La festa de Junts pel Sí deixa deures a la CUP
Nit d'eufòria independentista a la seu de Junts pel Sí. Els somriures no han desaparegut ni un moment del rostre dels centenars de persones que omplien la plaça del Mercat del Born de Barcelona. Després del somriure, però, el dubte. Aquest dubte té unes sigles, les de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i el seu paper a partir del 28-S. “Sí, tenim 62 diputats, però la CUP no ho posarà fàcil. No me'n fio”, resumeix en Miquel, un jubilat del barri d'Horta de Barcelona.
“Estem contents, però esperem que la CUP estigui per la feina”, comenta una parella de jubilats quan l'escrutini va deixant clar que Junts pel Sí no obté la majoria absoluta. Junts pel Sí s'ha quedat en 62 diputats (9 menys que la suma de CiU i ERC de les eleccions del 2012) i els 10 diputats de la CUP seran claus per la investidura i el recorregut parlamentari del procés sobiranista. També hi ha qui sí que es fia de la CUP. “El camí el farem junts”, sosté en Pau, un estudiant de Barcelona. El seu amic Marc remata: “Hi ha majoria absoluta independentista. S'ha trencat el mite que l'alta participació afavoreix el 'no'”.
Amb la CUP o sense, hi ha ganes de començar la festa. Encara no han sortit els líders dels partits per comentar el resultat quan un DJ s'instal·la davant el Mercat del Born. La segona cançó que sóna és Celebrate good times come on, i la plaça del Born es deixa endur pel ritme de Kool and the Gang. Un grup d'adolescents de 16 anys, que ni havia nascut quan es va compondre la cançó ni ha pogut votar aquest diumenge, balla com si el terra del Born fos una discoteca dels 70.
No només balla el públic. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha igualat a Iceta com a política marxosa oficial d'aquesta campanya i ho ha donat tot a dalt de l'escenari amb Invencibles, la rumba himne de campanya de Junts pel Sí. El número 6 de la llista, Eduardo Reyes, que mentre es feia l'escrutini sortia a fumar amb posat nerviós, ha obert una ampolla de cava com si fos un pilot de Fórmula 1. El Born extasia.
L'estat d'eufòria és tal que el discurs d'Artur Mas és interromput amb crits de president'. “Calma, calma, calma, calma i bons aliments”, respon Mas. “El president té tota la raó. Avui han guanyat el 'sí' i la democràcia”, comenta amb els ulls vidriosos la Joana fent seves les paraules del president de la Generalitat. El públic arranca els enèsims crits d''independència' quan veu Mas, Junqueras i Romeva al plató de TV3, i torna a ballar quan a la pantalla apareixen els tertulians de la cadena pública.
La música s'atura de nou perquè apareix el cap de llista de la CUP, Antonio Baños, a la pantalla. Aplaudiments generals, que baixen d'intensitat quan Baños repeteix la paraula “desobediència”. Torna a caldejar l'ambient Inés Arrimadas, la candidata de Ciutadans, i la plaça reacciona amb crits d''indepenència'. Però la reacció més encesa no l'ha provocat cap membre ni de Junts pel Sí ni de cap dels partits contraris a la independència, sinó Josep Antoni Duran i Lleida, líder d'Unió Democràtica. Els crits de “botifler” retronen al Born quan Duran anuncia que posa el seu càrrec a disposició del consell nacional d'UDC.
La Irati i la Jaione, dues basques que estudien a Barcelona, s'ho miren tot estranyades. “Estem impressionades per l'eufòria que hi ha. Ens fa una mica d'enveja, la veritat”, confessen. El procés ha acabat amb la tradicional basquitis que tenien els catalans respecte Euskadi, quelcom impensable fa cinc anys. Els polítics marxen de la televisió i la discomòbil estelada de Junts pel Sí segueix, almenys fins que toqui negociar la investidura.
