Gairebé dos anys després del 9 de novembre de 2014, els polítics que van impulsar la consulta sobiranista des de la Generalitat han conegut a quines penes s'exposen. La Fiscalia ha demanat 10 anys d'inhabilitació especial per l'expresident, Artur Mas, pels presumptes delictes de desobediència greu i prevaricació administrativa. El ministeri públic també sol·licita nou anys d'inhabilitació per ocupar un càrrec públic per l'exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau.
El lliurament de les qualificacions provisionals de la Fiscalia aquest dilluns deixa una mica més a prop del banc dels acusats a Mas, Rigau i a Ortega per una consulta sobiranista que no va tenir cap més efecte jurídic que el de la causa oberta contra els tres polítics al Tribunal Superior de Justica de Catalunya (TJSC). A més, el Tribunal Suprem investiga el conseller de Presidència durant el 9-N i ara líder de CDC al Congrés, Francesc Homs.
La Fiscalia considera que Mas “va articular una estratègia de desafiament complet i efectiu” de la suspensió de la consulta decretada pel Constitucional. “Intencionalment i sense altra empara que la seva mera voluntat –conclouen els fiscals–, va desatendre el mandat del Tribunal i va incomplir l'obligació de deixar sense efecte l'acte de convocatòria”.
Pel cas que el TSJC decideixi condemnar els processats de forma separada pels delictes de desobediència i el de prevaricació, la Fiscalia demana com a “alternativa” una pena de nou anys i mig d'inhabilitació –sis mesos menys que la qualificació principa– li una multa de 36.000 euros per Mas i, per Ortega i Rigau, multa de 30.000 euros i vuit anys d'inhabilitació.
Si el tribunal acaba sentenciant les penes que ha sol·licitat la Fiscalia, el futur polític de Mas i les seves possibilitats de tornar a ser candidat a la Generalitat es complicarien, ja que aleshores rondaria els 70 anys. Mas, que segueix liderant Convergència, no va descartat tornar a presentar-se quan va renunciar a ser president al gener.
Tesi oposades entre Mas i la Fiscalia
En el pla jurídic, els tres polítics sempre han rebutjat que participessin en el 9-N després de la seva suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC). Així, les defenses de Mas, Rigau i Ortega han al·legat que no van desobeir perquè després de l'ordre del TC van aturar tots els preparatius de la votació i la consulta la van dur a terme voluntaris. Aquest argument xoca amb la tesi de la Fiscalia i el jutge instructor del TJSC, ja que durant la instrucció del cas es va posar de manifest que la Generalitat va ordenar seguir amb el 9-N a una empresa després de la suspensió del TC.
Políticament, la judicialització del 9-N ha estat utilitzada per Convergència i Mas –“el president que va posar les urnes”– per intentar aconseguir els seus objectius, primer la llista de Junts pel Sí i després mantenir-se a la presidència. És gairebé l'únic contrapès a la balança de corrupció i retallades dels governs de Mas.
L'expresident ha repetit durant els mesos d'instrucció que és víctima d'un “procés polític”. En l'últim recurs per intentar que es tanqués la causa, la defensa de l'expresident va arribar a acusar el TSJC de tenir una “precomprensió” dels fets del 9-N que evidencia un “determinat biaix cognitiu” en no donar crèdit a la tesi de defensa esgrimida per Mas.
Els dubtes públics de Mas i els altres acusats sobre la imparcialitat del TSJC han provocat l'enuig dels seus magistrats. En la interlocutòria que avalava enviar a judici Mas, Rigau i Ortega, la jutgessa Maria Eugènia Alegret va lamentar que en els recursos de les defenses “veladament s'insinua” que el TSJC només seria independent si revoqués la decisió d'enviar Mas a judici. Així mateix, va carregar contra l'argument d'“il·lustres comentaristes” que la causa de l'9N “es troba instrumentalitzada políticament”.
El Govern central: “La llei s'aplica per a tots”
Les reaccions polítiques a la petició de pena no s'han fet esperar. La vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, ha expressat el seu respecte a la decisió de la Fiscalia i ha subratllat que “la llei s'aplica per a tots i, quan un la incompleix, en un Estat de dret això té conseqüències”.
Per la seva banda, president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reaccionat amb indignació a les peticions d'inhabilitació plantejades per la Fiscalia. “Som més els que preferim les urnes a les arnes”, ha escrit a Twitter.