El gihadisme, “una amenaça autòctona”
“L’operació d’aquesta nit certifica allò que ja sabíem: tenim presència del gihadisme a casa nostra. Aquesta és una realitat amb la que hem de conviure i que hem de combatre”, afirmava el conseller d’Interior Ramon Espadaler en la roda de premsa per explicar l’operació policial de la matinada. “El gihadisme ja no és un fenomen importat, és una amenaça autòctona”, explica a Catalunya Plural el periodista Antonio Baquero, expert en terrorisme internacional. “Tens l’amenaça dels retornats de Síria o de l’Iraq perquè aquests tenen experiència militar, però també tens l’amenaça dels que estan aquí”, afegeix.
El “punt d’inflexió important” respecte operacions anteriors és que la cèl·lula desarticulada aquesta matinada era “obertament vinculada a DAESH (Estat Islàmic), era completa i estructurada”, remarcava el conseller. Un altre punt que s’ha destacat és que dels onze detinguts, cinc són de nacionalitat espanyola, quatre d’ells conversos, que no tenen cap vinculació amb països àrabs en els seus orígens. Jordi Moreras, antropòleg social i professor de la URV, explica en declaracions a CatalunyaPlural que hi ha molts catalans que s’han fet musulmans en els últims decennis i el seu camí ha anat a favor de la pau. “De conversions sempre n’hi ha hagut, el que estem observant és el fet que hi ha una entrada a l’islam més fonamentalista”, aclareix.
“El radicalisme ofereix una ideologia, no és una qüestió de religió, perquè el gihadisme no parla de religió”, explica Moreras amb la voluntat de fer entendre que els espanyols detinguts aquesta matinada pels Mossos per formar part d’una cèl·lula gihadista no són espanyols convertits a l’islam, sinó espanyols convertits al gihadisme, una opció ideològica.
El que s’ha d’entendre, emfatitza Moreras, és que es tracta d’un combat ideològic: “no es qüestió de depuració religiosa”. I diu que l’arrelament de ciutadans a aquest moviment s’assembla al d’aquells ciutadans que s’uneixen a grups d’ultra dreta.
Cinc espanyols entre els detinguts
Entre els detinguts hi havia un menor de 17 anys i una dona. Pel que fa a la nacionalitat, entre els 11 hi hauria 5 persones de nacionalitat marroquina, 5 espanyols i 1 paraguaià. S’haurien dedicat a captar joves per radicalitzar-los. D’aquests joves un d’ells continua a l’Iraq i tres van ser detinguts el mes de desembre passat quan viatjaven a Síria.
“Vivim un procés en què algunes persones se senten desarrelades, desvinculades, senten que no formen part de la realitat que vivim; per les mentides, la corrupció…”, explica Moreras com una de les causes que podria empènyer als ciutadans a unir-se a aquest corrent ideològic. Fins ara s’havia apuntat sempre la mala integració dels fills d’immigrants com la principal problemàtica però Moreras assegura que “no estem parlant de segones generacions mal integrades, sinó de gent de la nostra població que no està integrada”. “El desarrelament no és només una qüestió de fills de pares immigrants. És una qüestió de recerca d’identitat. El procés de desarrelament és patrimoni dels nostres joves, no és quelcom només dels immigrants”, emfatitza.
El gihadisme podria ser per alguns ciutadans, com pels que van ser detinguts, la “resposta a un model de societat del qual es volen desvincular”, explica l’antropòleg. És, per tant, una ideologia que “d’alguna forma triomfa” també a casa nostra, afegeix. “El veritable problema no és la radicalització sinó el desarrelament que viuen tots els joves”, emfatitza. La solució, per Moreras, comença per adonar-se que un problema, el del desarrelament, que “creiem que només afecta als joves immigrants, també afecta als joves d’origen i nacionalitat espanyola”.
El motiu d’aquest desarrelament, apunta Moreras, podria ser el fet de que alguns d’aquests joves no han tingut la sort de comptar “amb institucions vàlides”, com altres generacions havien tingut. “Els més adults hem tingut institucions vàlides, estudiàvem i teníem treball, però les institucions d’avui no son capaces d’integrar als joves”, apunta. Moreras diu que caldrà esperar més informació per estudiar el context dels detinguts dels que finalment es comprovi que formaven part de la cèl·lula per analitzar-ne el context i les causes concretes.
Les xarxes no són l’única via de contacte amb el gihadisme
El comissari cap de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, subratllava que les mesquites no són el focus de radicalització. Segons Baquero, “als llocs de culte no hi van perquè saben que estan molt vigilats. Es troben per exemple a domicilis”. Trapero explicava que s’ha aportat al jutjat “una sèrie d’indicis i mitjans provatoris que mitjançant xerrades s’està intentant influir en aquestes persones”, en alguns casos per portar persones cap a Síria i en d’altres perquè col·laboressin a l’hora de cometre atemptats aquí a Catalunya.
Les xarxes socials tampoc serien doncs l’única via a través de la qual els joves entren en contacte amb aquesta ideologia. “Ho fan a través d’amics, contactes, amb gent amb qui comparteixen entorn” explica Moreras. Malgrat això, les xarxes segueixen sent una via important, ja que molts d’ells se serveixen d’elles per posar-se en contacte amb el fenomen.
La desarticulació d’aquesta cèl·lula posa fi a una operació en la que els Mossos han estat treballant des de fa tretze mesos. “L’operació ha estat en tot moment controlada. En cap moment l’existència d’aquesta cèl·lula ha generat cap tipus de perill perquè està en vigilància des de fa tretze mesos”, ha volgut deixar clar Espadaler. Segons ha dit, aquesta tenia bàsicament tres funcions: radicalitzava i captava joves, enviava una part d’aquests joves a Síria i a l’Iraq, i tenia voluntat d’atemptar a Catalunya. Per a Antonio Baquero, el reclutament de gent per marxar a l’Iraq o a Síria i la voluntat de fer un atemptat aquí són “les dues cares del mateix fenomen”.
El Mossos informaven que es tracta de l’operació més important contra el terrorisme gihadista que ha tingut lloc a Catalunya en els darrers anys, tant per la dimensió de la cèl·lula com per l’activitat que feien. Jordi Moreres però afirma que caldrà esperar per veure si realment és tan gran com sembla. Amb tot, el cas es troba sota secret de sumari i Interior no ha pogut donar més detalls de la cèl·lula desarticulada.
