El departament d'Interior del Govern va triar per al desallotjament del Banc Expropiat el dia 23 de maig, vigília de l'aniversari de la victòria d'Ada Colau a Barcelona, entre 61 dates possibles dins el termini que havia donat la jutge que va ordenar la intervenció. El desallotjament es va efectuar, a més, només dues hores abans de la roda de premsa conjunta entre l'alcaldessa i el màxim responsable de la Guàrdia Urbana per presentar el nou pla director de la policia municipal. L'oposició municipal de Convergència havia tancat diverses entrevistes amb l'exalcalde Trias per al dia 24 al matí, on va carregar contra la gestió de Barcelona en Comú en temes de seguretat.
Segons la resolució judicial a la qual ha tingut accés Catalunya Plural, el jutjat nº 57 de Barcelona emetia l'ordre del desallotjament del local on estava instal·lat el Banc Expropiat donant a les forces policials catalanes un termini ampli d'entre el 15 d'abril i el 15 de juny. Fonts d'Interior confirmen aquest termini, de 61 dies, i expliquen que la decisió del dia concret es va efectuar d'acord amb “criteris tècnics”, com el fet que el 23 fos un dilluns, dia en què tanca el mercat que està al davant del local ocupat.
Aquesta mateixa explicació la va donar el director general de Mossos, Albert Batlle, en la compareixença parlamentària de dimecres passat al Parlament, quan va justificar amb criteris tècnics l'elecció del dia de la setmana i l'hora escollida pel seu departament per efectuar el desallotjament. No obstant això entre el 15 d'abril i el 15 de juny hi ha 9 divendres, 8 d'ells fora de la campanya electoral de les generals. Tampoc el Departament ha volgut entrar a informar a aquest mitjà sobre com es va produir la presa d'aquesta decisió, ni ha aclarit si va ser presa arran d'una proposta feta des del cos o des dels càrrecs polítics.
El desallotjament no només va coincidir amb la vigília de l'aniversari de la victòria de Barcelona en Comú, sinó també amb dos fets més de rellevància policial. En primer lloc, la filtració d'una suposada “coacció” de Jaume Asens a l'advocada de la Urbana, publicada pel diari El País el diumenge. En segon lloc, la presentació per part de Colau del nou pla director de la policia local, fixada per dilluns. Entre aquests dos esdeveniments es va dur a terme l'actuació d'Interior a Gràcia, que va donar lloc als incidents de la nit.
El calendari de la tempesta política va quedar marcat des del desallotjament i l'oposició municipal de Convergència es va adaptar perfectament a aquest compàs. L'exalcalde Xavier Trias tenia concertades dues entrevistes en mitjans de comunicació el 24 al matí, una a El Matí a Ràdio 4 i una altra a Els Matins de TV3. Només unes hores després dels disturbis i càrregues policials al barri de Gràcia, l'excalcalde els va posar com a exemple per criticar durament el govern municipal, responsabilitzant Colau dels aldarulls. El mateix 24 de maig, la federació barcelonina de Convergència va emetre una nota de premsa en què reclamava la dimissió de Jaume Asens pel cas de la trucada a l'advocada, que va quedar en res uns dies després.
“Els incidents del desnonament del Banc a Gràcia demostren la incapacitat de Colau de negociar i fer maniobra per solucionar el conflicte.”, va assegurar Trias a Twitter, on també va llançar una sèrie de tuits en què va arribar a mostrar-se de part dels okupes en assegurar que “són estimats per la gent del barri de Gràcia perquè fan tasques humanitàries i socials”. Aquest tuit va ser posteriorment esborrat. “Un tuit anterior pot portar a confusió sobre la meva posició en relació a la violència del moviment okupa”, va justificar poc després l'exalcalde, i a continuació va explicar que sempre havia condemnat “la violència que generen grups antisistema i okupes”, per acabar afegint: “Al Banc Expropiat de Gràcia vam actuar per evitar disturbis”. Uns dies després la Fiscalia va obrir diligències contra Trias per possible malversació de fons a causa dels pagaments fets al propietari del local ocupat.