Famílies que tenen sostre i llum gràcies a la llei que Rajoy vol impugnar
Jorge Olaria té 58 anys i pateix una incapacitat que no li permet treballar, però encara no ha aconseguit percebre una pensió. De moment cobra un ajut de 426 euros. Amb un fill de 28 anys a l'atur, Olaria no va poder fer front al lloguer del seu pis. Si no s'ha quedat al carrer és gràcies a la llei catalana 24/2015 per fer front a l'emergència habitacional i la pobresa energètica que ara l'executiu de Rajoy pretén impugnar davant del Tribunal Constitucional. La llei, aprovada per unanimitat el juliol pel Parlament, estableix que una família en situació de vulnerabilitat no pot ser desnonada sense una alternativa habitacional.
Davant la falta de resposta de la immobiliària propietària del pis –que en ser una gran propietària d'habitatge havia d'oferir-li una alternativa–, l'Ajuntament de Barcelona es va veure obligat a respondre, també en compliment de la llei, i avui Olaria, el seu fill i els seus dos gossos viuen en un pis de lloguer social cedit per una entitat social. Però no només les institucions públiques tenen obligació de respondre. La llei estableix diverses obligacions als grans propietaris d'habitatge que tenen l'obligació d'oferir solucions.
Els grans propietaris d'habitatge han d'oferir ells mateixos una alternativa de lloguer social a les famílies que desnonen. Més enllà d'això, hi ha mesures per incentivar que no s'acumulin habitatges buits, i les administracions poden expropiar temporalment pisos d'entitats financeres o grans propietaris que portin més de dos anys buits. En aquest aspecte, la PAH denuncia que la majoria de la administracions encara no han començat a fer tot allò a què els obliga la llei, però tot i així els bancs ja es veuen obligats a donar resposta als afectats.
“La llei creada a partir de la ILP de la PAH m'ha servit de molt”, assegura Laura Comas, del Baix Montseny. És monitora en una casa de colònies -“no cobro cada mes”, explica- i comparteix la custòdia de la seva filla de 13 anys. No va poder fer front al pagament de la seva hipoteca i va acudir al seu banc, el BBVA, amb l'esperança d'aconseguir una dació en pagament i un lloguer social. “Primer em van dir que no em podien oferir un lloguer social, i això era al maig, quan encara no s'havia aprovat la llei”, explica.
Comas va demanar temps de marge i quan va tornar a l'octubre, amb la llei sobre la taula, li van concedir el lloguer social. Primer li van dir que hauria de ser en un altre pis, “però els vaig insistir en què el meu pis es quedaria buit i no tenia sentit, fins que finalment van cedir”. Avui viu al seu pis, ja no és la propietària però tampoc té un deute hipotecari, i paga un lloguer social d'acord als seus ingressos, de 136 euros al mes.
Reptes en pobresa energètica
L'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) porta mesos aplicant les mesures que estableix la llei en matèria de pobresa energètica. La més destacada és el principi de precaució, que obliga les companyies subministradors a consultar amb serveis socials si una família es troba en situació de vulnerabilitat abans d'efectuar un tall d'aigua, llum o gas. En cas que sigui així, no poden efectuar el tall per més rebuts que degui la família. Aquest principi, però, no s'està aplicant, l'Agència Catalana de Consum no està garantint el seu compliment i l'APE reclama a Puigdemont que després de tres mesos al Govern ja hauria d'haver buscat acords per a la seva aplicació.
De moment els que comencen a aplicar mesures són els ajuntaments. En el cas de Rubí, el regidor Rafael Güeto assegura que la mesura els ha permès intervenir en 337 casos de pobresa energètica al llarg de 2015. El consistori, explica, ha destinat 43.300 euros a ajudes, però no ha aconseguit acords amb les companyies que, d'acord amb la llei, permetrien que no fos l'administració qui assumís tot el cost de les factures que no poden assumir les famílies. Güeto assegura que les mesures ja suspeses pel TC del Codi Consum català els donaven “més poder de negociar amb les companyies, ja que permetien fraccionar els deutes de les famílies”.
L'Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, va anunciar la setmana passada sancions a Gas Natural i Endesa si no complien amb les obligacions que els imposava la llei 24/2015. El Codi de Consum permet als ajuntaments sancionar les companyies que incompleixen les seves obligacions en matèria de drets del consumidor, i això es manté vigent, ja que no es troba entre els article sobre pobresa energètica suspesos pel TC el passat divendres. “L'única llei que estan complint Endesa i Gas Natural és la del mínim esforç”, va declarar l'alcaldessa Ada Colau.
Les companyies no apliquen el principi de precaució, però en canvi l'aplicació de la llei sí que permet un ràpid restabliment dels talls que es fan irregularment. A casa de Ricardo Romo són set, ell, la seva dona i cinc fills menors d'edat. Tots dos es troben a l'atur i fins aquest mes han cobrat un ajut de 426 euros cadascun. El mes que ve la seva dona ja no el cobrarà i a ell se li acabarà al desembre. “Un matí vam sortir a portar els nens a l'escola i quan vam tornar teníem la llum tallada”, explica Romo.
L'afectat explica que comptaven amb un informe de vulnerabilitat de serveis socials, però la companyia no va demanar informació sobre la seva situació abans del tall. No obstant això, van reclamar amb la llei a la mà i l'endemà havien pogut restablir la connexió. De moment, ho ha denunciat davant l'Agència Catalana del Consum. “Per a les companyies és com si la llei no existís i les institucions no treballen perquè l'apliquin”, lamenta. I ara? “El deute s'està acumulant i ja m'ha arribat un nou avís de tall”. Si se suspèn la llei 24/2015 la família de Romo no ho tindrà tan fàcil per tornar a tenir llum en 24 hores.
