La llei 24/2015, contra la pobresa energètica, estipula que les administracions han de subscriure convenis amb les companyies energètiques per corresponsabilitzar les companyies del pagament de les factures de la pobresa energètica. Però, de moment, les elèctriques es resisteixen a signar aquests convenis.
Aquest dijous les administracions locals, diputacions i Generalitat han presentat un model unificat de conveni que marca al 50% el percentatge de la factura que ha de ser assumida per aquestes. Amb aquesta proposta pretenen donar un impuls decisiu a la signatura d'aquests compromisos mentre, de forma paral·lela, amenacen amb sancions si les companyies no els subscriuen.
Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) valoren “l'esforç conjunt” però veuen el percentatge del 50% insuficient i defensen que les companyies assumeixin el 100% dels deutes acumulats i dels descomptes a aplicar en els futurs pagaments mensuals. “L’administració ha de ser garant de drets de la ciutadania, i no pas garant dels pagaments a unes empreses que perceben guanys multimilionaris any rere any”, asseguren en un comunicat difós aquest dijous.
A l'acte de presentació del model han assistit les màximes autoritats institucionals catalanes. Entre ells, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, els consellers d'Empresa i Treball, Jordi Baiget i Dolors Bassa, a més de Jaume Collboni, vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. L'objectiu era mostrar la màxima unitat institucional en aquesta qüestió, que ja va ser visibilitzada quan el Tribunal Constitucional va tombar bona part de la 24/2015, en concret les mesures sobre habitatge, tot i que va deixar els articles sobre la pobresa energètica en vigor.
La proposta d'unitat presentada aquest dijous indica que les companyies que el subscriguin afrontin, almenys, la meitat de les despeses energètiques en les quals incorrin persones amb informes de vulnerabilitat social. Entre elles, la tarifa social aplicable o el pagament de les factures endarrerides, que fins ara anaven a càrrec de l'administració. També es crearà una finestreta única de tramitació, per alleugerir els processos administratius.
Aquest dimarts va ser l'ajuntament de Barcelona qui va adoptar una important mesura de pressió a les elèctriques, anunciant que introduiria una clàusula en els seus contractes públics que deixaria fora d'aquests les companyies subministradores que no haguessin signat els convenis sobre pobresa energètica que marca la llei 24 / 2015. Per part del Govern, que des de l'entrada en vigor de la llei ha signat convenis amb bona part de les companyies d'aigua però amb cap elèctrica, va assegurar que analitzaria la mesura de l'ajuntament de Barcelona però va receptar la unitat institucional com a millor fórmula per sotmetre les companyies a la llei.
Malgrat les bones intencions esgrimides per part dels diferents actors, Catalunya Plural va revelar la setmana passada que, després de 15 mesos en vigor de la llei, cap denúncia imposada per l'Agència Catalana de Consum contra les subministradores havia acabat encara en sanció ferma. Fins al desembre passat, Consum havia iniciat la via sancionadora en 125 de les 206 denúncies rebudes, i en 57 casos s'havien imposat sancions objecte de recurs. Segons les dades que comparteixen Govern i les organitzacions socials contra la pobresa energètica, s'estima que la llei va parar en els primers mesos d'aplicació 30.000 talls de subministrament.