La portada de mañana
Acceder
El jefe de la Casa Real incentiva un nuevo perfil político de Felipe VI
Así queda el paquete fiscal: impuesto a la banca y prórroga a las energéticas
OPINIÓN | 'Siria ha dado a Netanyahu su imagen de victoria', por Aluf Benn

Festa per la nova alcaldessa al galliner de la Ciutat Comtal

Recompte de vots a l'històric Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. “Ada Colau”, llegeix Maria Rovira, la regidora de la CUP encarregada del recompte. “Ueeee!” se sent fora la sala. “Xavier Trias”, llegeix a la següent papereta. “Buuu!” diuen les veus de l'exterior. La situació era incòmoda per a alguns presents, però altres provinents de moviments socials no podien aguantar el riure. “Que juga el Barça?”, ha preguntat algun amb sorna. “Això sembla el galliner”, ha comentat un altre, com si el Saló fos un gran teatre.

El que envaïa l'edifici de l'Ajuntament eren els crits de la plaça Sant Jaume, plena de gom a gom per celebrar el nomenament d'Ada Colau com a primera alcaldessa de Barcelona, seguit des d'una gran pantalla. A fora no hi ha hagut protocol que valgués. Si dins del Saló de Cent –a pesar de molts vestits informals– Barcelona encara podia semblar la Ciutat Comtal, a fora hi havia la Barcelona popular que Barcelona en Comú ha reivindicat incansablement en campanya.

Preparant la sessió de constitució del nou Ajuntament, Barcelona en Comú va portar a l'equip de protocol del consistori una llarga llista d'entitats socials que d'entrada els treballadors no van saber com gestionar. Finalment hi han tingut cabuda. Un cop investida alcaldessa Colau ha saludat a les “autoritats”, per després afegir “autoritats institucionals, i també autoritats socials” i agrair la tasca dels diversos moviments de la ciutat.

Militars, policies, empresaris, rectors d'universitat, directors de diaris i tota mena de càrrecs polítics han compartit espai amb afectats per la hipoteca, associacions de veïns, sindicalistes i activistes de tota mena. Des de la Yolanda, mare soltera que va perdre casa seva quan li va faltar feina, fins a la Mariana Huidobro, mare de Rodrigo Lanza, condemnat pel cas 4-F. Per si això no fos prou, molts dels habituals s'han vist relegats a files posteriors, per deixar lloc a entitats socials al davant. “Per algunes cares, es deuen estar preguntant què han fet malament perquè el que consideren la xusma hagi arribat aquí”, apuntava un dels nous regidors.

I a la “xusma” el que li agrada és la festa. L'habitual és que els nous regidors creuin la plaça Sant Jaume per saludar a l'altra banda al president de la Generalitat. Aquest cop, amb la plaça plena de gent que cridava, saltava i plorava, s'ha fet més difícil. No han volgut posar tanques a la plaça per deixar lliure el camí, així que la nova alcaldessa, l'antic alcalde i tots els regidors –a excepció dels tres de la CUP, que no s'han apuntat a la visita– han hagut de creuar entre la multitud. La Guàrdia Urbana, sense comptar amb el seu cos d'antiavalots, ha anat obrint pas entre la multitud. Al Palau de la Generalitat han arribat uns regidors plens de confeti, que els hi ha plogut per tota la plaça.

De tornada a l'Ajuntament l'equip de Colau ha pujat a una tarima per parlar a la gent des de la plaça, a les portes d'un edifici que de moment els hi sembla “enorme” i “laberíntic”. “No ens deixeu sols”, ha demanat Colau a la plaça plena. L'empenta de la “xusma”, el suport dels pobres, els crits del galliner que se salten tots els protocols, són el que reclama Barcelona en Comú per governar una ciutat que sigui menys comtal i més popular.