans com a principal partit de l'oposició. L'objectiu de la proposta d'ERC per a la presidència és poder compondre almenys la mesa del Parlament, desgreixant el primer escull de la negociació i, alhora, sense esperar l'acord de govern amb la CUP.
Les negociacions sobre el nou Executiu es troben ara en un esperat bloqueig. Aquesta situació de paralització comença a fer plausible que el pacte es demori fins després de les generals, cosa que el reglament del Parlament permet. Després que la CUP exposés el seu esquema de negociació a la conferència política del divendres 9 i que Junts pel Sí que l'acceptés, les converses s'han centrat en matèria econòmica, social i de ruptura legal. Però fins i tot així, la negociació avança poc i a Convergència ja s'especula amb la possibilitat que el pacte trigui mesos en arribar, si és que arriba.
L'escenari de la repetició d'eleccions ha estat una arma que els partidaris de la investidura de Mas han utilitzat fins ara només de forma entrevelada, però aquest dilluns el conseller d'Interior en funcions, Felip Puig, l'ha posat sobre la taula amb claredat en un acte amb empresaris organitzat per ESADE. “Em costa creure que amb la CUP puguem pactar un model de governança”, ha explicat, assegurant que no hi haurà investidura ni en la primera ni en la segona votació. Això retardaria el pacte fins després de les eleccions generals, uns comicis als que Mas ha esperat durant l'últim i que podrien donar una composició al Congrés útil per canviar la seva estratègia independentista.
Amb l'horitzó clar fins més enllà de novembre i en paral·lel a les reunions amb la CUP, els aliats en Junts pel Sí negocien si acudir a les eleccions generals de forma conjunta o per separat. Encara des d'alguns espais es va reclamar en principi per no acudir a aquests comicis, com farà la CUP, aquesta possibilitat s'ha descartat ja tant per part de CDC com d'ERC. A Convergència consideren clau tornar a repetir una fórmula d'unitat per tractar de repetir l'èxit de Junts pel Sí, cosa que també contribuiria a mantenir ERC en la seva òrbita en els diferents nivells administratius mentre negocien amb la CUP.