La Generalitat seguirà sota la intervenció del ministeri d'Hisenda aquest any. El Govern ha acordat aquest dimarts demanar 7.520 milions d'euros al FLA del 2016, tot i que consellera de Presidència i portaveu, Neus Munté, ha lamentat que el Govern hi hagi de recórrer i ha afirmat que és un “mecanisme injust”. L'any passat Hisenda va destinar 8.258,38 milions del FLA a Catalunya, gairebé el 30% del total.
El Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) s'ha convertit en l'única via financera perquè les arques de la Generalitat sobrevisquin. Al Pla Econòmic i Financer (PEF) que la conselleria d'Economia ha d'enviar periòdicament al ministre d'Hisenda, Cristobal Montoro, la Generalitat va calcular al juliol passat que aquest any necessitaria 6.648 milions d'euros del FLA. Finalment seran gairebé mil milions més dels previstos.
Segons ha explicat Munté, dels 7.520 milions, 639 milions es destinaran a atendre l'objectiu de dèficit fixat per l'Estat per aquest any, que és del 0,3% del PIB però que tant la Generalitat com les institucions estatals ja han previst que s'incomplirà -el de l'any passat era del 0,7% i, a faltar de tancar les dades definitives, tot indica que es triplicarà. La resta del FLA servirà per cobrir el venciment de valors emesos, préstecs nacionals i internacionals.
Catalunya se suma així al País Valencià, que la setmana passada va demanar adherir-se al FLA d'aquest any. Tot i ser dues de les comunitats, juntament amb Madrid i Balears, que aporten més a la caixa comuna d'ingressos, depenen d'Hisenda per poder abonar els venciments de deute i part de les factures ordinàries.
Aquest any a més, el FLA tornarà a tenir interessos, en concret del 0,834%. Des del 2012 la Generalitat ha pagat a l'Estat 1.900 milions interessos. En la seva primera compareixença parlamentària, el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, va lamentar haver d'assumir aquest nivell d'interessos quan els que fixa el Banc Central Europeu per comprar deute públic estatal són del 0,05%.
Amb la petició d'aquest dimarts, Catalunya haurà rebut prop de 60.000 milions des del 2012 a través dels diferents mecanismes de finançament establerts per Hisenda. En aquest període, el deute de la Generalitat en mans de l'Estat s'ha elevat fins a un 60% dels 68.000 milions del passiu català, segons les dades del tercer trimestre del 2015
Cada autonomia adherida al FLA accepta totes les condicions de la llei d'estabilitat pressupostària, aprovada en 2012 amb el suport del PP, però també de CiU. Sotmetre's al FLA implica la presentació periòdica d'un pla econòmic financer en què cada autonomia detalla a Hisenda les mesures d'ingressos i despeses necessàries per complir amb els objectius de dèficit.
En els plans d'ajust, a més de les privatitzacions i la venda d'actius, les comunitats han d'incloure mesures que permetin “la reducció del sector públic autonòmic”. En altres paraules, Hisenda ofereix liquiditat per a les autonomies per acabar amb la seva autonomia.
Reunió Junqueras - De Guindos
D'altra banda, el secretari de la conselleria d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, ha convidat el ministeri d'Hisenda a deixar al marge de la pugna política la relació financera entre ambdues administracions. En una entrevista amb l'agència EFE, Aragonès ha reclamat 700 dels 1.400 milions d'euros que creu li corresponen per l'estimació a la baixa d'ingressos que va fer Montoro de la liquidació del sistema de finançament autonòmic del 2014.
Junqueras ha heredat la mala situació financera de la Generalitat que ja va haver de gestionar el seu antecessor, Andreu Mas-Colell. Per intentar alleugerir-la, el vicepresident es reunirà aquesta tarda amb el ministre d'Economia Luis de Guindos (tot i que l'interlocutor pel que fa al finançament és el titular d'Hisenda, Cristobal Montoro). Munté ha explicat que alguns dels temes que es preveuen tractar a la reunió són els 700 milions esmentats o el propi FLA.