Interior arxiva la denúncia per expulsar del cos els Mossos condemnats per la mort de Benítez
La conselleria d'Interior de la Generalitat ha arxivat la denúncia que va interposar la CUP per expulsar dels Mossos d'Esquadra els sis agents condemnats per l'homicidi de Juan Andrés Benítez. Els anticapitalistes havien demanat que els policies no tornessin als Mossos d'Esquadra després del pacte pel qual els agents van reconèixer que van matar al veí del Raval a canvi d'evitar la presó. La CUP també havia fet la mateixa petició per dos agents més condemnats per encobrir els seus companys. Fonts pròximes a la formació no descarten recórrer la decisió d'Interior per via judicial.
La negativa d'Interior a actuar sobre els agents condemnats no és nova. Un cop es va conèixer l'acord que va salvar de la presó els agents culpables, el director general de la policia catalana, Albert Batlle, va declarar que les responsabilitats ja s'havien “depurat” a la via penal i que no podia condemnar dues vegades als agents. La decisió de la conselleria, però, arriba quan aquest dimecres es compliran tres anys de la mort de Juan Andrés Benítez al carrer Aurora del Raval de Barcelona per una reducció desproporcionada dels Mossos d'Esquadra.
Amb tot, la denúncia de la CUP no va ser l'única mesura administrativa que es va demanar pels mossos condemnats. Sobre la taula d'Albert Batlle hi ha una altra petició perquè l'administració actuï d'acord amb la sentència penal que va condemnar els agents. L'ha formulat l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), que va exercir d'acusació popular en el cas Juan Andrés. L'associació ha demanat a la direcció general de la policia catalana que emprengui les accions “per garantir la correcta aplicació” del reglament disciplinari dels Mossos.
La clau de la qüestió és que segons l'article 24 del reglament dels Mossos, Interior ha d'actuar sobre la base dels “fets que es considerin provats” en la sentència penal. I en el cas Juan Andrés la pena va ser mínima, però en els fets provats els agents van reconèixer que la reducció que van practicar sobre el veí del Raval va ser una de les causes de la seva mort.
Com a resultat del pacte, els agents van ser condemnats a dos anys de presó (que no compliran) per un delicte d'homicidi i contra la integritat moral, i se'ls va prohibir patrullar i apropar-se al Raval durant 5 anys. També hauran de fer un curset sobre drets humans.
Per contra, l'apartat de fets provats va resultar molt més contundent. Així, els condemnats van reconèixer que van propinar dues puntades de peu, cinc cops de puny a la zona superior del cos de Benítez, sis cops de puny i cops de genoll en les seves extremitats inferiors, així com “diverses puntades de peu” a la part lateral esquerra inferior del cos del mort. En conjunt, els agents van admetre que van ocasionar a Benítez fins a 28 lesions diferents en diverses parts del seu cos.
Tot això és constitutiu, segons el parer de l'ACDDH, de quatre faltes molt greus per part dels condemnats: tortures, vulneració de drets dels custodiats i ocultació de proves, a més de la pròpia condemna. Sota aquest supòsit, la direcció general de la policia catalana podria, segons l'article 10 del reglament, expulsar els condemnats o suspendre'ls de sou i feina d'un a sis anys. Però les defenses dels agents també podrien respondre a aquesta petició i demanar que la decisió administrativa es circumscrigui a la condemna penal, i fins i tot que als agents se'ls descompti el temps que ja van estar suspesos durant la instrucció del cas.
El pacte que va salvar de la presó als mossos va provocar l'enuig entre els amics de Juan Andrés Benítez, que haurien preferit veure els agents asseguts al banc dels acusats tot i l'alt risc que el jurat popular o una instància superior els absolgués. L'acord de conformitat també va causar estupor entre la ciutadania per la complexitat tècnica i el desenllaç del cas. Un cop tancat el capítol judicial, queda obert l'administratiu.
