La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha apel·lat avui al principi de “justícia universal” i al fet que els crims contra la humanitat es poden perseguir internacionalment per aconseguir a l'Argentina que el procés al president de la Generalitat republicana Lluís Companys sigui anul·lat.
ERC ha presentat aquest dimarts al jutjat Nacional Criminal i Correccional Federal número 1 de Buenos Aires, a l'Argentina, una querella contra l'Estat Espanyol pels crims comesos per la dictadura franquista i, en especial, els que van tenir com a víctimes 45 alcaldes, dos diputats i un president d'ERC, Lluís Companys, president al seu torn de la Generalitat republicana.
Aquesta querella ha estat redactada pels lletrats catalans Gemma Calvet i Jordi Cortada, i també per l'advocat argentí César Sivo, que han comptat amb la col·laboració de l'Equip Nizkor, que és un grup internacional especialitzat en dret internacional i drets humans i humanitaris.
Des de Barcelona, i al costat de la tomba del president Companys situada al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc, Marta Rovira ha afirmat que el seu partit no pararà “fins a veure reparada la figura històrica del nostre president, que també ho va ser de tot un país”.
Segons Marta Rovira, “hem de seguir reclamant justícia per reparar la memòria històrica de les víctimes del franquisme i també per perseguir els culpables dels crims comesos per la dictadura”. “Avui hem hagut d'obrir una causa judicial a Argentina perquè prèviament hem intentat en múltiples ocasions i per diverses formes poder realitzar això mateix dins del marc institucional espanyol, i ha estat impossible”, ha explicat.
Segons la secretària general d'ERC, “es produeix la paradoxa que l'Estat Espanyol és capaç d'obrir causes contra altres dictadures, però en canvi es nega a revisar la seva pròpia història, a reparar la memòria de les víctimes ia condemnar als culpables de crims contra la humanitat comesos al seu territori”.
Rovira ha atribuït aquesta circumstància a què “els governs espanyols tenen unes clares mancances democràtiques, i això ho veiem sobretot ara, perquè mentre que la immensa majoria de la població catalana reclama una consulta per decidir el futur de Catalunya, la resposta segueix sent tan negativa com la que sempre hi ha hagut davant l'intent de reparar a les víctimes del franquisme”.