La Comissió d’investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política ha decidit, aquest dimats, convocar l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol a la sessió prevista pel 23 de febrer. Aquesta comissió es va crear, precisament, arran de la confessió de Jordi Pujol que havia amagat diners a l’estranger durant 34 anys, que van incloure els 23 que va presidir la Generalitat. Pujol ja va comparèixer davant la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament, el passat 26 de setembre. Aquella compareixença va deixar algunes incògnites per aclarir sobre l’origen i l’ús dels diners que l’ex-president va reconèixer que havia amagat.
La Comissió creada arran de la confessió de Pujol no es limitarà a aquest cas però els diputats que la composen han aprovat que el primer bloc dels seus treballs després de les vacances s’hi centri. El mateix dia 23 de febrer en què haurà de comparèixer Jordi Pujol també estan citats la seva esposa, Marta Ferrusola, i el seu fill gran, Jordi. Els altres sis fills del matrimoni Pujol-Ferrusola seran citats el 2 de març (Oleguer, Oriol i Pere) i 9 de març (Josep, Marta i Mirèia).
L’ex-fiscal del cas Banca Catalana Carlos Jiménez Villarejo intervindrà en la primera de les sessions del 2015, la que es celebrarà el dia 16 de gener, a la qual també estan convocats quatre periodistes que han realitzat llibres sobre la trajectòria política i empresarial de Jordi Pujol. La segona sessió estarà dedicada a l’anàlisi dels bancs d’Andorra, país on estaven els diners que van regular diversos membres de la família Pujol poc abans de la confessió del polític, la procedència dels quals va imputar a una herència del seu pare, Florenci Pujol.
En posteriors reunions de la Comissió està previst que hi compareguin els caps de les agències tributàries catalana i espanyola i de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la policia espanyola. El cunyat de Jordi Pujol, Francesc Cabana, el seu ex-assessor fiscal, Joan Antoni Sánchez Carreté, i Ramon Pedrós, que va ser molts anys cap de premsa de Presidència de la Generalitat hauran de fer-ho el 16 de febrer. Altres compareixences de pes, com les dels ministres d’Hisenda, Cristóbal Montoro, o de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, hauran d’esperar fins l’abril.
La darrera compareixença de 2014 ha estat la del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que ha recordat que en la seva etapa com a diputat del Parlament va denunciar molts dels cassos que ara han sortit a la llum, incloent que fos president de la Generalitat la persona que dirigia una entitat financera, Banca Catalana, que va fer fallida i va causar unes pèrdues multimilionàries a l’erari públic.
Totes aquestes compareixences van ser consensuades pels diputats dels diferents grups. Alguns es van sorprendre que CiU acceptés aquest calendari, elaborat a partir d’una proposta del president de la Comissió, David Fernández (CUP). No va faltar qui va interpretar-ho com el resultat de la convicció que una probable dissolució del Parlament interrompi els seus treballs. “Poden passar coses”, va dir la portaveu de CiU, Meritxell Borràs.