Les conseqüències de la sentència de divendres que va absoldre els dos Mossos d'Esquadra acusats de rebentar un ull amb una bala de goma a Ester Quintana s'han sentit fins en el mateix cos policial. A través dels dos programes de ràdio matinals més escoltats a Catalunya, l'inspector Jordi Dalmau, secretari general del sindicat de comandaments dels Mossos d'Esquadra (inspectors, intendents i comissaris), ha assegurat que l'agent que va disparar Quintana “menteix” i “s'està amagant”. Tot i reconèixer que el cas “s'ha tancat en fals”, Dalmau ha assegurat que el resultat del cas Quintana és una cosa que “policialment passa sovint”, és a dir, “que tenim la certesa que algú ha comès un delicte però no tenim la capacitat de demostrar-ho”.
Si en altres casos comandaments, agents i càrrecs polítics optaven per fer pinya, en el cas Quintana els mateixos agents han seguit alimentant les especulacions sobre qui va disparar Ester Quintana, encara que sense aportar proves. “És evident que una persona va disparar. És evident que algú ha mentit i intuïm qui és”, ha asseverat Dalmau, tot i que ha afegit que, pel que s'ha investigat fins ara, “no hi ha proves suficients”.
Així, si no canvien les coses o apareix una nova prova, el cas Quintana continuarà impune i sense culpables, encara que amb l'ombra de dubte col·locada als agents de la furgoneta antiavalots Dragó 414, que van ser apartats del cos durant la fase d'instrucció per amagar fets en la investigació interna.
Una investigació de la Divisió d'Afers Interns dels Mossos basada en intuïcions i indicis febles, tal com van reconèixer durant el judici els agents que la van practicar, va concloure que l'agent que va mutilar Quintana podria procedir d'una altra furgoneta policial, la Dragó 414 (la dels acusats era la Dragó 40). La declaració dels policies de la DAI va sorprendre fins a tal punt al tribunal que el seu president es va mostrar “una mica desconcertat” perquè la unitat de la policia catalana que va investigar el cas arribés a conclusions diferents a les del jutge instructor -que sí que va veure suficients indicis del tret de bales de goma per enviar a judici el sotsinspector i l'escopeter acusats i posteriorment absolts.
La defensa dels dos acusats va fer servir la tesi de la 414 per argumentar que els causants de les lesions de Quintana podrien haver estat un dels integrants d'aquesta furgoneta i un projectil policial de foam en comptes d'una bala de goma. El tribunal va avalar les dues possibilitats a la sentència absolutòria, i malgrat obrir la porta al fet que l'arma fos un projectil de foam, va considerar que “el més probable” era la bala de goma. Fos foam o bala de goma, el tribunal va censurar els Mossos per haver incomplert tots els protocols i Interior per la seva ineficaç investigació interna.
Trapero nega que hagi encobriment
Per la seva banda, aquest dilluns el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha assegurat que la policia catalana no ha pogut aportar més proves en el judici per la pèrdua d'un ull d'Ester Quintana. “Que em cregui quan li dic que no hem pogut”, ha afirmat després que Quintana digués que la policia no ha pogut o no ha volgut contribuir a aclarir el cas.
Trapero ha lamentat que s'hagi tractat als Mossos d'Esquadra com “una mena de trilers” per intentar obrir la investigació i apuntar a que els trets podrien ser de 'foam' i no de bales de gomes. Després de la sentència absolutòria, ha afirmat que “ha quedat clar que aquestes persones no van ser”, i ha afirmat que si apareixen elements que permetin obrir una altra via d'investigació, la policia ho farà. Sobre l'agent que va disparar el projectil, ha assenyalat que als Mossos “hi ha gent que fa trampes, com en tots els col·lectius”, encara que no s'hagi esbrinat qui va ser.
Qui va disparar, doncs, a Ester Quintana la jornada de vaga general del 14 de novembre de 2012? Tant en fase d'instrucció com durant el judici oral, els agents de la 414 que portaven la pistola de bales de goma i la llançadora de projectils de foam van negar qualsevol implicació en els fets. El primer antiavalots va assegurar que aquell dia, a última hora de la tarda, li feia mal l'esquena, de manera que ni va baixar l'escopeta. L'agent que portava el foam va assegurar que la parada a la cruïlla de la Gran Via amb Passeig de Gràcia havia estat tan curta que només va tenir temps de baixar i tornar a la furgoneta.