La Generalitat deixa desemparades 650 persones amb discapacitat intel·lectual
La filla de l’Hortènsia Bonal té un grau de discapacitat del 85% i espera una plaça en una residència des de l’any 2008. Encara no li han donat. La germana de la Júlia Crespo, amb el 75%, l’espera només des de fa un any i mig, però la situació familiar s’ha vist agreujada perquè a la seva mare de 74 anys li han retallat la prestació que rebia a més de la meitat. El Jordi Plasència, un home de 46 anys amb síndrome de Down que treballava en una empresa d’electrònica fins que va fer fallida, ara no troba feina al mercat ordinari ni plaça a un Centre Especial de Treball o a un Centre Ocupacional senzillament perquè la Generalitat té bloquejades les dotacions per crear-ne de noves (els anomenats vistiplaus). O sigui que, com la resta, es passa el dia a casa.
Aquest dissabte, en un acte multitudinari que ha tingut lloc al Col·legi d’Advocats de Barcelona, la federació Dincat ha volgut posar cara a alguns d’aquests petits i silenciats drames quotidians. Segons els càlculs de Dincat, que aplega més de 300 entitats que donen servei a les persones amb discapacitat intel·lectual i de desenvolupament (DID), ara mateix es troben en aquesta situació 655 persones: 460 esperen plaça en un centre de dia i 195 en un llar residència. “Aquests serveis són bàsics i necessaris”, ha afirmat la presidenta de Dincat, Rosa Cadenas, “perquè ajuden a les persones a mantenir les seves capacitats”. “Estem parlant de drets fonamentals, i en aquest cas s’està vulnerant el dret a la dignitat d’aquestes persones”, ha intervingut l’advocat Andreu Orofino, assessor jurídic de Dincat.
Segons les estimacions de Dincat, amb cinc milions d’euros anuals el problema estaria resolt, xifra que equival al 0,016% dels pressupostos de la Generalitat per l’any 2014. “Que no diguin que no hi ha diners, això no ens serveix, és un tema justícia social”, ha exclamat Braulio Gil, el portaveu de Famílies Dincat. El mateix, amb altres paraules, han expressat totes les famílies que avui han pres la paraula. “No és una qüestió de diners, és una qüestió de prioritats –prioritats pressupostàries- i de clara voluntat política”, diu el manifest que ha presentat Dincat en aquest acte, titulat Els nostres drets no cauran.
Certament, cinc milions no semblen gran cosa. És una xifra que es presta a comparacions odioses, en les que no obstant ningú ha caigut en aquest acte. Ningú ha recordat que cinc milions són quatre menys que els diners que costa organitzar la consulta del 9-N (“amb nou milions d’euros no es resol el problema de la sanitat catalana”, li va dir el president Artur Mas a Ana Pastor en l’entrevista televisiva que li va fer fa uns dies). Tampoc s’ha dit que és la meitat del que la Generalitat va injectar a Spanair poc abans de la fallida de companyia. O que és una tercera part del gastat pels 80 directius de Caja Madrid en capricis pagats en negre.
Però qualsevol expert sap que deixar desemparada una persona amb discapacitat té un efecte directe sobre la seva autoestima, ergo sobre la seva salut i la dels seus familiars. En altres paraules, que el que avui s’estalvia el departament de Benestar Social demà li costarà el doble al de Sanitat.
Llei de Dependència
Els problemes de les famílies amb algun membre amb discapacitat intel·lectual (i amb discapacitat en general) no s’acaben aquí. N’hi ha més. Per començar, el bloqueig dels vistiplaus afecta també a persones que sí tenen una plaça subvencionada, però que per les circumstàncies que sigui haurien de canviar de servei; per exemple, persones que tenen plaça en un centre ocupacional i haurien de passar a un centre de dia. Ara per ara no poden. Les úniques excepcions al bloqueig dels vistiplaus són els casos considerats urgents i les persones que acaben l’escola i necessiten un recurs d’atenció diürna, subratllen des de Dincat.
La qüestió dels vistiplaus ja va ser un dels principals eixos de reivindicació del sector el passat 3 de desembre, dia internacional de les persones amb discapacitat. Des d’aleshores, la situació ha empitjorat. També el Cocarmi, que integra als diferents col·lectius de persones amb discapacitat, va posar el crit al cel fa uns dies perquè la Generalitat acaba d’anunciar un ajornament en el pagament dels serveis que té concertats amb les entitats del sector.
També, segons Dincat, s’acumulen problemes derivats de la Llei de Dependència. Les administracions estan endarrerint els pagaments als beneficiaris de la Llei de Dependència, endarrerint també els nous reconeixements i revisant a la baixa els graus de dependència reconegut (per haver de pagar menys). Però el pitjor és que estan reclamant la devolució de diners que es van atorgar fa anys perquè han modificat els criteris dels ajuts i ho apliquen amb efectes retroactius. Abans era compatible que una persona rebés la prestació de cuidador no professional encara que tingués plaça en un centre ocupacional, i com que d’un temps ençà una cosa i altra no són compatibles, ara reclamen els diners cobrats amb anterioritat.
En aquesta situació es troba el president de Famílies Dincat, Braulio Gil. El seu fill, de 28 anys, té un grau de discapacitat del 83% i per això rep un ajut de 177 euros al mes per la Llei de Dependència. La Generalitat els reclama que retornin 8.500 euros cobrats fa anys (al començament els hi reclamaven 12.000) i com que no els tenen i han recorregut aquesta resolució els retenen el 30% de la prestació, que des de l’agost s’ha quedat en 124 euros. O sigui que d’aquí aproximadament 14 anys hauran pagat aquests 8.500 euros que els reclamen, sempre que no els apliquin interessos.
