El PP està convençut que pot desactivar la qüestió sobiranista amb una oferta de finançament per a Catalunya. És la carta que el Govern de Rajoy s'ha guardat a la màniga des del començament del procés, basant-se en la premissa que tot el problema català és un assumpte d'índole purament econòmica. El partit de Govern a Espanya es planteja ara utilitzar el comodí del finançament per suavitzar el debat sobre la consulta, que arribarà al Congrés el dia 8 d'abril, i entrarà en una negociació amb la Generalitat que pugui frenar el procés, o almenys treure'l del focus.
Des del Govern catalá, però, descarten de ple que una eventual negociació sobre finançament els faci canviar de posició. “La consulta no és bescanviable per res. S'ha de fer sigui quina sigui la proposta del Govern”, ha conclòs el conseller de Presidència, Francesc Homs, després d'apuntar que “la democràcia no es canvia per quatre quarts”, en declaracions a RAC1. El conseller portaveu ha assegurat que, de moment, la Generalitat no té constància de cap nova proposta del Govern en matèria de finançament. “La determinació del Govern i el Parlament és donar la veu al poble català. Estem en una altra fase”, ha tancat.
També el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, s'ha reafirmat en que el debat sobre el finançament, tot i ser important, no és suficient. El mateix Duran, abanderat d'una solució negociada amb l'Estat -l'anomenada “tercera via”-, ha substanciat la postura de CiU en el seu compte de twitter: “La qüestió catalana no passa només pels diners. Qualsevol proposta política de l'Estat ha de anar més enllà”.
El portaveu adjunt del grup parlamentari de CiU al Congrés, Josep Sánchez Llibre, va demandar dijous en seu parlamentària un tractament fiscal per a Catalunya semblant al de la quota basco-navarresa, el que va fer pensar en un gir en les posicions de la coalició nacionalista, que havia deixat enrere la petició del pacte fiscal al començament del procés sobiranista. Malgrat això, fonts de CiU resten importància a les paraules de Llibre, negant que hi hagi un canvi de parer i recordant que el diputat es va referir al pacte fiscal en el marc d'un debat sobre la finançament foral dels territoris bascos.
Per la seva banda, ICV, formació que CiU té com a sòcia per a la celebració de la consulta, també s'ha reafirmat en la posició que vénen mantenint. El candidat de la formació ecosocialista per a les eleccions europees, Ernest Urtasun, s'ha negat a un “canvi de cromos” assegurant que una nova proposta de finançament autonòmic “no pot ser un substitutiu del conflicte” entre Catalunya i Espanya.
Del pacte fiscal al dret a decidir
Del pacte fiscal al dret a decidir
L'evolució de CiU sobre el dret a decidir ha marcat els temps del procés sobiranista català. Quan Artur Mas va arribar a la Generalitat CiU portava en el seu programa el dret a decidir però no el pacte fiscal, encara que finalment l'acció política va recaure en la qüestió econòmica, deixant de banda, de moment, el debat de la sobirania.
En aquella primera legislatura, el Govern presidit Mas va intentar en diverses ocasions negociar amb Rajoy un concert econòmic, intents que no van obtenir resposta per part de l'Executiu espanyol. Constatada la impossibilitat de començar una negociació sobre la clau de la caixa i després de la manifestació de la Diada, Mas va convocar eleccions darrere de començar l'actual procés sobiranista.
El PP va començar a moure's només un cop entrada la legislatura, definida com “de transició” en el pacte amb Esquerra. Primer va ser la líder catalana Sánchez-Camacho qui va proposar un model especial per a Catalunya, singular però dins dels límits de la Llei de Finançament de les CCAA. Després va ser el mateix equip econòmic del Govern que va prometre que el 2014 es reformaria el sistema de finançament autonòmic, modificació en què Catalunya podria sortir beneficiada. L'Executiu de Rajoy creu que entrar en una negociació sobre la millora del finançament tornaria a posar el focus en la qüestió econòmica, rebaixant així la tensió sobre el procés sobiranista.