Els col·lectius impulsors de les iniciatives legislatives populars (ILP) contra els desnonaments i la pobresa energètica, per un nou sistema educatiu i per una renda garantida de ciutadania, juntament amb la Marea Blanca de Catalunya, han organitzat, aquest divendres i dissabte, marxes pel Baix Llobregat, el Maresme, el Barcelonès i el Vallès per reclamar la consecució dels objectius pels quals s’han mobilitzat. La convocatòria es fa sota el lema ‘El Poble mana’ i compta amb el suport de més d’una setantena de moviments socials, veïnals, sindicals i polítics.
El Manifest de convocatòria a les marxes recorda que les tres ILP que en formen part van recollir més de 400.000 signatures, la qual cosa “és una mostra clara del fet que el poble no només vol autogovernar-se sinó que sap com fer-ho”. Les marxes es fan aquests dos dies perquè el seu missatge coincideixi amb la campanya de les properes eleccions al Parlament de Catalunya i expliqui que “si triem representants, aquests hauran de governar obeint”.
De les tres iniciatives legislatives populars, la que fa referència a la vivenda i la pobresa energètica va ser aprovada en la darrera sessió del Parlament abans de dissoldre’s per les properes eleccions. La seva aprovació va ser rebuda amb entusiasme pels seus impulsors, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori Desc. La preocupació actual és que no s’apliqui tal i com es va aprovar, ja que, tot i està vigent des de primers d’agost, s’ha continuat intentant fer desallotjaments que en contradiuen el seu esperit i contingut. Carlos Macias, portaveu de la PAH, ha recordat que cal mantenir la ‘pressió social’ perquè s’apliqui. La marxa d’aquests dies va en aquesta línia.
Les altres dues ILP no van poder ser convertides en llei tot i que la de la renda garantida de ciutadania estava ja en la seva fase final del seu debat parlamentari. Aquesta iniciativa està sent molt controvertida durant la campanya electoral. La candidatura de ‘Junts pel Sí’ parla en el seu programa de “reformar la Renda Mínima d’Inserció cap a un model de Renda Garantida de Ciutadania” però en el número set de la llista hi figura l’economista Oriol Amat, que va fer una intervenció radicalment contrària a aquest tipus de renda en la seva compareixença en la comissió parlamentària que la debatia. El Manifest de les ILP en marxa assenyala que “amb la renda garantida universal reconeguda per l’Estatut de Catalunya s’acabaria amb la gana i amb la xacra de 200.000 persones que viuen per sota del llindar de la pobresa”.
La ILP per un nou sistema educatiu vol garantir una educació pública universal, laica, co-educadora, democràtica i en català des de l’escola bressol fins a la Universitat, reduir progressivament els concerts escolars, recuperar la gestió democràtica dels centres o unes condicions laborals dignes pels treballadors del sector. La Marea Blanca incorpora tots els col·lectius que coincideixen a exigir un servei nacional de salut públic, universal i de qualitat i que durant els darrers anys han denunciat els efectes de les retallades pressupostàries en la salut de la ciutadania, les derivacions de pacients a la sanitat privada i d’altres decisions polítiques privatitzadores o els col·lapses dels serveis d’urgències.
Les columnes que s’organitzaran per recordar aquestes reivindicacions recorreran ciutats com Mataró, Sant Vicenç dels Horts, Badalona, L’Hospitalet, Sabadell i Ripollet i coincidiran al pla de Palau, a Barcelona, el migdia de dissabte, on es farà un dinar popular, ‘xerrades constituents’, un acte central i un concert de cloenda. Tothom estarà pendent de quins són els candidats electoral que participen en aquesta marxa. Entre les entitats adherides hi ha Catalunya Sí Que Es Pot, les CUP, diverses seccions locals de Podem, Esquerra Unida i Alternativa, Procés Constituent i candidatures a les darreres eleccions municipals com Barcelona en Comú, Guanyem Badalona en Comú, Compromís per Ripollet o Molins camina.