La sala d'actes del Centre Cívic Parc Sandaru va quedar desbordada per la quantitat de gent que s'hi va apropar per conèixer la iniciativa de Desbanka i sentir els ponents que la presentaven. Es tracta d'un front ciutadà contra el poder financer. En el seu manifest asseguren que “qualsevol reivindicació de més justícia social o ambiental, democràcia i pau té al centre de la seva activitat la lluita contra el poder financer”, i per això volen aglutinar les diferents iniciatives que s'hi enfronten.
“No volem crear un col.lectiu nou per treballar coses que ja s'estan treballant, sinó que volem ser un punt de trobada”, explicava ahir una de les promotores de Desbanka. És per això que en el seu manifest se sumen a les reivindicacions i les lluites de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute o la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. “Volem mostrar que totes aquestes lluites tenen el mateix objectiu”, afegia.
La presentació tenia un caràcter didàctic, i els ponents es van dedicar a explicar el perquè de l'actual crisi financera i les alternatives possibles. “El món financer ja no pot aconseguir beneficis com havia fet fins ara, però tampoc s'ha replantejat, perquè les finances no poden fer més que engreixar-se, i han vist que l'educació o la sanitat públiques o els sistemes de pensions mouen milions i milions d'euros a Europa sense que en treguin benefici. Per això ara volen deteriorar-les, perquè la gent es passi a l'educació, la sanitat o les pensions privades”, assegurava un ponent.
Albert Recio, professor d'economia del treball a la UAB, denuncia el “perill sistèmic” provocat per la liberalització financera dels anys 70 i critica el poder de la banca. “És als països on les finances tenien més poder on hi ha hagut una bombolla immobiliària més gran i on la crisi està tenint unes conseqüències més greus”, explica.
“En totes les crisis sembla que els únics culpables siguin els polítics, però només són els còmplices, el culpable de tot és el poder financer”, deia un dels ponents. En canvi, Carlos Jiménez Villarejo, ex fiscal anticorrupció, va assegurar que, des del punt de vista jurídic no serien còmplices, sinó “col.laboradors necessaris”. El jurista es va mostrar especialment preocupat pel frau i va posar com a exemple la família Botín, perquè es coneix l'existència de comptes en paradisos fiscals del nucli familiar del propietari del banc Santander. Villarejo va recordar que el Parlament Europeu va xifrar el frau fiscal a Europa entre 200 i 250 mil milions d'euros.
No obstant, Desbanka no en té prou amb exigir una banca pública sinó que la banca que reivindiquen també ha de ser ètica i amb control social. En aquest sentit, Arcadi Oliveres va xifrar en 250 mil milions d'euros els diners públics rebuts per la banca espanyola, i va criticar que aquests diners no només no hagin servit per donar crèdits i reactivar l'economia, sinó que la banca espanyola, és una gran inversora en la indústria de l'armament i, segons va assegurar, una gran evasora fiscal.
L'última en intervenir va ser Itziar González, que va assegurar que “la política és una dimensió de la societat necessària i potencialment transformadora”. Per això considera que Desbanka, en aglutinar les iniciatives de rebuig i alternativa al poder financer, “està formant el primer tros d'un futur parlament ciutadà, per esdevenir ciutadania constituent”. L'arquitecta considera que “cada moviment ha fet una cosa molt raonable, que és centrar-se en allò que sap i coneix”, i per això reclama que cada sector esdevingui protagonista en el seu àmbit per legislar, promoure accions de desobediència i fer partícip a la ciutadania. “Volem recordar als polítics que és allò de la política”, conclou.