Ha passat una setmana de l'atemptat d'Ankara que va causar un centenar de morts en un míting que demanava la pau a Turquia. El govern turc situa l'Estat Islàmic com a principal sospitós, però altres sectors del país qüestionen el paper de l'Estat turc abans, durant i després de la massacre. Tot això amb unes eleccions legislatives a la volta de la cantonada -l'1 de novembre-, forçades pel fracàs del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), partit de l'actual president Recep Tayyip Erdogan, per formar govern després de les eleccions del juny. L'atemptat ha tensat encara més un país que que en els últims mesos ha viscut una inestabilitat política inèdita en dècades i que a l'estiu va tenir a la seva moneda en mínims davant del dòlar nord-americà i l'euro. A més, Turquia segueix arrossegant la qüestió kurda, una carta que el president i líder del partit AKP,Erdogan, no ha dubtat a jugar amb duresa per aconseguir el suport de l'electorat conservador. Parlem sobre això amb Canan Polat, representant del col·lectiu internacional de dones kurdes, que posa èmfasi en el paper de les dones: “La lluita del poble kurd és una revolució de les dones”, afirma.
Quines informacions li arriben del seu país sobre l'atemptat de dissabte passat?
Encara s'estan discutint les intrigues darrere d'aquest atemptat. El govern turc contempla Estat Islàmic com a primera opció en l'autoria de l'atemptat, però tota la població sap que l'Estat turc, és a dir, l'AKP i Erdogan, també tenen una responsabilitat en l'atemptat. Tant líders polítics com la població ho han denunciat. La gent cridava 'Erdogan assassí' mentre enterrava els morts per l'atemptat.
No és precipitat culpar l'Estat turc, o a qualsevol grup terrorista, quan a penes ha passat una setmana per investigar l'atemptat?
Bé, doncs posem el que he dit a un costat. Analitzem el lloc de l'atemptat d'Ankara: està al costat d'una estació. Al costat de l'estació, a 300 metres, hi ha moltes seus governamentals, diferents ministeris i el servei secret. Estan molt a prop del lloc de l'atemptat. L'Estat té la responsabilitat de protegir la població, i l'Estat turc no ho va complir el dia de l'atemptat. No hi havia seguretat. En segon lloc, la seguretat en els mítings de l'AKP sol ser enorme, però no en la manifestació d'Ankara on no hi havia pràcticament seguretat. I una qüestió més. Per què la policia després de l'atemptat va impedir que arribessin les ambulàncies? Les ambulàncies van arribar una hora i mitja després de l'atemptat i la policia va atacar i llençar gasos lacrimògens a la gent de la manifestació que volia ajudar els ferits. Sigui directament o indirectament, Erdogan té una responsabilitat en l'atemptat.
Com creu que pot influir tant l'atemptat com la reacció de l'Estat a aquest en les eleccions del proper novembre?
Abans de l'atemptat el PKK -Partit dels Treballadors del Kurdistan- havia anunciat un alto el foc perquè les eleccions de l'1 de novembre es celebrin en plena llibertat. Tres dies després va ocórrer l'atemptat. Això vol dir que l'AKP vol continuar amb les eleccions en tant que el conflicte continuï, i que vol fer por a la població, guanyar les eleccions i fins i tot cometre frau per fer-ho. L'AKP sabia que en condicions normals no guanyaria les eleccions amb la majoria que desitjava obtenir, perquè sap que una majoria de la població ha conegut com les gasten l'AKP i Erdogan. En última instància, l'AKP i Erdogan tenien por. Por del que la gent votés l'1 de novembre. És per això que reactiven el conflicte després de l'atemptat, per embrutar les eleccions. Però el HDP -Partit Democràtic dels Pobles- s'ha proposat guanyar les eleccions pels màrtirs de l'atemptat.
Què pretén, segons la seva opinió, Erdogan redoblant la pressió sobre els kurds?
Cal partir d'una premissa: Erdogan no accepta els resultats electorals que no satisfan completament als seus interessos. Per això ha optat per tornar a celebrar comicis el pròxim 1 de novembre, perquè al juny no va aconseguir els 400 parlamentaris que volia per crear el seu propi sistema gairebé dictatorial i impedir que la població intenti canviar les coses. Pressiona la població kurda per guanyar-se el suport de part de la població turca, però al mateix temps es mostra repressiu no només amb el poble kurd, sinó també amb una part cada vegada més important de la població turca. Erdogan i l'AKP tenen l'objectiu de crear una Turquia només per a ells, només per al partit. Però bona part de la ciutadania se'n ha adonat.
Entenc que per vostè Erdogan no només vol polaritzar kurds i turcs, sinó també els turcs que van amb ell o contra ell.
Cal tenir en compte que en la manifestació d'Ankara no hi havia només kurds. Hi havia sindicalistes, polítics progressistes... Dos diputats del HDP van ser assassinats. Era una manifestació de turcs democràtics per demanar la pau i contra la violència de l'Estat. L'atemptat suposa una cosa molt greu. No obstant això, convé dir que en 40 anys el poble kurd ha rebut altres atacs molt greus de part de l'Iraq, Iran i Síria. No només és Turquia.
Més enllà de l'agudització del conflicte després de l'atemptat, com descriuria la situació del poble kurd?
Kurdistan està trossejat en quatre parts, a Turquia, Síria, Iran i l'Iraq. Des de fa 40 anys en cadascuna d'aquestes parts hi ha una gran lluita per alliberar el poble kurd. El poble kurd està sotmès a una gran opressió per part de l'Estat d'aquestes quatre parts. Amb l'atemptat ha pres més visibilitat, però des del passat gener la situació no és fàcil a Turquia. El HDP va aconseguir un gran augment de vot, no només entre la població kurda, també entre la població turca progressista. El ministeri de l'Interior turc i Erdogan no van suportar el resultat de les eleccions de juny, i van començar a bombardejar a la població kurda i a reactivar el conflicte. La població kurda ha hagut d'autodefensar-se dels atacs de l'AKP i d'Erdogan.
Quin paper tenen les dones en aquesta lluita del poble kurd?
La lluita del poble kurd és una revolució de les dones. El millor exemple és Kobane. Les dones han creat un sistema gràcies al qual el conjunt del poble kurd ha aconseguit resistir i arribar fins on ha arribat. A Kobane hi va haver una revolució de dones, una revolució dins de la revolució. Kobane és un dels cantons on s'ha posat en pràctica el sistema confederal democràtic, el projecte del líder Abdullah Öcalan que garanteix l'alliberament de tot el poble kurd, i també l'alliberament de les dones. Les dones estan en tots els àmbits de l'administració, hi ha igualtat entre homes i dones. La igualtat arriba fins a les milícies. A Kobane l'autodefensa de les Unitats de Protecció Popular (UPP) és autodefensa de dones, que han lluitat 3 anys contra l'Estat Islàmic, que havia atacat Kobane i Rojaba i ha fet molt de mal a la població kurda. Han tingut èxit en combatre el feixisme d'Estat Islàmic i ha hagut una gran revolució.
No obstant això, Estats Units i la mateixa Turquia segueixen considerant el Partit dels Treballadors de Kurdistán (PKK) com una organització terrorista.
Si, però per a moltes persones i organitzacions del món després del què ha succeït a Kobane i a Rojaba i de la lluita contra Estat Islàmic aquesta mentalitat els ha canviat. Tothom ha vist que PKK ha triomfat i ha salvat a moltes persones de caure en les urpes d'Estat Islàmic. Estat Islàmic és terrible, per a totes les persones però especialment per a les dones. No només les maten i les violen, també comercien amb elles. Creen mercats de dones, venen fins i tot a nenes. A nivell internacional tenim molts contactes i diaris alemanys i francesos ens diuen que veuen amb bons ulls el sistema confederal democràtic. A més, organitzacions pro drets humans ens donen suport en el projecte de reconstruir Kobane i en l'ajuda a les dones raptades per Estat Islàmic. Rebem molta solidaritat.