El Govern de la Generalitat ha presentat aquest dimecres dos recursos davant el Tribunal Constitucional contra la decisió de l'Executiu central d'impugnar la Llei de Consultes i la convocatòria del 9-N. En les al·legacions demana a l'Alt Tribunal l'“aixecament immediat” tant de la norma com del decret que convoca la consulta. La Generalitat adverteix al TC que si es tanquen les vies legals per institucionalitzar l'expressió de l'opinió política, “és difícil preveure'n les conseqüències”. En aquest sentit citen una resolució del Consell d'Europa, en què s'apunta que quan els ciutadans són privats del seu dret a participar en la presa de decisions polítiques, s'alimenta l'“extremisme polític i fins i tot la violència”.
El Govern -que ha fet públics els seus recursos aquest dimecres hores després de presentar-los al TC- al·lega que el tribunal pot acordar l'aixecament immediat “atenent la presumpció de legitimitat de les lleis i la ponderació dels interessos perjudicats per les suspensions”. L'Executiu també al·lega que la Constitució i l'Estatut “criden al legislador a promoure i facilitar les llibertats ideològiques i d'expressió, així com la participació política dels ciutadans”.
Lleis que facilitin la llibertat d'expressió
Els recursos -de 32 i 30 pàgines- sustenten a través d'una desena d'arguments els motius pels quals s'ha d'aixecar la suspensió de la Llei de Consultes i el decret de convocatòria, i abunden les referències a la necessitat que les lleis facilitin l'expressió popular. Els lletrats de la Generalitat adverteixen que “és difícil preveure les conseqüències” si es tanquen les vies legals per institucionalitzar l'expressió de l'opinió política, i es remeten a una resolució de 2003 de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa que alerta dels riscos de no donar sortida als reptes de governabilitat.
La resolució apunta que, si els parlaments no resolen importants reptes per a la governabilitat i si la població té la sensació de ser privada del seu dret a participar en la presa decisions, es tendeix a alimentar “el menyspreu públic per la democràcia parlamentària, l'extremisme polític i fins i tot la violència”. Per reforçar els seus arguments sobre la necessitat de donar sortida a una reivindicació dels catalans, els recursos apel·len també a les mobilitzacions a favor de la consulta que s'han produït en Catalunya, així com als pronunciaments de nombrosos ajuntaments.
Referents internacionals
Per reivindicar la legalitat de la consulta, la Generalitat al·lega que, 35 anys després que fos aprovada la Constitució, els seus preceptes “ja no poden ser llegits i interpretats de la mateixa manera que en el moment original de la seva entrada en vigor”. El Govern defensa que les consultes són “un procediment normal en l'àmbit internacional de les democràcies occidentals” i posa d'exemple Alemanya, Bèlgica, Canadà, Dinamarca, França, Irlanda, Itàlia, Regne Unit, Suïssa i Suècia.
La Generalitat cita al recurs la Decisió del Tribunal Suprem del Canadà que recull, al·ludint al cas del Quebec, que “el sistema ha de poder reflectir les aspiracions de la població”, combinant la primacia del dret i el principi democràtic. També es fa referència a la sentència sobre la Declaració de Sobirania del Parlament que va dictar el Tribunal Constitucional: encara que va quedar anul·lada per l'Alt Tribunal, el Govern considera que sí que va avalar el 'dret a decidir' dels catalans.
Caràcter consultiu
El Govern recupera una part d'aquella sentència en la qual es recollia que el dret a decidir dels catalans és una aspiració política a la qual “només es pot arribar mitjançant un procés ajustat a la legalitat constitucional amb respecte a principis de legitimitat, democràtica, pluralisme i legalitat”.
Els serveis jurídics de la Generalitat remarquen també que la consulta té caràcter consultiu i per si sola no comporta conseqüències, i precisa que les actuacions que es poguessin dur a terme després per part del Parlament o altres institucions serien “jurídicament independents i no concatenades a la pròpia consulta”.