Pulcre, amb calma i recitant punt per punt les fites de la seva gestió, el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, ha comparegut a la comissió del Parlament de Catalunya creada per analitzar si es van donar irregularitats en la gestió de les caixes d’estalvis. Amb un posat tranquil i una actitud tecnocràtica ha desgranat els arguments de la seva gestió, remarcant que tenia a veure amb el salvament de l’entitat hereva de Caja Madrid més que no pas amb l’etapa anterior.
Després de gairebé una hora d’explicació tècnica, en una de les respostes al diputat d’ERC Pere Aragonès, ha admès, com de passada, que l’anterior equip de l’entitat havia comès errors. El principal, la sortida a borsa de les entitats fusionades a l’entorn de Caja Madrid. Acte seguit ha destacat també que el seu paper ha estat solucionar el “problema” de les preferents i el deute subordinat, emissions que ha recordat són anteriors a Bankia.
El gestor, que va ser pràcticament cooptat pel seu antecessor en el càrrec, Rodrigo Rato, ha deixat anar algunes píndoles que, en el context, es podrien entendre com a crítiques. Així, ha afirmat que les set caixes que van confluir en Bankia havien basat la seva operació en un “palanquejament” vinculat amb un creixement del sector immobiliari.
Canvi d’equips
En aquest tenor Goirigolzarri ha contestat a una pregunta sobre com valorava els anteriors gestors de l’entitat que ara governa, amb una resposta tangencial: ha afirmat que en arribar va canviar els equips de gestió de les entitats.
Goirigolzarri, que abans de presidir Bankia es va jubilar del BBVA amb una pensió de 50 milions, ha tirat pilotes fora quan li han preguntat pels productes híbrids (preferents, i altres actius ara considerats tòxics), afirmant que no els havia emès Bankia sinó les caixes que hi van confluir. Els afectats per productes híbrids són, segons ha reconegut el màxim directiu de Bankia, 182.000 persones, de les quals la majoria han acudit al mecanisme d’arbitratge i només un 3% han subscrit demandes que, en la seva opinió, tenen una valoració -en cas que l’entitat hagués de pagar- equivalent a la mitjana del que s’ha acordat en l’arbitratge.
A la pregunta de si Bankia exercirà l'acció civil en cas que la justícia apreciï responsabilitats penals en la gestió de Rodrigo Rato, ha afirmat: “Esperarem a veure les conclusions de l'Audiència Nacional i ho analitzarem”.
Goirigolzarri s’ha escapat de l’escomesa quan li han preguntat per l’actitud de l’entitat en relació amb els desnonaments. Ha dit que és política de Bankia intentar arranjaments enlloc de prendre mesures més robustes.
Respecte a la reestructuració del grup ha valorat en un miler les oficines que es tancaran, 300 més de les que la seva entitat havia planejat, i ha culpat d’això al pla de la Unió Europea vinculat amb el salvament de l’entitat.
Sobre el paper jugat pel Banc d’Espanya ha afirmat que se li fa difícil jutjar les decisions preses en el moment de la crisi pel supervisor. Una resposta que mostra l’habilitat del personatge, capaç de caure a la fosa de les Aleutianes i sortir-ne perfectament eixut.