La proclamació d'una república en 35 dies i una Constitució per a Catalunya en un any. Aquesta ha estat la promesa que els grups independentistes que governen la comunitat autònoma han fet aquest dilluns, mitjançant la presentació pública i el registre de la llei de Transitorietat. 89 articles i tres disposicions finals que es pretenen com el paraigües jurídic pel temps de transició de legalitats i, alhora, detalla el full de ruta cap a un nou estat independent.
La llei, que disposa la seva pròpia entrada en vigor en el referèndum de l'1 d'octubre en cas que hi hagi més vots del 'sí' que del 'no', es basa en un joc jurídic de miralls amb el que tot l'actual ordenament jurídic queda intacte si no hi ha una llei catalana que digui el contrari. És a dir, les que contenen el text presentat aquest dilluns o, ja, les que contempli una eventual Constitució catalana. Amb aquesta fórmula, els independentistes creuen haver trobat la forma de garantir la seguretat jurídica durant el procés.
La primera fita en aquest nou calendari dibuixat aquest dilluns arribaria immediatament després del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. Segons la tercera disposició final, “aquesta llei entrarà en vigor una vegada sigui aprovada pel Parlament de Catalunya, es faci la publicació oficial i es compleixi el que disposa l'article 4.4 de la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya”. I això diu l'esmentat article: “Si en el recompte dels vots vàlidament emesos hi ha més afirmatius que negatius, el resultat implica la independència de Catalunya”.
Nou calendari amb dues votacions més
Hi hauria, per tant, una proclamació de la independència en els dies immediatament posteriors al referèndum. En poc més d'un mes l'article primer “Catalunya es constitueix en una República de Dret, democràtica i social” quedaria avalat pel Parlament. Seria llavors quan començaria el viatge cap a la nova Constitució.
El procés constituent, tal com està dissenyat en el títol setè de la llei de Transitorietat, estaria dividit en dues fases: una primera, deliberativa i de debat ciutadà, i una segona de redacció del text constituent. Enmig d'aquestes es celebrarien unes eleccions, amb l'objectiu de formar una nova assemblea amb mandat constituent. Sempre des de l'òptica dels independentistes, aquestes eleccions serien una nova prova popular de suport -o pel contrari- a la independència de Catalunya.
Segons el pla fixat, tot acabaria a un any vista, amb un nou referèndum. Aquesta vegada, a la votació es ratificaria o no del text que els constituents presentessin als votants. En total, prop de 12 mesos de procés d'elaboració de la nova Carta, amb fins a tres votacions comptant el referèndum de l'1-O.
La llei de ruptura com a norma jurídica màxima
Mentre es donen tots aquests passos cap a la redacció i promulgació d'una nova Constitució, la llei de Transitoriedad també regula els aspectes legals del dia a dia, com a normal jurídica màxima, sempre sota el principi de supletorietat, és a dir, que en absència de legislació pròpia s'aplica la llei vigent fins ara.
Aquesta llei regula per exemple l'obtenció de la nacionalitat catalana, a la que accediran directament els nacionals espanyols empadronats a Catalunya abans del 2017, i que podran sol·licitar espanyols i no espanyols que compleixin uns determinats requisits d'empadronament. Ser nacional català no comportarà la renúncia a altres nacionalitats.
Un altre dels grans aspectes que es regula de forma detallada té a veure amb la successió entre estats, una situació típica en les secessions. En el cas català, la proposició de llei preveu la continuïtat del dret vigent en els àmbits local, autonòmic, estatal i europeu, així com els tractats internacionals. També la continuïtat dels actes administratius, i la subrogació sense modificar els seus termes dels contractes, convenis i acords, fins ara fets amb l'Estat i que assumiria la nova Generalitat.
Respecte al braç judicial de l'Estat, la norma convertiria l'autonòmic Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un Tribunal Suprem, trauria la Fiscalia del control de l'Executiu per posar-la sota el Legislatiu, lliuraria l'actual paper del Consell General del Poder Judicial a una sala del Suprem català o crearia una comissió mixta entre poder judicial i Govern per administrar els recursos materials. Contempla també l'amnistia pels polítics ara imputats o encausats per la seva activitat pacífica a favor de la independència.
Esquivar al Constitucional
Després de mesos de secretisme, l'esborrany legislatiu ha vist aquest dilluns la llum. No obstant això, encara queden grans incògnites sobre els plans de l'Executiu de Puigdemont i de la majoria parlamentària que li dóna suport. La més important és com pensa aprovar les lleis del Referèndum i de Transitorietat sense que el Govern les suspengui durant la seva tramitació per la via d'un recurs al Constitucional.
Aquesta situació ja va passar el 16 d'agost passat amb la llei del Referèndum, que en l'últim moment va ser treta de l'ordre del dia de la reunió de la Mesa, com a forma de deixar-la fora de l'abast de l'acció suspensiva dels tribunals. Amb la llei de transitorietat passaria el mateix. De ser acceptada a tràmit, el Constitucional no trigaria a suspendre-la i els independentistes haurien de decidir si continuar endavant amb la seva aplicació tot i les conseqüències penals.
Una de les opcions que se sospesa per les dues lleis és que siguin portades a la Cambra mitjançant decrets governamentals, que permetrien un tràmit més curt. També que fossin introduïdes directament al Ple sense passar pel tràmit parlamentari, cosa que el reglament permet i que troba dos antecedents en dues propostes de resolució introduïdes per la CUP i Catalunya Sí que és Pot el maig passat directament durant la sessió parlamentària.